'Encara que talléssim demà totes les emissions de CO2, l'escalfament continuaria durant dècades'

Actualment hi ha un escalfament global de la Terra, el que vol dir que està augmentat la temperatura mitjana del planeta. És així? Correcte. Estic d'acord amb això que dius… encara que hi ha gent que no ho estaria. I aquí ve la meva pregunta. Està demostrat científicament el canvi climàtic? Perquè si està provat, com és que encara hi ha veus discordants amb tant de predicament? No hi ha cap mena de dubte que el clima està canviant, i que el canvi és degut a les emissions humanes de gasos d'efecte hivernacle. Podria ser que el clima estigués canviant de forma natural, però no es pot negar que les emissions humanes hi tenen un impacte enorme. I encara en tindran més en el futur. Així ho indiquen els registres de temperatura del darrer segle, i l'evolució de les concentracions de diòxid de carboni (CO2) a l'atmosfera que són les més altes de, com a mínim, els darrers 420.000 anys. Fins aquí ho podem afirmar, però com que la fiabilitat de les dades decreix segons retrocedim en el temps, tan sols podem dir que `semblaria' que la concentració de CO2 atmosfèric és la més alta dels darrers 20 milions d'anys. 20 milions d'anys és un període de temps molt llarg i, precisament, un dels arguments dels escèptics és que no hi ha dades disponibles d'un període de temps suficient com per poder afirmar que, efectivament, hi ha un canvi climàtic… El cert és que cada cop són menys les persones que diuen que no cal amoïnar-se per l'escalfament global. De fet, només conec un científic seriós especialitzat en aquest camp que digui que no hi ha cap risc. N'hi ha d'altres que no treballen directament sobre el clima però que exposen qüestions legítimes sobre les nostres prediccions. Per exemple? La malària. Un expert en malària opina que les nostres prediccions sobre els efectes del canvi climàtic en la distribució i incidència d'aquesta malaltia no són creïbles. Respecto la seva opinió. Però aquest científic qüestiona les conseqüències de l'escalfament global sobre la malària, no l'escalfament global en ell mateix… Bé, aquest és el problema. Al qüestionar una predicció que afecta un àmbit del qual és coneixedor, qüestiona també l'afirmació original: realment hi ha un escalfament global, que s'accentuarà els propers anys? Val a dir que la negació dels riscos que pot comportar el canvi climàtic és una idea que no comparteix la immensa majoria dels científics, i que la gran cobertura mediàtica d'aquest posicionament només s'explica perquè els seus defensors disposen del finançament necessari per manipular arguments i confondre el debat. Un exemple ben clar d'això que acabo de dir és el debat sobre 'el pal d'hoquei'. El pal d'hoquei? [Encén el seu ordinador portàtil i m'ensenya uns gràfics]. Mira aquest gràfic on surten representades les corbes de variació de la mitjana de temperatura de la Terra els darrers dos mil anys. Cada corba ha estat calculada mitjançant un model climàtic diferent, però totes segueixen el mateix dibuix. Com pots observar, al final fan una pujada i baixada, de manera que semblen pals d'hoquei situats horitzontalment. [És cert] Bé, doncs un científic nord-americà ha comès un error en el càlcul d'una d'aquestes corbes el que, lògicament, no varia la distribució de les altres: no canvia la foto final. Alguns, però, han magnificat aquest error, posant-lo com exemple de la feblesa de tots els càlculs que demostren l'escalfament global del planeta. Això és confondre el debat. Sempre parlem de prediccions, del què passarà dintre de 20, 50 ó 100 anys, però si l'escalfament global ja s'està donant en aquests moments, també s'han de fer notar els seus efectes. Quines són les conseqüències del canvi climàtic avui? El canvi climàtic és molt complex i, per tant, és molt difícil poder dir que un esdeveniment individual n'és conseqüència. Sí que hi ha indicadors, com que els glaciars s'estan reduint, variacions en les precipitacions, augment