Marco Arana: 'el fons del problema és la irracionalitat de la mineria de l'or'

Quines són les conseqüències ambientals de la mina Yanacocha? Aquest tipus de mineria treballa amb el que s'anomena or microscòpic, que no es visible a simple vista. És or disseminat dins la roca, i significa que s'han de remoure milions de tones de roca per a extraure uns pocs quilos d'or. Fins a 0.5 grams per tona mètrica de roca. I només l'any passat la mina va produir 3 milions 300.000 unces, a 32 grams per unça, a 0.5 grams per tona... Quasi moure muntanyes... Moure muntanyes literalment! És un tipus de mineria que treballa amb processos de lixiviació amb cianur que necessita tres metres cúbics d'aigua amb un gram de cianur per cada tona mètrica de roca remoguda. I tot això requereix l'ús d'explosius per fer explotar la muntanya fins a remoure 600.000 tones de roca diària. Tot això es fa a 15 quilometres de la ciutat, on neixen els rius que alimenten les aigües dels camperols de la zona i de la ciutat que està sota. Si és té una idea de les dimensions d'aquesta mina i de la tecnologia que utilitza es pot arribar a comprendre que només per la quantitat de terra que mou, els núvols de pols que genera i les quantitats d'aigua que necessita, és incompatible amb qualsevol altre tipus d'activitat. Per una banda es genera or que serveix per a l'exportació. Perú es un dels majors productors del món, però a canvi es destrueix el cicle hídric al capçal de la conca i es contaminen les aigües, i això s'està convertint en una font de conflictes. Però per contra, no ha significat un factor d'enriquiment o desenvolupament? Pel país no, ni per la regió. La mineria està significant un alt nivell de concentració de la riquesa, la majoria de la qual se'n va fora del país. Les protestes socials estan relacionades amb el fet que les regions més mineres del Perú són les més pobres. La Carolina és la zona més minera des de la colònia, i es el primer departament en pobresa. Cajamarca té la mina d'or més gran d'Amèrica i és la tercera o quarta regió més pobre. I això és el que ha generat els conflictes. Les protestes tenen diversos orígens, però la majoria es troben centrades en els impactes ambientals negatius, que afecten la quantitat i la qualitat de les aigües. La majoria de protestes al voltant de projectes miners són reclamacions dels pagesos i comunitats urbanes properes a la mina que senten que s'estan quedant sense aigua o que aquesta es deteriora. En què es centren les seves reivindicacions? El primer lloc en modificar la legislació ambiental. Al Perú no existeix una autoritat ambiental autònoma, ni un ministeri de medi ambient, el Ministeri d'Indústria i Mines, que és el que promou aquesta activitat, es l'encarregat de la fiscalització ambiental. És terrible, veritat? És posar el gat a vigilar les salsitxes com diem nosaltres. En alguns casos, on la mineria ja està instal·lada, s'està exigint la creació d'una auditoria ambiental autònoma, i que s'actualitzin les lleis sobre los límits màxims permesos de metalls pesats, que s'estableixin els estàndards de qualitat ambiental... en fi, un conjunt de normes precises. En altres casos s'exigeix que es facin avaluacions ambientals independents, per que n'hi ha molt poques i les que existeixen moltes vegades han estat fetes per les pròpies empreses, el que no dóna cap credibilitat. Per exemple, hi ha estudis que afirmen que per netejar els impactes ambientals de la mineria al Perú es necessitaria una mica més d'un milió de dòlars. Però les mateixes agències de l'estat reconeixen que la xifra és molt superior, uns 400 milions el Fons Nacional de l'Ambient i 200 el Ministeri d'Indústria i Mines. Quant es necessita realment? Molts diners, però exactament no se sap la xifra. També deu tenir conseqüències per la salut? En molts casos les normes de seguretat ambiental per als treballadors són absolutament precàries. Per exemple, a Yanacocha, l'any 2003, una auditoria ambiental va demostrar que els treballadors que extreuen l'or o separen el metall de la roca amb mercuri, no coneixien els riscos que pot suposar el mercuri per la seva salut, i no se'ls lliuraven els anàlisis de sang i orina que per reglament se'ls havia de practicar cada cert temps. Després de deu anys s'ha pogut saber això i exigir-ho. També hi ha casos més greus, com el de la mina d'Oroy, a Junín [centre del Perú], on més del 90% dels nens tenen plom a la sang, o a Choropampa, on un vessament de mercuri, el 2000, va contaminar a més de 1200 persones Sembla que hi ha una sèrie de costos que no es paguen. Vostès han calculat el cost real que tindria l'or si s'haguessin de pagar pels seus impactes? Hi ha discussions sobre el tema, però no càlculs precisos, ara es comença a fer alguns estudis sobre el tema. El que és clar és que una mina com la de Yanacocha extreu or als més baixos costos de producció de tot el món segons la mateixa Barrick Gold Corporation. Quan costa una unça d'or a aquesta mateixa multinacional als EUA i quan al Perú! I hi influeixen costos ambientals, laborals, socials i tributaris. Per exemple, l'any 2004 l'Ajuntament de Cajamarca va calcular un sobrecost de 97.000 dòlars en la neteja d'aigües derivat de l'activitat minera. Exigim a l'empresa que reposi aquest diners! Aquests temes, que en economia s'anomenen externalizació de costos i que existeixen a tot arreu, en països amb institucions dèbils o índexs alts de corrupció, com el Perú, passen com per un colador. I encara que la llei ambiental aplica el principi de 'contaminador pagador', a la pràctica no s'aplica. Suposo que han vist la pel·lícula 'Diamants de sang' que ha tret el debat sobre les conseqüències d'aquesta indústria a l'Àfrica, col·locant intel·ligentment la responsabilitat sobre el consumidor. Es plantegen algun tipus de treball en aquest sentit? Hi ha una campanya internacional que apunta al que anomenen 'or brut'. Es busca sensibilitzar els consumidors utilitzant arguments del tipus: 'escolti vostè sap el que costa produir un anell d'or? Si pesa més o menys tres grams d'or, quantes tones de roca, quants metres cúbics d'aigua, quants grams de cianur, suposa això?' Però s'ha de tenir en compte que aquesta campanya parteix de la suposició que hi ha or 'brut', i que per tant hi hauria or 'net'. Ara la gran pregunta que ens fem al sud és: realment hi pot haver or net? El problema de l'or és que la majoria serveix per joieria i usos sumptuaris o per ficar-lo a les voltes dels bancs. En un moment en que el preu del petroli està tan alt i hi ha molts diners, el que es fa comprar molt or, per això quan pugen els preus del petroli pugen també els de l'or. Que és el que succeeix a l'actual cicle econòmic. Llavors em pregunto si la producció mateixa de l'or no és irracional. Quan l'or necessari, -per l'alta tecnologia, per instrumental mèdic- només és el sis o el vuit per cent de l'or mundial. Aquest seria l'or 'net' des del meu punt de vista. Per això, aquestes campanyes són importants, poden ajudar, però no arriben a qüestionar el fons del problema, que és la irracionalitat de la mineria de l'or. I el fet que tot això succeeixi a Cajamarca, on Pizarro va exigir el rescat de l'Inca 'precisament en or- li afegeix simbolisme a la seva lluita? Aquest és un tema present a l'inconscient col·lectiu. Quan hi va haver el vessament de mercuri a Choropampa, es va fer un documental, i a un camperol, amb escassa instrucció escolar se li feia aquesta mateixa pregunta, i ell responia: 'sí, la història es repeteix, només que abans van ser els espanyols els que van matar l'Inca por uns quilos d'or i ara els americans se l'enduen per tones i no estem fent res'.