'La intel·ligència no està en la tecnologia, sinó en l’ús que en fan les persones'

Sostenible.cat
Sostenible.cat
27/04/2014 - 00:00

Carles Ruiz és l'alcalde de Viladecans i un apassionat de les noves tecnologies i, sobretot, dels beneficis que pot rebre la ciutadania del seu ús. Viladecans ha esdevingut model d'smart city amb projectes com la implantació de la xarxa neutra de fibra, l'alfabetització tecnològica a tots els sectors de població i la creació de la primera smart school, una escola de construcció sostenible que combina la connectivitat i l'autosuficiència energètica.

Tot això s'engloba en el que han batejat com projecte W!ladecans.

Què és W!ladecans?
L'Ajuntament va fer un projecte molt ambiciós tant d'implantació com d'ús de la tecnologia a Viladecans. El nom que engloba totes les accions relacionades amb aquest desenvolupament és W!ladecans. És una estratègia global, perquè entenem que tota la ciutat ha d'avançar al mateix temps sobre la base de la tecnologia. W!ladecans inclou doncs manteniment i gestió del municipi, introducció de tecnologia a les escoles, divulgació a la ciutadania, etc. I el que sempre diem és que la intel·ligència no està en la tecnologia, sinó en l'ús que en fan les persones. Per això per a nosaltres és molt important habilitar en les persones les capacitats de poder gestionar-se amb la tecnologia.

Quines són les accions que s'han fet per alfabetitzar la població en l'ús de la tecnologia?
N'hem fet de molts tipus. Per exemple, de formació directa en barris, amb col·lectius de gent gran o associacions, de gestió de xarxes socials o d'ús d'internet i del correu electrònic, entre altres. També hem fet un projecte que a mi personalment m'agrada molt, que és el de les parelles digitals: un projecte intergeneracional on fem parelles entre avis i néts, el projecte AWI.NET, que consisteix bàsicament en què els néts ensenyen els avis l'ús de la tecnologia. Ja hem fet diverses promocions d'aquest curs, que a més del valor d'aquesta relació intergeneracional, dóna un cert empoderament als nens i joves, que poden oferir un servei a la gent gran a través d'aquesta formació.

(F)

Per què creieu que és tan important crear ‘smart citizens', ciutadans que dominin les tecnologies?
El centre de la intel·ligència és la persona, no la tecnologia. La tecnologia és el mitjà. Per això hem d'empoderar les persones en aquest àmbit, habilitar-les perquè puguin fer un bon ús. A més, l'accés a les tecnologies serà un element de desigualtat en el futur. Per això nosaltres fem aquest esforç tan important per estendre el coneixement a tothom.

Per exemple, ara que es posa l'èmfasi en la formació continuada, poder accedir o no a tots els recursos de formació que s'ofereixen a través d'internet, ja és un element de desigualtat. I també es veu en l'accés als serveis públics: si tens la connectivitat adequada, ja hi ha tecnologies que permeten fer a casa molts controls mèdics que fins ara feien obligatòria la visita a l'hospital o l'ambulatori. Per a molta gent gran que té dificultats per desplaçar-se, tenir aquesta opció comportaria un augment de qualitat de vida.

També és important accedir a tota la informació que pot proporcionar l'ajuntament, no només sobre les activitats que fa o la gestió de tràmits, sinó en termes d'oportunitats. Per exemple, les dades que ens proporcionen els sensors que tenim als fanals dels carrers poden servir per conèixer la freqüència de pas d'un carrer i oferir informació molt interessant a qui vulgui invertir en un local comercial, podrà saber quin és el lloc més idoni. Tot això són dades obertes, i s'hi pot accedir amb un mínim de formació en tecnologia.

