[ESPECIAL KYOTO] Josep Enric Llebot, especialista en canvi climàtic

- El protocol de Kyoto és una eina eficaç per a lluitar contra el canvi climàtic? El protocol de Kyoto no és una eina eficaç però, per ara, és l'única eina. No és eficaç directament ja que les reduccions d'emissions que planteja no es notaran en l'estat de l'atmosfera ja que són molt petites, però en canvi és positiu perquè crea un entorn polític de negociació i de coneixement amb criteris d'igualtat sobre les emissions de tots els països. - El mercat d'emissions europeu és una de les concrecions del tractat. Quina valoració feixos? I en el cas de l'estat espanyol? El mercat d'emissions no té per objectiu assolir majors reduccions que les contemplades al protocol sinó que és una eina que permet assolir-les al mínim cost econòmic. Per tant, és una eina econòmica de mercat que és fàcil d'entendre per tothom i per tant d'utilitzar-la. Espanya haurà de comprar drets d'emissió, però no pas perquè el mercat d'emissions estigui mal definit sinó perquè no es va negociar adequadament l'establiment de quotes i perquè no es van prendre les mesures polítiques de gestió d'emissions a temps. - Qui ha de liderar la lluita contra el canvi climàtic? Tothom però la responsabilitat és dels polítics. Els problemes que s'han de resoldre són de caire estructural i, per tant, calen acords i estratègies col'lectives molt importants, especialment en el camp de l'energia i de la mobilitat. La societat civil, mitjançant les ONG han de fer pressió amb referents ambiciosos. - Les negociacions per als compromisos per a partir del 2012 comencen, tot i que molt tímidament, aquest 2005. Quins criteris hauria de seguir el protocol a partir del 2012? Dos criteris: Avançar cap a reduccions molt més ambicioses i en comptes d'avaluar les emissions totals entrar a comptar també les emissions per càpita. - Diuen que un dels 'problemes' del protocol de Kyoto és la seva complexitat. Pots explicar-lo en quatre línies? El protocol de Kyoto no és complicat en els seus objectius bàsics. El que sí que es compliquem són els mecanismes de flexibilitat. El mercat d'emissions, conceptualment és senzill. Els mecanismes d'implementació conjunta o de desenvolupament net, consisteixen en que una companyia implanti en un altre país una instal'lació més eficient des del punt de vista de les emissions, del que es faria de forma natural. Les emissions estalviades es reparteixen entre els que han fet la inversió i els que l'han rebuda. Aquest mecanisme necessita elements de control i de verificació certament complicats sobretot per evitar que es faci trampa, ja que tothom, tan l'inversor com el receptor estan interessats en dir que l'estalvi d'emissions és màxim. Una altra raó de la complexitat és que en molts casos no se sap exactament com comptar les reduccions d'emissions (per exemple el carboni fixat pels boscos o pels sòls). Les altres entrevistes de la sèrie: Mar Asunción (WWF) Josep Enric Llebot (UAB) Sergi Rovira (Unescocat) Alba Cabañas (Foment del Treball) Manel Bustos (Associació de Productors d'Energies Renovables)