"Ser smart city és viable, només cal tenir-ho clar"

Sostenible.cat
Sostenible.cat
15/07/2013

Xavier Ludevid és el gerent d'urbanisme de l'ajuntament de Figueres. Està a càrrec de tot el que té a veure amb el territori: des de la recollida dels residus a la planificació urbanística, les llicències i les obres públiques. I des de fa uns anys, és un dels responsables de posar en marxa criteris d'smart city, no com a prova pilot, sinó buscant una aplicació directa des del primer dia. Parlem amb ell de l'experiència i el futur de Figueres dins la nostra sèrie El futur intel·ligent de la ciutat, és l'smart city?

(F)

Com vau començar a aplicar criteris d'smart city a l'ajuntament de Figueres?
Com tantes altres coses en aquesta vida, l'atzar va tenir un pes important. No va ser una decisió planificada amb anterioritat, sinó que ens va sorgir l'oportunitat d'implantar una prova pilot a Figueres amb una empresa del sector, Urbiotica, que volia provar el seus sensors. Ràpidament vam veure el futur d'aquest tema i ens hi vam sumar. A més, els hi vam fer veure que Figueres, que és una ciutat mitjana (té 45.000 habitants) i amb un centre històric relativament petit, permetia no només aplicar la sensorització, sinó treure'n profit des de l'inici. No volíem fer una prova pilot a un carrer com a experiment, volíem que des del primer dia tingués aplicació pràctica. Com que un dels nostres problemes principals és la mobilitat, ens vam centrar sobretot en això. Provem els sensors, veiem com funciona i podem treure dades per analitzar la mobilitat al centre històric. Aquesta és la nostra aportació: que el que hem instal·lat ens serveix des del primer dia.

En què ha consistit aquesta prova pilot sobre la mobilitat?
Aquesta prova pilot de mobilitat ha consistit en posar sensors de pas de vehicles a totes les cruïlles que alimenten el trànsit del centre de la ciutat, i també a alguns altres punts estratègics. Amb això podem avaluar el trànsit i quin és l'efecte de les mesures de pacificació de la mobilitat urbana que estem aplicant. Són dades objectives i científiques que ens permeten prendre decisions. La mobilitat és un tema en què tothom té una opinió, però la veritat és que dades reals gairebé no en tenim mai. Com a molt es fa alguna mesura temporal a algun punt concret. Ara hem enregistrat dades de manera continuada, 24 hores al dia, tots els dies de la setmana, durant mesos. Ja hem acumulat un any de dades, i ara estem preparant el primer informe sobre aquestes dades.

També hem fet proves de sensorització de l'aparcament, per comprovar com es comporta la rotació de vehicles. A un carrer amb zona blava hem col·locat sensors per veure aquests percentatges de rotació, la disponibilitat de places. Els experts diuen que si hi ha un 15% de places sempre disponibles en zona blava és que està ben dimensionat. Ara sabrem si ho tenim ben fet o cal ajustar-ho. Cal tenir en compte que som una capital de comarca molt potent, i cada dia ens visiten milers de persones, i això requereix un bon aparcament de rotació comercial. És un tema cabdal per nosaltres.

Quines dades heu obtingut amb aquestes mesures de la mobilitat?
Cada dia entren 24.000 vehicles al centre històric de la ciutat.
Era una dada estimada que teníem i ara l'hem comprovada empíricament. Ara podrem veure també com es redistribueixen arran la pacificació d'alguns carrers que hem fet recentment. I podrem comprovar si, com pensem, aquesta pacificació del centre, els aparcaments disuasoris que hem creat als afores de la ciutat i la zona blava dels voltants del centre han aconseguit reduir la mobilitat dins del centre. Ho veurem en l'informe que estem enllestint aquestes setmanes.

(F)

Quines altres mesures sobre mobilitat teniu en ment arran aquestes dades?
Les dades de quantificació de vehicles també ens han d'ajudar a reajustar els temps dels semàfors de la ciutat, en funció del comportament diari del trànsit. Ja es fa, però ho podrem afinar molt més, tant en funció dels dies de la setmana com de les estacions de l'any, perquè a l'estiu tenim un gran impacte del turisme.

Tenim dos projectes més sobre la taula, que es faran efectius a finals de 2013 o principis de 2014. Un és la implantació de la zona verda -com la de Barcelona- als carrers del centre de la ciutat per garantir l'aparcament als veïns, tot buscant l'equilibri amb la rotació comercial que hem aconseguit amb la zona blava. L'altre projecte són uns panells de senyalització dels aparcaments de rotació de tota la ciutat. Gràcies a la xarxa WIFI-WIMAX que hem implantat a la ciutat i que és la que fem servir per transmetre les dades de la sensorització, posarem panells a les cinc entrades principals de la ciutat que mostraran les dades en temps real de disponibilitat d'aparcament de tots els aparcaments públics, les zones blaves i els aparcaments privats de rotació que es vulguin adherir al projecte, de manera que el conductor que arribi a Figueres tindrà tota la informació per prendre la decisió de cerca d'aparcament. A més dels cinc gran panells de les entrades, n'hi haurà d'altres més endins de la ciutat que oferiran informació complementària. L'objectiu és que la gent que arribi a la ciutat vagi directament als aparcaments, sense donar voltes innecessàries.