Viladecans és una ciutat puntera en la implantació de la tecnologia a les escoles. Què esteu fent exactament en aquest àmbit?
El projecte W!ladecans ens permet també abordar aquells problemes que per nosaltres són fonamentals, com és el cas de l'èxit escolar. Per això nosaltres hem fet una estratègia molt agressiva d'introduir la tecnologia a les escoles. Som l'única ciutat que té totes les aules digitalitzades a totes les escoles, i amb un bon servei de connectivitat, tot aprofitant que som operadors neutres de cable.

La digitalització a les escoles, a més, ha generat un element molt important: la motivació del professorat per generar projectes i programes per usar aquestes eines de manera creativa. I per posar tot això en comú, hem generat una xarxa d'innovació educativa amb la participació dels mestres i de les famílies en la que es poden intercanviar totes les experiències.

(F)

Què vol dir que una escola està digitalitzada? Com és una aula d'aquestes escoles?
Hi ha tres elements molt importants. Primer, la infraestructura, sense la qual difícilment pots parlar de digitalització. En aquest cas concret és la dotació de pissarres digitals que permeten l'accés a través d'internet a tot tipus de continguts dins la classe. Una segona qüestió és l'alta connectivitat. Si tens molts aparells connectats a una xarxa habitual de les que solen tenir els centres educatius, no hi ha prou capacitat; per això estem donant un giga a les escoles de Viladecans. Tindre una alta capacitat ens permet vincular tots els aparells electrònics que tenen els nens i nenes. Així podem substituir l'1x1, l'ordinador portàtil a cada pupitre, pels aparells amb què ells treballen més habitualment: tablets, smartphones, etc. I a partir d'això ara estem treballant molt en la gestió dels continguts. Per exemple, Viladecans col·labora amb unes escoles de Suècia i Finlàndia per crear el software que servirà de referència a tota la Unió Europea per gestionar els que s'anomenen entorns personals d'aprenentatge, que és l'ús de tots aquests aparells per l'educació dins l'aula. Les escoles de Viladecans seran de les primeres d'Europa en dissenyar quin és aquest protocol i quins seran aquests continguts. Serem dels primers en posar-los en marxa a les nostres escoles i això, evidentment, donarà una qualitat de servei i innovació molt elevada.

El tercer element clau és com tot això, tecnologia, ús adequat i les possibilitats que dóna, ens serveix també per potenciar les relacions en xarxa a la ciutat. I aquí entra la xarxa d'innovació educativa, que vincula pares i mares, escoles, empreses...

Una de les escoles de Viladecans és una ‘smart school', una ‘escola intel·ligent'. Què la diferencia de les altres?
Just en el moment en què començava la crisi, vam tindre l'oportunitat d'arribar a un acord amb el Departament d'Ensenyament pel qual l'ajuntament construïa l'escola que ens calia a Viladecans, amb el finançament de la Generalitat. I vam tindre molt clar que era la nostra oportunitat per generar un model d'equipament, de fer-lo ex novo com ens agradaria que fossin totes les escoles de Viladecans. Vam dissenyar aquesta smart school, que conté tots els elements tecnològics que ja tenen totes les escoles del municipi, però també vam innovar en la construcció i en els materials per trobar solucions més sostenibles.

Per exemple, en la construcció vam utilitzar materials no prefabricats, sinó preindustrialitzats, generats in situ. En el sistema prefabricat, s'utilitzen planxes i es van muntant. En el sistema preconstruït, preindustrialitzat, vam fer l'escola en una fàbrica especialitzada, es va desmuntar i la vam tornar a muntar a la ubicació definitiva. Això té l'avantatge de poder incorporar directament tots els elements de climatització, aïllament i sostenibilitat. El procés industrial permet de sistematitzar tot això. I es fa en molt menys temps i amb menys cost també. Pel tipus de construcció, també hi ha menys residus i això també ho fa més sostenible.

