Rikki Nitzkin: "La palla és un material de construcció que ha arribat per a quedar-se, i ja està entrant a l'esfera pública"

Sostenible.cat
12/11/2018 - 12:29

Rikki Nitzkin és la coordinadora de la Red de Construcción con Paja (RCP), una associació que promou l’ús d’aquest material a tot Espanya i que acaba de celebrar el seu V encontre estatal a València. Allà s’ha constatat que la construcció amb palla té cada vegada més demanda: de ser una opció minoritària habitualment lligada a l’autoconstrucció ha passat a despertar l’interès d’un públic més ampli i fins i tot s’ha usat ja en alguns edificis públics. L’expansió, però, es troba amb un obstacle important: falten constructores professionals especialitzades.

Rikki Nitzin va arribar a aquest sector per casualitat i ara, a més de coordinar la RCP, és directora d’obra i formadora en la seva pròpia empresa, Taller Con Co. Nascuda als Estats Units, des de fa quasi vint anys viu a al Prepirineu lleidatà. En una casa de palla, és clar.

Com vas conèixer la construcció amb palla?
Per casualitat. A finals dels anys 90, quan feia poc que vivia aquí, vaig assistir a unes jornades de l’associació GEA de geobiologia a La Rioja on es parlava de construcció alternativa. Allà vaig conèixer una noia del País Basc que va plantejar la possibilitat de fer-se una casa de palla. Em va interessar molt, li vaig demanar informació i em va enviar un llibre fotocopiat que encara conservo. Quan el vaig llegir vaig tenir clar que si en algun moment em feia una casa, seria de palla. Un parell d’anys després la vaig construir, amb molt poc pressupost i de manera quasi autodidacta. Després vaig aprendre més, a França i Anglaterra, i el 2006 vaig començar a oferir serveis d’assessorament i formació de construcció en palla.

"S’han fet escoles de més de 5.000 metres quadrats i edificis d’apartaments, com un que n’hi ha a França amb vuit plantes. El més habitual són les cabanes, cases petites i habitatges unifamiliars, però es pot construir de tot"

Com és la construcció amb palla actual?
Quan parlem de la construcció amb palla actual ens referim a la construcció amb bales de palla com a material. I aquest material es pot aplicar de moltes maneres diferents, no hi ha una única tècnica. Es poden usar les bales soltes o en estructures prefabricades, i es pot construir qualsevol tipus d’edifici, com amb qualsevol altre material. L’única diferència és que els murs seran un poc més gruixuts que els d’altres materials convencionals. S’han fet escoles de més de 5.000 metres quadrats i edificis d’apartaments, com un que n’hi ha a França amb vuit plantes. El més habitual són les cabanes, cases petites i habitatges unifamiliars, però es pot construir de tot.

Quins avantatges té la palla com a material de construcció?
Els avantatges són molts, el que ens hauríem de preguntar és per què no es construeix més amb palla. És un material natural i renovable, les restes de les collites de cereal, sense cap cost ecològic més enllà de l’empacat i el transport des dels camps de cultiu al lloc de construcció. Com a material té una capacitat d’aïllament altíssima, equivalent a més de vint centímetres de llana de roca, molt més del que necessita qualsevol habitatge. Normalment els murs de palla s’arrebossen amb fang, calç o fusta, també materials naturals.

"Una casa de palla pot durar més que una de formigó. A més, hi ha edificis de palla i fang, sobretot a l’Àfrica, que tenen milers d’anys i continuen en peu"

Quina és la durabilitat i el risc d’incendi de les construccions amb palla?
Una casa de palla pot durar més que una de formigó. Com a material de construcció tal i com ho fem ara, en bales, la palla es va començar a usar fa poc més de cent anys. I hi ha cases de bales de palla que tenen un segle i estan en bones condicions. A més, hi ha edificis de palla i fang, sobretot a l’Àfrica, que tenen milers d’anys i continuen en peu. Pel que fa al risc d’incendi, s’han fet diversos assajos tècnics i s’ha comprovat que un mur de palla arrebossat amb dos centímetres de cal o tres centímetres de terra pot resistir més de 90 minuts, que és el que dura la prova. És més del que aguanten altres materials de construcció com ara el ferro o la fusta.

L'Ametlla de Palla és un edifici públic de palla al terme de Carrícola (País Valencià)

Com afecta l’ús de la palla a la velocitat i al preu de la construcció?
Els murs s’alcen molt ràpidament, però després cal dedicar més temps a arrebossar i als acabats. Amb panells prefabricats sí que resulta més ràpid, però si s’usen les bales de palla de manera més artesanal el temps total de la construcció no varia molt respecte d’altres materials. Pel que fa al preu, hi ha el mite de què construir amb palla és molt barat, i no és ben bé així. Hem de pensar que el preu final serà prou semblant a la construcció convencional. Sí que ho és, evidentment, en els casos d’autoconstrucció, però no si s’encarrega l’obra.

És cert que les bales de palla són barates, però això és només un percentatge petit del preu total de fer una casa. En el pressupost d’una obra, els materials solen ser un 30%. Potser els murs són més barats amb palla, però com que són més amples la cimentació i la teulada poden ser més cars. I l’arrebossat implicarà més hores de mà d’obra que amb altres materials convencionals.