En quins altres aspectes heu aplicat sensors?
Hem aplicat sensors també per ajustar l'enllumenat públic, d'intensitat de llum, per poder regular la potència dels fanals en funció de la llum solar.
És un tema molt important, perquè ens ajudarà molt a millorar l'estalvi energètic. Nosaltres cada any gastem 600.000 euros en enllumenat públic. Però si els sensors ens ajuden a apagar els llums just en el moment que toqui, podrem reduir una bona quantitat d'aquesta despesa. En un carrer de la ciutat hem provat també els detectors de presència per ajustar els llums. Perquè s'entengui: normalment a les ciutats funcionem amb dues intensitats de llum, màxima quan se'n va el sol, i més baixa a partir de les onze o les dotze de la nit, el que podríem definir com llum de seguretat, perquè la majoria de la gent ja és a casa i no cal tanta llum al carrer. Els detectors de presència permeten anar un pas més enllà: abaixar encara més el límit de seguretat, deixar només la intensitat imprescindible, i en el moment en què es detecta que hi passa alguna persona, apujar-ho al segon nivell. La prova ens ha funcionat bastant bé i la idea és anar-ho estenent a tota la ciutat.

També hem provat els sensors que detecten el volum disponible als contenidors de residus. Això ens ajudarà a dimensionar el número de contenidors necessaris a cada zona de la ciutat i la freqüència de recollida dels diferents tipus de residus.

(F)

Com es conjuguen els criteris d'smart city i la xarxa WIFI-WIMAX?
El projecte smart city va confluir en el temps amb la implantació de WIFI-WIMAX a la ciutat. La idea és que l'ajuntament pugui donar un servei mínim d'internet, el regulat per llei, a 52 places públiques de Figueres, per consultar el correu, algunes webs o informació municipal o turística de la ciutat. Hem col·locat dues antenes emissores de WIMAX en dos punts estratègics -l'estadi de futbol municipal i l'estadi d'atletisme. Una rep el senyal de fora de la ciutat, i entre les dues les reparteixen per tot Figueres. També tenim altres antenes repetidores que reparteixen el wifi per les places públiques.

A més de donar servei d'internet als ciutadans, aquesta xarxa també permet connectar els edificis municipals per gestionar els nostres serveis, i és l'estructura sobre la que hem muntat els sensors de mobilitat o les càmeres de seguretat que hem posat a aparcaments on havíem detectat vandalisme. La suma de projectes acaben fent sinèrgia entre ells: per exemple, a aquestes càmeres de seguretat els hi hem posat un software perquè puguin comptar els cotxes aparcats i complementar les dades de mobilitat dels vehicles.

Aquesta és la manera de pensar en smart city, de forma integrada, com a una suma. Si no, no té sentit, es queda només en una recreació simpàtica d'experimentació tecnològica. L'important és que et doni servei, i que et doni dades objectives d'anàlisi per millorar els serveis públics.

Quines seran les properes passes que fareu cap al model smart city?
Ara és un moment de reflexió per pensar què volem fer. Ens els propers dos o tres anys hem de renovar diverses contractes de serveis públics, i aquestes noves contractes hauran de portar tot un apartat d'smart city, d'inversions per gestionar millor els serveis. Per exemple, ara renovarem el servei de manteniment de semàfors de la ciutat. Fins ara tenim només tres o quatre semàfors amb tecnologia smart city, però en el nou contracte ja ha d'anar a més. Serà especialment important en el cas de l'enllumenat, que és un factor clau per a l'estalvi de la despesa energètica municipal.

(F)

En aquest context de retallades en el sector públic, és factible invertir en smart city?
Si es fa de manera ben organitzada, sí. Nosaltres hem fet una inversió important, d'uns 600.000 euros per tot el paquet. Però en smart city estrictament hem gastat uns 20.000 euros més el treball de la brigada per col·locar els sensors, la resta correspon al projecte WIFI-WIMAX, la millora dels semàfors i les càmeres de vigilància. I jo crec que només amb les dades que ens ha donat aquesta prova ja hem amortitzat la part d'smart city.

Incorporar requisits d'smart city en una contracta de servei ha de tenir un retorn en dos o tres anys. Per fer-nos una idea: la despesa anual en consum d'enllumenat públic és de 600.000 euros anuals, i el manteniment d'aquest servei és de 300.000 euros. Aquest any hem aconseguit reduir el consum un 20% només apagant alguns fanals dels carrers més il·luminats i canviant les bombetes per d'altres de més eficients. I si gràcies a mesures smart city reduïm el consum encara més podrem estalviar molts diners, i només cal una inversió relativament petita per poder-ho fer. Si no fem aquestes actuacions, encara serà pitjor, perquè hem d'anar a ser més eficients, a reduir el consum i a poder-ho mesurar i explicar. Els ciutadans han de conèixer totes aquestes coses, donar-los la informació de per què ho fem i què aconseguim a canvi.

(F)

Amb tots aquests projectes, com t'imagines Figueres d'aquí a deu anys?
M'imagino una ciutat amb serveis més eficients: gastar menys per donar el mateix o millor servei, i amb una velocitat de reacció més ràpida pel que fa al manteniment de la ciutat. La tecnologia ens ajudarà a aconseguir la immediatesa en la transmissió de la informació. Per exemple, si es trenca un fanal perquè un cotxe s'hi ha estavellat, o si alguna cosa s'ha avariat, hem de poder saber-ho de seguida i iniciar la reparació ràpidament.

Estem molt lluny d'arribar a ser tan 'smart' com les ciutats punteres europees?
Jo pensava que exemples d'smart city com el de Friburg eren un objectiu llunyà, però fa poc hem estat a l'assemblea anual de l'organització de ciutats europees per l'energia Energy Cities a Suècia, i ja vam veure dos o tres llocs on han implantat el model Friburg. Per tant, és viable. L'únic que cal fer és tenir-ho clar.

Municipis: 

Relacionats

Notícia

La zona forma part dels Aiguamolls del Baix Ter i als anys 80 havia estat parcialment edificada. La restauració, que s'ha fet dins del programa LIFE de la UE, inclou un xarxa d'itineraris per l'observació de la flora i la fauna.

Butlletí