A més del model de construcció, sobretot vam introduir tots els elements de climatització, generació i estalvi energètic. L'escola té capacitat d'autoabastir-se energèticament amb un sistema de plaques solars i acumuladors, i pràcticament estan implementats tots els mecanismes d'estalvi i acumulació energètica. Fins i tot dóna energia a un aparcament municipal que tenim just al costat, on hi ha el primer endoll elèctric de càrrega de vehicles. També té climatització, il·luminació, i sensors per la màxima eficiència energètica. És a dir, és un equipament com ens agradaria que fossin tots els altres. Per nosaltres és el model sobre el que anirem modificant tots els demés.

L'escola es va obrir fa dos anys i la valoració del funcionament de l'equipament és molt positiva. El problema que tenim en aquest país no és tant en la capacitat de generar energia o de buscar fórmules que permetin autoabastir-se, sinó la problemàtica que hi ha després per poder connectar aquesta energia a la xarxa i entrar en el mercat energètic. Per això podem aprofitar l'energia sobrant que genera l'escola en un aparcament que hi ha just al costat, però no podem passar-la a la xarxa ni gastar-la en un altre equipament municipal que estigui més lluny.

(F)

Vosaltres ja teniu experiència en trobar fórmules alternatives a les que marca el mercat, com vau fer amb la instal·lació de la xarxa neutral de fibra. Com va ser el procés exactament?
Fa anys que vam veure que els operadors de fibra no arribaven a Viladecans. Per a nosaltres l'alta velocitat d'internet és fonamental, tant per la millora de l'èxit educatiu  com a nivell de competitivitat d'empreses i de competències dels ciutadans. A Viladecans ja havíem estat una perifèria industrial i vèiem que podíem quedar com una perifèria digital, i això no ho volíem de cap manera. Per tant, vam decidir prendre nosaltres la iniciativa: ja que les operadores del mercat de telecomunicacions no ens donaven aquest servei, vam decidir fer-ho nosaltres.

I ho vam fer a través del mercat, que és l'única forma en que legalment es pot fer en l'actualitat. S'ha de crear una empresa amb un pla de negoci, sense subvencions. I així ho vam fer. Vam crear una empresa municipal, ens vam donar d'alta com a operador neutre de cable i vam generar la nostra pròpia xarxa, que arriba fins a les cases de la gent, que després contracten el servei amb l'operador que més els convé. Amb aquest sistema, vam ser de les primeres ciutats a tindre 100MB a casa, i actualment ja n'estem oferint 300 amb algun dels operadors.

Tot això va significar que Telefónica va demandar l'Ajuntament de Viladecans davant el Tribunal de la Competència. Però el resultat va ser positiu per nosaltres. Es va donar com a bona la nostra fórmula. Tant és així que avui el model d'implantació de xarxa neutra és el que vam crear a Viladecans.

Com es finança aquesta instal·lació de la fibra?
Les operadores ens paguen a nosaltres quan passen a través de la nostra fibra. Aquests ingressos són els que retornen la inversió.

I surten els números?
Molt. Perquè, a més, l'índex de penetració que tenim és elevadíssim, supera en dues o tres vegades les previsions que teníem, que ja s'estimaven com a molt altes per part de la comissió del mercat de les telecomunicacions. Hem arribat a més del 30% dels habitatges en els barris on vam fer la primera implantació. Com a fruit d'això, les operadores s'han espavilat i, gràcies als acords que hem fet amb elles, aquest any arribarem a pràcticament el 100% de cablejat de 100 MB a totes les llars de Viladecans, part amb la xarxa municipal, part amb la que han posat les operadores.

També heu ofert wifi. De quina manera?
Com que en una primera fase no podíem arribar amb fibra a tots els barris, i com que hi ha usuaris als qui no els calen 100 MB perquè per consultar internet bàsic i el correu electrònic ja fan amb menys velocitat, als barris més populars del municipi i on tenim més densitat de població vam oferir un servei de wifi econòmic, un internet social. Dóna qualitat adequada, amb un preu molt més baix que el cable. És un wifi de pagament, i per ara cap altre operador ho fa.

Simultàniament també tenim la xarxa oberta de wifi, tant als equipaments municipals com a alguns espais públics de la ciutat.

