Rafael Güeto és un professional de la gestió pública especialitzat en polítiques actives d'ocupació i desenvolupament econòmic local. En aquesta entrevista valora el fet que Rubí, a través de Rubí Brilla, hagi esdevingui un referent nacional i internacional en l'eficiència energètica i l'ús d'energies renovables en entorns industrials, comercials i domèstics, així com la celebració del 2n Congrés Nacional Rubí el passat novembre.
Quin balanç fa de la segona edició del Congrés Nacional Rubí Brilla?
La valoració des de l'Ajuntament és molt positiva perquè el nivell d'assistència i d'interès que ha despertat el congrés ens fa pensar que anem pel bon camí en la implantació de l'eficiència energètica i les energies renovables. Per altra banda, la filosofia de fons del congrés és que les administracions locals hem de ser decisives a l'hora de fer els canvis necessaris en el camp de l'energia. En aquesta línia cal estar atents al que passa a països més avançats, com Alemanya, on hi ha ciutats que han municipalitzat la comercialització i també la generació. Aquest és el gran pas que a mitjà i llarg termini s'acabarà fent arreu.
Per què el nom de Rubí apareix estretament lligat a la iniciativa en el camp energètic?
Rubí ha fet històricament moltes actuacions en el terreny de l'energia a través de la formació ocupacional o de projectes a nivell internacional com les iniciatives europees Urban. Per tant, venim d'un pòsit d'experiències prèvies. A partir del Pacte d'Alcaldes i amb el compromís 20-20-20 de la Unió Europea, Rubí es va proposar treballar l'eficiència energètica amb una perspectiva integral. La clau de l'èxit rau en dues qüestions: d'una banda, la voluntat política de fer-ne un projecte de ciutat, independent de les opcions polítiques, i per una altra, involucrar a tots els sectors del municipi. Fa uns anys l'eficiència energètica era una qüestió d'interès per les empreses industrials, però ara és un tema de tota la societat.
Quin és el tret diferencial de Rubí a l'hora d'orientar la seva pròpia estratègia?
Doncs precisament el seu gran potencial industrial. Un 40% de l'energia que es consumeix a Rubí correspon a la indústria. I una de les claus del projecte ha estat aconseguir la complicitat i la implicació de tot aquest sector productiu que precisament troba en l'energia un factor de competitivitat molt important. En el camp de la indústria hem col·laborat amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i amb l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). El conveni que tenim amb la UPC permet, a través d'estudiants en pràctiques o de projectes de final de grau, la transferència tecnològica entre les nostres empreses i el món acadèmic, aconseguint així millorar la competitivitat per ambdues bandes. Amb l'ICGC hem portat a terme una interessant prova pilot consistent en prendre imatges tèrmiques aèries dels 11 polígons industrials de la ciutat. Això ens ha permès detectar els mals aïllaments de les naus, unes deficiències a les quals moltes vegades no es dóna importància però que tenen una repercussió important en els costos de les empreses. Per altra banda també hem obtingut informació sobre el potencial de producció fotovoltaica o tèrmica solar de cadascuna d'aquestes naus, amb la possibilitat de calcular fins i tot l'amortització de la instal·lació.
I en quin punt es troba el procés?
A partir d'aquí s'ha generat un cert moviment de demanda de més informació sobre la implantació d'instal·lacions solars a les cobertes. Hem aconseguit la complicitat d'un grup important d'empreses amb les quals s'ha generat una dinàmica de reunions periòdiques per intercanviar experiències i punts de vista. Per tant jo diria que som en una fase de presa de consciència i d'acumulació de coneixement. La següent fase ja serà la implantació dels sistemes de producció d'energia. Esperem, en aquest sentit, que es resolguin els problemes al voltant de l'aprofitament fotovoltaic ja que els gravàmens que imposa el govern central fan poc atractiva ara mateix la inversió en aquesta opció. Esperem que hi hagi un canvi legislatiu perquè no té cap mena de sentit el que està passant en aquests moments. Érem un país pioner en aquest tema i ens passen per davant països com Alemanya o el Regne Unit, amb moltes menys hores de sol que nosaltres.
Quines accions està promovent l'Ajuntament dins el marc de l'administració local?
D'entrada, el primer lloc on hem implantat el projecte és en el propi Ajuntament. Hem començat per fer la comptabilitat energètica dels edificis i equipaments municipals per aprendre a gestionar-los bé i aplicar petits canvis que generin un estalvi energètic. Estem parlant de qüestions elementals com apagar els llums o els ordinadors quan no es fan servir o establir un horari correcte de funcionament de la calefacció. Per tant el primer pas ha estat incidir en els hàbits quotidians.
