'Els municipis llationamericans també tenim coses a aportar'

La Carta de Ñuñoa és la Carta de Aalborg llatinoamericana? En efecte, així com la carta d'Aalborg va assenyalar els principis del desenvolupament sostenible per a Europa, la carta de Ñuñoa pot arribar a ser, sens dubte, un marc d'acció interessant per als governs locals del nostre continent. Hem de pensar que d'aquí a unes setmanes discutirem els continguts de la carta en les reunions dels municipis de Mercosur a Brasil; en la reunió dels Ministres de Medi ambient que ha de celebrar-se a Equador; o en la Reunió dels Municipis Llatinoamericans que se celebrarà d'aquí a molt poc a Centreamèrica. Els municipis són el motor de la sostenibilitat? Sens dubte, constitueixen el motor del desenvolupament de les nostres societats i són ells els que possibilitaran l'orientació cap al desenvolupament sostenible. És per això que insistim a tots els fòrums que cal enfortir institucionalment aquests estaments. Estic convençut que les municipalitats han de contribuir a passar a altre paradigma del desenvolupament: de l'administració local al govern local. Aquest és el nostre gran desafiament per als pròxims anys. Vostè va estar en Johannesburg. Quin balanç fa de la Cimera Mundial per al Desenvolupament Sostenible? Crec que va ser una oportunitat molt interessant que ens va permetre discutir de temes molt importants. En va sortir una agenda mundial reforçada, ja que es va destacar amb gran eloqüència el necessari equilibri entre desenvolupament econòmic, la participació i progrés social i la cura mediambiental. Sens dubte, això és valuós. De totes maneres, he de dir que esperava un major reconeixement dels governs locals. Al capdavall, són una de les esferes fonamentals del desenvolupament sostenible. També vam tenir la possibilitat de discutir l'esborrany de la Carta de Ñuñoa, una carta que després vam acabar de perfilar en la recent conferència. Hi vaig assistir en la meva doble qualitat, d'Alcalde i de president suplent de l'Associació Xilena de Municipalitats, cosa que em va permetre apropar-me als principals organismes dedicats al desenvolupament sostenible a nivell mundial i, així mateix, vaig poder prendre contacte amb les més importants institucions de finançament internacional. Això ens pot ser força útil als municipis xilens. L'Agenda 21 en un municipi europeu i en un municipi de Xile o el Perú' Quines diferències i similituds hi ha entre un i altre escenari? Alguns municipis llatinoamericans -o, concretament, xilens- potser no estiguin molt lluny de certs municipis europeus, no obstant això en termes de les Agenda Local 21 els problemes urgents de certes comunitats, amb l'aigua, les deixalles sòlides, les energies, o les infraestructures, per exemple, dominen l'agenda i l'acció local. Això en el cas d'Europa és significativament diferent en la mesura que en aquells països el desenvolupament apunta més cap a l'estil i qualitat de vida. Potser podríem dir que en el cas del meu país, Xile, ens vam trobar en un escenari intermedi entre ambdues realitats, tot i que existeixen municipis amb una molt important quantitat de necessitats insatisfetes. Quants signants té la Carta de Ñuñoa? Quins municipis destacaria? Més de 147 representants de diversos governs locals. Però això només és el principi. Volia comentar-li que Vull agregar-li que hem estat en un procés molt fort de difusió de la Carta de Ñuñoa (les reunions de Brasil, Centreamèrica o Equador, per exemple) i estem segurs que aquesta xifra s'incrementarà significativament en un termini curt de temps. D'entre les experiències que ens van mostrar en la Conferència, podria destacar projectes en els municipis de Porongo i Sucre (Bolívia), Vila Salvador (Perú), Quetzalteango (Guatemala), Maldonado (Argentina) Chilian o Coquimbo (Xile), Aracataca (Colòmbia). En fi, crec que estic sent injust si no anomeno altres experiències' Què espera d'Europa? La Unió Europea, quin paper ha de jugar en l'impuls de les Agendes21 a Llatinoamèrica? Europa té més experiència, això, abans que res. Tenen campanyes locals en gairebé 6.000 comunitats que estan treballant amb l'Agenda Local 21 mentre que en els nostres països llatinoamericans tot just sumem 172 experiències. El vostre continent té un immens aprenentatge en governs locals, exercitat durant diversos segles. És per això que sou un referent important per als nostres projectes d'enfortiment dels governs locals i d'impuls del desenvolupament sostenible. De totes maneres, penso que és interessant advertir-vos que nosaltres també podem lliurar-vos una valuosa experiència, en el sentit que hem desenvolupat una capacitat de participació social, solidaritat i creativitat i innovació que tal vegada els pugui servir. Perquè la conferència s'ha organitzat en Ñuñoa? La nostra municipalitat ha desenvolupat des de fa anys una llarga tasca en matèria de desenvolupament local. Això, creiem nosaltres, ens ha distingit d'altres comunes del país. En efecte, Ñuñoa ocupa el primer lloc en el rànquing de millor seguretat ciutadana; ha estat premiada diversos anys com la comuna pionera en qüestions de salut familiar; té una flota de vehicles a gas (a pesar que paradoxalment això és més car que el fuel); té un sistema d'educació que s'inicia en l'educació bàsica i acaba en l'educació secundària, hem incorporat des d'algun temps endarrere un interessant projecte de creació d'universitat (amb el que asseguraríem educació des del nivell bàsic a l'universitari); tenim una relació públic-privada d'excel·lència, cosa que ens ha permès el desenvolupament d'importants iniciatives conjuntes de desenvolupament sostenible. Vam pensar que són aquests elements els quals van permetre que Ñuñoa fos elegida per Iclei-Gtz per a organitzar aquí la conferència. L'A21 en Ñuñoa. Perspectives de futur i realitats. Volem que la nostra comuna de Ñuñoa sigui el referent per a altres comunas xilenes, i també llatinoamericanes, a fi d'impulsar i reforçar projectes de desenvolupament sostenible per als nostres territoris. La nostra experiència d'amfitrions de la Conferència de Ñuñoa ens obliga a seguir liderant aquest procés. Volem motivar tothom perquè segueixin l'exemple de treballar amb entusiasme i sense repòs pel desenvolupament sostenible. Creiem que tenim el deure d'obrir moltes portes encara: en totes les esferes de govern, en els partits polítics, en les organitzacions de la comunitat organitzada, en fi tenim un gran treball per davant. Més informació.