Ramon Folch:'Som l'espai econòmic europeu que treu menys rendiment de l'energia'

>Quina evolució és preveu en el consum energètic català? Si es manté la tendència actual, les previsions de consum en un termini de deu o quinze anys es dupliquen de llarg i tendeixen a triplicar-se. No es podrà atendre aquesta demanda i per això cal una moderació en el consum i una eficiència transformadora. Ara Catalunya té la intensitat energètica més alta de la Unió Europea, és a dir, som l'espai econòmic europeu que treu menys rendiment de l'energia que gasta. La tendència és doblar la demanda en deu anys, i això no pot ser.
>Catalunya està preparada per aquest increment? Pensant en el present, els nostres sistemes de distribució d'energia no són dolents pel que fa a energies fòssils, però sí quan parlem d'energia elèctrica. En els últims anys, les companyies elèctriques han millorat poc les xarxes, sobretot les nostres autopistes elèctriques, les grans línies, que són poca cosa.
>Quines possibilitats d'intervenció té Catalunya en la planificació del futur energètic? Les possibilitats són modestes. El govern no té competències en temes com la línia d'alta tensió. Però més enllà de la qüestió de competències legals, que no és menor, hi ha una qüestió de dimensió política real. Les decisions dels mercats energètics no les pren ni la Generalitat ni el govern espanyol. A més, energèticament som dependents. El 70% de les nostres necessitats depenen del petroli, i no en tenim ni gota. Precisament perquè tenim poca intervenció en els mercats energètics és important passar de la política de gestió de l'oferta a la gestió de la demanda. Com que dependrem en tot moment del que decideixin tercers, hem de ser capaços de treure molt de rendiment del que comprarem en un mercat escàs i car. Ara tenim una dependència del petroli, que no para de pujar.
>I això quan la mobilitat és un dels sectors amb més consum Efectivament, representa de manera directa un 45% de l'energia que consumim ara. Però si tenim en compte les despeses indirectes (l'energia gastada a fer els infraestructures) el percentatge s'eleva al 55%. I moltes persones no en són conscients: es pensen que són les fàbriques les principals consumidores, quan consumeixen com a molt el 30% de l'energia que utilitzem.
>Aleshores, cal canviar el model de mobilitat actual? Sí, un estudi energètic no pot ser independent del model territorial i social. En el moment que decidim que la gent visqui a Sant Cugat i treballi a Barcelona, estem incrementant el consum de la mobilitat.
>Quina opinió li mereix el nou pla de l'energia del Govern? Serveix per mantenir el model que tenim ara, però a la llarga no és sostenible. Nosaltres el que plantegem és un canvi de model, basat en la gestió de la demanda, i voldria que totes els gestos polítics d'ara endavant tendissin, no a prolongar la vida d'aquest model esgotat, sinó començar a construir el model nou.
>Quin percentatge de la demanda pot arribar a cobrir les energies renovables? El percentatge depèn del volum total de la demanda, però fent un estudi realista, i tenint en compte que seria un triomf que la demanda actual no cresqués gaires, és dubtós que puguem anar més enllà del 20%. Per exemple, per crear energia eòlica, en la qual crec, es necessita vent i on no hi ha vent no produirem energia elèctrica per via eòlica. El mapa de vent de Catalunya és el que és i, a més, tenim conflictivitat social. L'energia solar no està sotmesa a aquesta limitació, però necessita unes superfícies de captació molt gran.
>Algunes mesures impopulars que proposa l'estudi són un increment de preus o mesures fiscals que desincentivin el consum Totes aquestes mesures d'increment de preus i fiscals són per poder tirar enrere. No tinc cap dubte que són impopulars, però prefereixo que m'escridassin per la frenada que llançar-me daltabaix. Espero dels governs aquesta valentia, perquè anem de dret al precipici. Nosaltres advoquem perquè un català consumeixi a l'any dues tones equivalents de petroli (TEP), quan ara en consumim dues i mitja. Si seguim així arribarem a gastar-ne quatre.
>Un dels punts conflictius és la línia d'alta tensió Bescanó-Baixàs. 'Serà una solució per al subministrament elèctric de les comarques de Girona? En qualsevol cas, quina opinió li mereix la interconnexió amb França? Tècnicament, estem mal comunicats elèctricament amb Europa i estem a favor de la interconnexió amb França. S'hauria d'estudiar el traçat amb molta cura, però segur que allà on la fem passar provocarem incidències. Tot i això, s'ha d'intentar fer un traçat tan afinat com sigui possible. En tot cas, ha de ser una línia de 400.000 volts, perquè si no no complirà les seves funcions i haurà de ser substituïda per unes vuit de 200.000 volts. Hi ha uns coeficients de transport de l'energia que fan que per dues línies de 200 kV hi passi molta menys electricitat que per una línia de 400 kV. El govern espanyol posarà una línia de 400.000 volts amb França perquè si no d'aquí a dos anys se li muntaran quinze plataformes per demanar l'abolició de les restriccions elèctriques que es produiran. Una altra cosa és que jo estigui d'acord amb la demanda d'aquest servei. Entrevista publicada al diari Avui