A més de la connectivitat, també heu posat molt d'èmfasi en promocionar l'estalvi energètic, i proporcioneu el préstec de comptadors digitals. Com funciona aquest servei?
Nosaltres hem fet un mapa energètic a la ciutat, i tenim totes les dades dels consums públics i privats de Viladecans. Com a ajuntament, evidentment, estem fent un esforç per reduir el consum, i la nostra previsió és que aquest any reduirem un 8% dins els equipaments municipals. Però el gruix més gran de consum energètic no és als edificis públics sinó a les llars privades. Hem d'operar per reduir el consum global de la ciutat, i per aconseguir-ho els ho hem de posar fàcil als ciutadans.

Tenim un projecte de préstec de comptadors digitals i també d'assessorament a domicili per detectar possibles millores en el consum energètic, i a més mirem de fer entendre que no només la ciutat guanya en sostenibilitat, sinó que ells poden estalviar molts diners, i que és fàcil fer-ho. Els comptadors els prestem durant un temps i permeten que la gent vegi quines estratègies poden aplicar dins de casa per poder reduir el consum i la factura. De moment en tenim 25. De tota manera, la clau seran els aparells triple A, molt més eficients, serà la manera més ràpida de reduir el consum. Però si tens un comptador i visualitzes que fent determinades accions hi ha un canvi important, ho faràs, i amb això la ciutat guanya.

(F)

Quins altres projectes teniu en marxa pel que fa al canvi de model de consum energètic?
Estem mirant de generar un districte industrial de consum energètic zero. En els últims anys a Viladecans hem fet una feina molt important de renovació urbana de la ciutat. Al mateix temps que la ciutat creixia amb barris ben dotats d'infraestructures i equipaments, hem invertit perquè els barris antics no quedessin desequilibrats, per no tenir barris de primera i de segona.

De la mateixa manera, ara estem treballant en els polígons d'activitat econòmica. Hem creat espais nous d'activitat econòmica, molt moderns, amb tots els serveis i espais d'oficines. I aleshores els polígons antics poden quedar com a espais de segona. Ara, sobre la base d'un polígon que hem de renovar, volem generar un model de polígon del segle XXI. Un dels objectius, a més de millorar la mobilitat, l'accés d'infraestructures i la tipologia d'edificació, és també poder incorporar mesures per reduir el consum energètic en l'activitat econòmica. De moment estem mirant de fer aquest projecte amb la col·laboració de la Unió Europea, i tot i que encara no està acabat de definir, li tenim moltes ganes.

Les noves tecnologies també us han permès d'ampliar les vies de participació i comunicació amb la ciutadania, com a través del xat mensual que contesteu personalment. Com és aquesta experiència?
A Viladecans tenim moltes fórmules de relació directa amb la ciutadania, i una de les que vaig pensar que era interessant era obrir un xat mensual. Hi participen moltes persones cada mes, i si sumem els que s'ho miren tant el dia que ho fem o després des de la web, estem parlant de centenars. La veritat és que és una eina molt important, que ens permet veure l'actualitat de les consultes i demandes, és una via de comunicació molt àgil. A mi em permet també tenir un pols directe de la gent, i permet incidir en temes que potser no es resolen o que queden pendents molt de temps... És un element que ens ajuda a afinar millor la tasca política.

Relacionats

Article

El Prat acollirà al mes d’abril l’intercanvi juvenil del programa Erasmus+  Changing for the Climate,  en què durant vuit dies joves d’entre 17 i 30 anys de 5 països europeus compartiran coneixements i posaran en pràctica les estratègies que es duen a terme als seus llocs d’origen contra les causes del canvi climàtic.

Notícia

La Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona ha aprovat una modificació del planejament del sector afectat pel soterrament de les línies de FECSA d’Esplugues de Llobregat, a Finestrelles. En concret, es millora l’ordenació prevista per incrementar les zones verdes i crear un corredor entre el carril bici de l’avinguda Diagonal i el Parc de Collserola.

Butlletí