"No té cap sentit afirmar en genèric que els biocarburants tenen un balanç energètic negatiu"

Sostenible.cat
Sostenible.cat
10/11/2008 - 00:00
Carles Martínez-Gasol, Neus Puy i Laura Talens són investigadors del grup de recerca SosteniPrA de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB. Els seus camps de recerca són respectivament l'anàlisi de cicles de vida dels cultius energètics, l'aprofitament energètic i químic de la biomassa forestal i anàlisi d'exergia de biocombustibles.

Quines són les grans diferències entre bioetanol i biodièsel? En els dos biocombustibles els impactes del seu cicle de vida presenten similituds?
En primer lloc cal aclarir que creiem que sovint s'utilitza la paraula biocombustible referint-se solament als líquids. Hi ha tres grans grups de biocombustibles: sòlids (biomassa forestal, cultius agrícoles...), gasosos (biogàs) i líquids (biodièsel i bioetanol). Aquests darrers són els anomenats biocarburants.

Les principals diferències entre bioetanol i biodièsel són l'origen de la seva matèria prima. En el primer cas s'obtenen a partir de la fermentació d'espècies riques en glucosa mentre que el segon l'origen són espècies oleaginoses o olis vegetals usats.

Els impactes dels biocarburants depenen de les matèries primeres i de l'energia utilitzada en totes les etapes del cicle de vida: producció, ús i gestió de residus. A nivell global, la localització de la producció és un aspecte clau a considerar a l'hora d'avaluar la seva sostenibilitat. Per exemple, en el cas de l'etanol s'importa pràcticament el 100% de la matèria primera. Cal tenir en compte que la producció d'espècies com la canya de sucre al Brasil és tant important que econòmicament és més rendible importar que produir-la a Europa. Aquest fet, suposa augmentar els impactes ambientals i sobretot en el mercat alimentari dels països exportadors.

Quina és la reducció real -en el conjunt del cicle de vida- de les emissions de CO2?
Si ens fixem amb la combustió dels automòbils o autobusos utilitzar biodièsel suposa tenir emissions de SOx negligibles, disminuir les emissions de CO2 i CO i augmentar les d'òxids de nitrogen (NOx ) i partícules en suspensió respecte el petrodièsel. Aquest fet es dóna amb els motors actuals. Ara bé, estudis recents han demostrat que la utilització d'altres tipus de sistemes d'escapament de gasos contribueixen a reduir aquestes emissions. Algunes d'aquestes tecnologies ja estan disponibles actualment al mercat i permeten reduir les emissions d'òxids de nitrogen i de partícules en suspensió, fet que ens dóna un perfil d'emissions més favorables.

A més, la tecnologia dels automòbils millorarà -estem parlant que els motors i sistemes d'escapament de gasos actuals no estan optimitzats específicament per al biodièsel-, fet que també permetrà reduir la generació de substàncies contaminants.

Concretar una xifra de reducció d'emissions en el conjunt de cicle de vida és complicat. Hi intervenen molts factors que tenen una gran variabilitat: la localització de la producció, el tipus de matèria prima, el tipus d'automòbil i motor.... En tot cas, en una de les publicacions de referència la reducció de la substitució de petrodièsel per biodièsel se situen entre 92 i 144 g de CO2 equivalent per km. Els grams equivalents de CO2 incorporen el conjunt dels gasos d'efecte hivernacle -metà, òxid nitrós...- en tot el cicle de vida.

Una de les crítiques als biocarburants és el fet de gastar més energia en produir-los que la que s'obté finalment. Té sentit impulsar un combustible amb un balanç energètic negatiu?
No té cap sentit afirmar en genèric que els biocarburants tenen un balanç energètic negatiu. El que s'ha de promoure és que el cicle de vida sigui el màxim eficient, amb regulacions i incentius, per tal que el balanç sigui el més positiu possible. Cal tenir en compte que el recurs és renovable -i en alguns casos fins i tot són residus que tindrien un tractament molt costós i ambientalment crític- fet que permet tancar el cicle.

D'altra banda cal remarcar que és molt important tenir sempre present el concepte del cicle de vida del combustible -del bressol a la tomba-. Malgrat que el balanç energètic (relació d'energia obtinguda respecte de la consumida en tot el cicle de vida) és pitjor en el biodièsel que el dièsel convencional, l'impacte ambiental global és molt més favorable. Tot i això, és difícil establir generalitats ja que per calcular l'impacte del conjunt del procés no és el mateix utilitzar biomassa forestal (requereix només l'extracció i el transport) que un cultiu intensiu en el qual la despesa energètica en maquinària i fertilitzants és molt major.

Com valoreu la Directiva 2003/30/CE sobre promoció i ús de biocarburants?
En primer lloc considerem que la Directiva té un aspecte positiu, i és el fet de promoure les energies renovables al sector del transport, un dels major responsables de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. En aquest sentit obre un camí per impulsar i diversificar l'oferta de combustibles.