El que sí és evident és que, gràcies a la capacitat aïllant de la palla, hi haurà un estalvi posterior molt important en calefacció. I, sobretot, es guanya en salut, perquè s’estan usant materials naturals sense els tòxics que poden tenir altres materials de construcció convencionals.

"Gràcies a la capacitat aïllant de la palla, hi haurà un estalvi posterior molt important en calefacció. I, sobretot, es guanya en salut, perquè s’estan usant materials naturals sense els tòxics que poden tenir altres materials de construcció convencionals"

De quins cereals es pot aprofitar la palla per a bioconstrucció?

Es pot usar pràcticament la palla de qualsevol cereal. El més important és que les bales estiguin ben fetes, amb forma regular i sense humitat. A Espanya se sol usar palla de blat, de sègol, d’ordi i d’arròs. La palla de l’arròs té un avantatge sobre les altres, perquè conté més silicis i és més resistent als fongs i la podridura. En qualsevol cas, si la casa està ben feta, això no passarà, així que no és un factor determinant.

El que sí que és interessant en el cas de la palla de l’arròs és que, en donar-li ús, s’està ajudant a solucionar un problema de contaminació. Precisament perquè costa de podrir, triturar-la i tornar-la a la terra no és una bona opció, i quan es fa acaba contaminant l’aigua i produint mortaldat de fauna. Sovint s’opta per cremar-la, cosa que també comporta problemes ambientals. Amb tot això, buscar un ús a la palla, com ho és la bioconstrucció, resulta una alternativa molt interessant. Per aquesta raó ens va convidar l’Ajuntament de València a celebrar el nostre encontre allà, per poder donar a conèixer alternatives per a la palla de l’arròs.

"La construcció amb palla està arribant ja a l’esfera pública. S’han presentat diversos projectes d’edificis públics fets amb palla"

Quins han estat els trets més destacats d’aquest encontre estatal de la Red de Construcción con Paja que s’ha fet a València?
El més destacable ha estat constatar que la palla està arribant ja a l’esfera pública. S’han presentat diversos projectes d’edificis públics fets amb palla, com alguns que s’estan fent a Navarra, o el projecte europeu Up Straw, que amb més de sis milions d’euros de pressupost farà edificis públics en diversos països del nord-est d’Europa.

 

Casa de Palla del Mas La Llum. Arens de Lledó (Matarranya)

Quina és la demanda actual de la construcció amb palla?
Des que jo vaig començar en aquest sector ha augmentat molt la demanda de gent que vol formar-se, i també l’oferta de formació: quan vaig començar al 2006 era de les primeres que ho feia a Espanya, i ara hi ha molta gent que fa cursos. Pel que fa a la construcció en sí, la demanda s’ha multiplicat exponencialment, però les empreses constructores especialitzades en palla no ha augmentat al mateix ritme.

Què li recomanaries a qui vulgui fer-se una casa amb palla?
Jo sempre recomano, d’entrada, que s’informin bé sobre el tema. Al web de la Red de Construcción con Paja tenim molta informació actualitzada. És important que tinguin la seguretat de què és això el que volen. Si ja ho tenen clar, cal decidir si s’opta per l’autoconstrucció o si es busca un constructor. Depèn del temps i el pressupost, sobretot, perquè jo crec que qualsevol persona, amb un bon assessorament tècnic, pot aprendre a construir amb palla.

Si no es vol fer autoconstrucció, cal buscar a qui encarregar-li l’obra. Nosaltres tenim un directori de professionals, des d’autodidactes com jo a constructors que ofereixen aquest servei. És important trobar un arquitecte que confiï en la palla per al projecte, perquè com que és el que s’anomena un ‘materials nou’, no homologat, la responsabilitat d’utilitzar-lo l’assumeix l’arquitecte, com passa també quan es fa servir terra crua o fusta no laminada, qualsevol material sense fitxa tècnica. Ara mateix hi ha molts professionals tècnics que ja tenen formació i experiència per a fer el disseny d’una casa de palla. El que falten són empreses constructores que puguin realitzar un projecte d’aquest tipus íntegrament. Sovint cal muntar equips de diversos professionals: paleta, fuster, experts en palla. Però hi ha molt poques companyies a les quals encarregar l’obra sencera.

"La palla és un material de construcció que ha arribat per a quedar-se, no és una moda"

Com creus que evolucionarà la construcció amb palla en els propers anys?
Des que es va redescobrir la construcció amb palla en els anys 80, l’interès no ha deixar de créixer en tot el món. Jo crec que la palla és un material de construcció que ha arribat per a quedar-se, no és una moda. A França, per exemple, a la seva xarxa de construcció amb palla tenen més de sis-cents professionals. A Espanya som unes 40 persones. Aquí fins ara era una opció per a gent alternativa que triava l’autoconstrucció i tenia pocs coneixements. Ara fa falta que constructors que coneixen bé la professió es reciclin i aprenguin a construir amb palla per poder combinar la seva experiència amb els avantatges del material.


 

Categories: 

Relacionats

Notícia

La tècnica de construir murs en pedra seca és considerada des d'aquest 28 de novembre patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la Unesco, segons ha comunicat l'organització en una sessió celebrada a la República de Maurici. Tal com ha explicat l'organització, aquest tipus de construcció és un exemple de relació equilibrada entre l'ésser humà i la naturalesa.

Article

L’Ajuntament de Barcelona subvencionarà les propostes guanyadores, que rebran una subvenció del 75 % del cost

Butlletí