El següent pas és aprofitar l'estalvi que hem aconseguit amb aquestes mesures per reinvertir-lo en solucions que generin més estalvi, com substituir les lluminàries i els aparells elèctrics més ineficients per altres de més eficients. També hem promogut la participació de les escoles públiques al programa europeu Euronet 50/50. Els resultat globals han estat molt bons perquè entre el 2011 i el 2014 hem aconseguit un estalvi en la factura energètica municipal d'1,8 milions d'euros.
Un altre aspecte d'exemplificació que ha fet la pròpia administració és la incorporació d'elements d'eficiència energètica en els contractes municipals. Així, per exemple, el contracte de subministrament d'electricitat de l'Ajuntament conté el requisit que l'energia proveïda sigui 100% d'origen renovable. Un altre exemple és el plec per la recollida de residus, on també s'inclouen requisits d'eficiència.
Un tema molt rellevant dintre del projecte Rubí Brilla és l'extensió de la cultura energètica...
Efectivament, no tenia gaire sentit començar la casa per la teulada, és a dir, fent grans instal·lacions de renovables si primer no aconseguíem canviar la cultura energètica. Aquest és un altre fet diferencial del nostre municipi. En aquest terreny crec que ha estat clau el programa 50/50, que esmentava anteriorment, en el qual hem pogut implicar tota la comunitat educativa: el professorat, l'alumnat, el personal auxiliar (conserges, treballadors dels menjadors escolars) i les associacions de mares i pares.
Nosaltres diem que en aquest procés hem aconseguit "petits guerrers energètics" perquè l'explicació dels canvis d'hàbits als infants té un gran efecte multiplicador després en les famílies. A títol d'anècdota, alguns dels nens i nenes participants en aquest projecte han proposat aplicar aquesta metodologia a casa, demanant als pares que el 50% de l'estalvi aconseguit a la llar es destini a la seva paga. Tota una motivació. Per altra banda volem que la cultura energètica arribi al màxim nombre d'actors: associacions esportives, el sector comercial, etc.
La pobresa energètica ha esdevingut un debat de país. Com s'afronta aquest tema a Rubí?
En el cas de les famílies que tenien problemes per pagar les factures i que havien estat identificades per serveis socials, se'ls ha fet assessorament i se'ls ha ajudat a prendre mesures per reduir la seva factura energètica. Tenim dades al respecte: hem ajudat a un total de 270 famílies a reduir les seves factures una mitjana de 300 euros/any.
I quina és l'estratègia en mobilitat?
El sector de la mobilitat és el proper gran repte que té el projecte. Ara mateix estem iniciant els treballs per un nou pla de mobilitat a la ciutat que haurà de fixar-se en el nivell de despesa energètica, una despesa, per altra banda, molt lligada als combustibles fòssils. Com totes les iniciatives que estem portant a terme, haurà de ser integral i incorporar el transport públic i el privat, sense oblidar les bicicletes, que són una de les grans assignatures pendents de Rubí. Cal considerar també la mobilitat obligada marcada per la qüestió laboral. Afortunadament aquí tenim un important factor d'autocontenció, ja que hi ha molta gent que treballa en els polígons de la pròpia ciutat. Paral·lelament, hem construït dues fotolineres, que d'una banda proveeixen d'energia l'edifici on estan instal·lades i, de l'altra, permeten la càrrega de vehicles elèctrics. Una d'elles, la que està ubicada a la Masia de Can Serra, està oberta a tota la ciutadania. Al llarg del 2016 en construirem una tercera a l'aparcament del Rubí+D, que permetrà recàrregues ràpides de només 20 minuts.
Un dels temes que va aparèixer amb força en els debats del 2n Congrés Nacional Rubí Brilla va ser el de l'oligopoli elèctric. Els ajuntaments poden prioritzar les noves empreses al marge de l'oligopoli?
El fet que ara mateix el sistema elèctric estigui ens mans d'aquest oligopoli fa que les grans elèctriques disposin d'una capacitat financera per poder afrontar contractes amb les administracions públiques, però nosaltres treballem perquè això canviï. Ara encara ens veiem obligats a treballar amb aquestes empreses grans, però des de l'administració hem de fer possible que altres empreses noves que estan sorgint en el sector, i que funcionen amb altres criteris, puguin competir amb les grans en termes financers.