Ara bé, en l'apartat negatiu de la balança hi ha aspectes molt importants. La Directiva indirectament impulsa la importació ja que l'objectiu de substitució és impossible d'assolir a curt termini amb la producció dels estats membres. Importar les matèries primes a banda de ser el camí més fàcil suposa alterar el mercat alimentari de països que no tenen regulacions suficients. Podríem dir per tant, que la Directiva no és sostenible a nivell global. D'altra banda, no es contemplen objectius de reducció de consum, tan sols de substitució.

En conclusió, tot i els punts crítics de la Directiva, no hem de perdre de vista els grans avantatges que ofereixen els biocarburants. I aquests avantatges s'han d'aconseguir reflectir en la legislació vigent i que integri no només l'objectiu d'abastiment d'energia, sinó també aspectes ambientals i socials.

Quin és el paper de les empreses que tradicionalment han subministrat carburants fòssils?
Fa pocs anys tenien una posició molt contrària al desenvolupament dels biocarburants. Actualment entenen que han de diversificar el mercat i els perceben com una oportunitat, no com una amenaça. Fins i tot es desenvolupen les anomenades bio-refineries, per obtenir els subproductes equivalents dels processos amb combustibles fòssils. S'entén com a bio-refineria un sistema integral on no només es produeixen biocombustibles, sinó que s'aprofiten els subproductes per generar substàncies químiques, energia i materials.

Un exemple d'aquest sistema és el que a més de produir biodièsel, incorpora un procés de purificació de glicerina per a incrementar la seva qualitat i ser utilitzada en la indústria farmacèutica. Aquest pas, és el repte actual i ha de ser un element clau per augmentar la rendibilitat dels sistemes bioenergètics.

Té sentit que els biocombustibles s'emprin com a complement (per abastar creixents demandes energètiques) i no com a substitut dels combustibles fòssils?
Aquesta qüestió va molt més enllà de la discussió respecte els biocarburants. Per a canviar els patrons energètics o reduir el consum calen polítiques integrals. Amb l'actual model, els biocarburants són una alternativa viable i que s'ha d'entendre com una transició cap a un nou model energètic. Es tracta d'una posició pragmàtica i realista, considerem que és millor assegurar guanys concrets -preservació d'espais agrícoles, reducció d'emissions...- que desqualificar l'alternativa amb l'argument que no és un canvi total de model. Un altre element positiu és el fet que permet autoabastir sistemes, com per exemple les flotes agrícoles o el parc mòbil de recollida d'olis usats a escala local.

Per exemple, en un estudi que estem fent actualment sobre producció de biodièsel a partir d'olis de cuina usats veiem que el biocombustible necessari per a que funcioni el sistema de recollida d'olis de les llars és el 2% de la producció total de biodièsel obtingut a partir d'aquest residu. D'aquesta manera, no solament s'aconsegueix tancar el cicle sinó també evitar els costos de tractaments d'aigües i de sòls que es contaminen a causa d'una mala gestió.

La utilització de biodièsel 100% es pot generalitzar a curt termini?
El biodièsel 100% s'utilitza en flotes d'autobusos, per exemple a la UAB, mentre que a les gasolineres són mescles que no superen el 20%. A curt termini és difícil cobrir el 100% ja que el consum és elevadíssim. Val a dir, que un aspecte positiu de la mescla entre carburant fòssil i agrícola és l'equilibri del perfil d'emissions.

A casa nostra per quin dels dos biocarburants apostaríeu?
A casa nostra l'opció és diversificar el màxim la producció i el consum de biocarburants locals. A una escala estatal, s'ha d'apostar pel biodièsel a partir de cultius energètics. S'ha de considerar que la major part del transport estatal actual utilitza com a carburant el dièsel, el qual pot ser substituït per biodièsel i pot arribar a més usuaris. D'altra banda, un aspecte essencial és que l'ús de biodièsel no requereix cap tipus d'adaptació als motors, al contrari del bioetanol.

A nivell de cultius energètics, s'haurien de desenvolupar conreus extensius de secà com la colza o el girasol per a la producció de biodièsel, en detriment de cultius com la canya de sucre per a bioetanol que tenen una gran demanda hídrica. Ara bé, no podem excloure la producció de l'etanol a partir de materials lignocel·lulòsics, com la biomassa forestal, que pot ser una altra sortida per tancar-ne el cicle i a nivell de gestió forestal una eina per a la prevenció d'incendis.

En el context català, quins avantatges veieu en desenvolupar de manera extensiva els conreus per produir biodièsel?
Entenem que desenvolupar de manera extensiva els conreus per a produir biodièsel és aprofitar al màxim els sòls agrícoles existents i abandonats per a la producció d'un cultiu energètic, amb la integració de criteris de sostenibilitat. Aquesta implantació és una sortida molt interessant per al sector agrícola, actualment en decadència. També es tracta d'un element que ha d'ajudar a la gestió i a la planificació del territori. A nivell paisatgístic i de biodiversitat també pot esdevenir un element molt positiu ja que la diversificació de cultius pot mantenir el mosaic territorial.

Relacionats

Notícia

Sant Vicenç de Montalt fa un pas endavant substituint el combustible per climatitzar dos edificis municipals amb una sola caldera de biomassa i una xarxa per distribuir l’energia produïda.

Butlletí