d'episodis de pluges torrencials, desplaçaments d'algunes espècies de plantes cap al nord, desaparició de períodes amb temperatures sota zero en algunes zones (aspecte molt rellevant per als conreus que necessiten estar algun temps amb temperatures negatives)… En aquest sentit, l'any passat es va publicar una recerca molt important sobre l'onada de calor de l'estiu del 2003 a Europa, que va coincidir amb més de vint mil morts per sobre de les xifres de defuncions habituals. L'estudi afirma, amb un 90% de confiança, que les emissions humanes de gasos d'efecte hivernacle van incrementar en un 50% el risc 'la probabilitat' de patir aquesta onada de calor. Aquesta xifra del 50% és del tot rellevant perquè implica que, si ets un afectat, pots portar el cas als tribunals. Així ho mostra el precedent dels judicis contra les companyies tabaqueres, basats en què, tot i la impossibilitat de demostrar quina ha estat la causa del càncer de pulmó d'una persona, sí que s'accepta que el consum de tabac incrementa en un 50% la probabilitat de desenvolupar-lo. El seu treball actual consisteix a estudiar el funcionament dels models climàtics sobre una base regional per tal de predir de forma més acurada els efectes del canvi climàtic en una zona determinada del planeta. Què ens pot dir de la nostra, la Mediterrània? El primer que cal dir és que la predicció climàtica té molt a veure amb entendre la incertesa, i per això, parlem d'escenaris possibles. Un cop definides unes condicions hipotètiques (per exemple, determinada concentració atmosfèrica de CO2) utilitzem diferents models matemàtics per veure quina previsió fan de l'efecte que aquesta concentració de diòxid de carboni tindrà en el clima. En aquests moments, estem relacionant els nostres models climàtics amb un nivell de CO2 atmosfèric que dobla l'existent a l'era preindustrial (280ppm). Avui dia la concentració ja arriba a prop de 400ppm, per tant, no estem gaire lluny de doblar-la; de fet, preveiem que la doblarem a mitjans de segle (2040-2060). Això donaria un increment de temperatura que variaria segons la regió del planeta. En el cas de la conca mediterrània, aquest escalfament podria situar-se en una forquilla entre 2ºC i 7ºC a l'hivern i entre 3ºC i 10ºC a l'estiu. Això sent conservador, perquè a l'hivern podria, fins i tot, pujar més de set graus mentre que, pel que fa al límit inferior, sembla clar que l'increment mai no serà menor a dos graus, que ja és força. És molt! I tant que ho és. Fins i tot si l'increment només es dóna a la baixa ja causarà un gran canvi en el clima. No cal dir que al Regne Unit, on el temps és miserable, fa fred i plou sovint, estaríem encantats amb una mica més de solet, però això vindria acompanyat de canvis en els ecosistemes, en la disponibilitat de l'aigua i, segurament, més inundacions relacionades amb un risc més gran de pluges torrencials. En el cas de la conca mediterrània, és més probable que un augment de temperatura comporti problemes de disponibilitat d'aigua, i els canvis en els ecosistemes provocarien la baixada del rendiment dels conreus agrícoles. Pensem que tots els països s'han configurat més o menys segons els recursos naturals de què disposen; si aquests canvien podem esperar, si més no, un major risc de conflictes pel control de recursos naturals, sobretot agricultura i aigua. Tot i que no he fet cap estudi científic, intueixo que això és el què pot provocar un augment de temperatura a la ribera sud, és a dir, al nord d'Àfrica. Serà ràpid el canvi, l'augment de temperatura? L'escala temporal és el realment difícil de determinar perquè depèn de la sensibilitat del model als canvis en la concentració atmosfèrica de gasos d'efecte hivernacle. Així, aquest increment de 2-3 graus de temperatura relacionats amb què doblem els nivells preindustrials de CO2 podria tenir lloc al voltant del 2060 o bé dintre de cent anys. Sigui com sigui, el missatge és ben clar: encara que l'escalfament sigui el mínim, ja ha de ser motiu de gran preocupació. I hem de tenir present que l'escalfament pot ser molt més gran. Si és tan difícil fer prediccions climàtiques, si no sabem del cert com funciona el sistema climàtic, si hi ha diversos models que podem considerar vàlids i que, per tant, donen resultats diferents però amb la mateixa validesa (o nivell d'incertesa)… Per què és tan important predir el clima? [Riu] Bé, d'una banda et diria que no ho és, d'important. Les dades que demostren que l'acció humana està canviant el clima estan clares: no ens calen prediccions per confirmar això, i m'agrada resaltar-ho perquè sovint els escèptics ataquen la fiabilitat dels models climàtics. L'important, però, no és la predicció, sinó el modelatge. Els models ens ajuden a entendre millor con funciona el sistema climàtic i són importants per dos aspectes. El primer, per a la persones. La gent pensem localment, volem saber què passarà a casa nostra, i saber-ho pot esperonar canvis d'actituds, de models socials, d'estratègies polítiques… L'altre aspecte és l'adaptació. Com més sabem del funcionament del sistema climàtic, millor podrem preparar-nos per a les variacions que els seus canvis introdueixen en el nostre entorn. Val a dir que fins i tot si tallem demà totes les emissions 'i no parlo del Protocol de Kyoto, sinó de totes les emissions' tindríem encara unes quantes dècades d'escalfament global. Tot i que la majoria de decisions polítiques afecten els propers cinc anys, hi ha inversions en habitatge, escoles, infraestructures, que han de durar cinquanta anys o més. En aquest cas, la predicció climàtica pot ser útil. Com neix Climateprediction.net? El 1999 Myles Allen, director del grup de dinàmica del clima a Oxford i cofundador del projecte, em va suggerir la idea de copiar SETI@home, projecte dissenyat a la Universitat de Berkeley de cerca de vida intel'ligent a l'espai, i fer una cosa similar amb models climatològics. Varem pensar que trigaríem entre sis mesos i un any a posar-lo en marxa… però varem trigar quatre anys! Climateprediction.net va néixer el setembre del 2003. Climateprediction.net va néixer el setembre del 2003, i el 2005 ja signàveu un article a 'Nature', revista de referència en el món científic. Quant s'hagués trigat a obtenir les dades que analitzeu a 'Nature' sense comptar amb els 100.000 ordinadors que hi ha connectats al vostre sistema? No puc respondre directament, però sí amb una comparativa. L'Oficina Meteorològica del Regne Unit ha fet un estudi de característiques similars al nostre per al qual han realitzat entre 50 i 100 simulacions durant un període d'un parell d'anys. L'article de 'Nature' es basava en 2.500 simulacions… elaborades en tan sols tres mesos, perquè les dades eren només dels tres primers mesos. El potencial de la computació distribuïda és enorme! Climateprediction.net ara forma part de la plataforma BOINC (Berkeley Open Infrastructure for Network Computing), que és una iniciativa dels creadors de SETI@home, pioners en computació distribuïda… Sí, l'avantatge de BOINC sobre els projectes individuals de computació distribuïda és que l'usuari tria en quin projecte vol participar però té l'opció de triar un segon projecte perquè aprofiti la memòria de l'ordinador si, per les raons que siguin, el projecte 'predilecte' no té dades que processar en un moment donat. Per tant, augmenta la potència del sistema. Climateprediction.net té grups escampats arreu el món. L'espanyol té 1.900 membres; el català en té 150, i un d'ells es troba entre els primers 11 usuaris del món en dades processades… Sí, hi ha diversos grups que competeixen entre ells per veure quin és el que processa més informació. És fantàstic perquè aquests grups no se centren tan sols en gestionar dades, sinó que publiquen pàgines web sobre canvi climàtic, creen fòrums de discussió… Nosaltres tenim un grup de discussió molt actiu però, és clar, és només en anglès, per això és tan important l'existència d'altres grups, com el català. Més informació: [ + ]