Educació a l’aire lliure a Sao Paulo. Crèdit: Revista brasileira de Ed Física / BBC.
Al llarg de la història, les pandèmies són un dels pocs exemples on la societat s’ha decidit per educar a l’aire lliure i la intenció en aquests casos sempre ha estat la de disminuir el contagi. La millora està demostrada, ja que cada cop més estudis apunten que els llocs ventilats o oberts són els espais on hi ha menys probabilitat d’encomanar la malaltia. Però per què és aquest l’únic escenari on ens plantegem una educació a l’exterior? No haurien d’estar les escoles més en contacte amb la natura, en general, i per molts altres motius?
Manel Ferri és expert en mobilitat i president en funcions de l'Associació per la Promoció del Transport Públic. És, sens dubte, una de les veus amb més criteri de l'Estat per analitzar els reptes i actuacions a favor de la transició cap a una mobilitat sostenible. Amb ell, analitzem avui quina aprenentatges ha portat la COVID-19 en referència a la mobilitat urbana, però també les mesures concretes que s'estan duent a terme al territori, i el full de ruta que s'hauria de posar en marxa per arribar a una mobilitat deslligada dels combustibles fòssils i enfocada a la salut i el benestar de les persones.
La dirigirà José M. Gil, director del Centre de Recerca en Economia del Desenvolupament Agroalimentari UPC-IRTA (CREDA) i cap del programa d’Economia Agroalimentària de l’IRTA.
Les alternatives inclourien la defensa dels serveis públics i els béns comunitaris, en la seva titularitat, gestió i provisió; per garantir que les cures i els serveis relacionats estiguin coberts per a tots. Per assegurar les sobiranies sobre els recursos, com és l’alimentària i l’energètica. I per preferenciar, en definitiva, nous models i opcions des dels ecofeminismes i des de l’economia feminista, ecològica, social i solidària.
Bobadoye Ayodotun és Director General de Global Emerging Pathogens Treatment Consortium (Ghana). Aquesta entitat té com a objectiu millorar la preparació de sectors, de països, i de sistemes a l’Àfrica per afrontar els seus reptes en relació als temes de salut vinculats al canvi climàtic. Bobadoye ens va explicar durant la COP-25 com de fràgil és aquest continent, i de fet tot el món, als impactes sobre la salut dels canvis globals. Tenim la prova amb l'actual crisi de la COVID-19.
L'Associació Espanyola d'Operadors públics d'Abastament i Sanejament d'Aigua (AEOPAS) va fer públic un posicionament dels operadors públics davant l'ordre per a la qual el Govern de l'Estat garanteix els serveis d'aigua i sanejament en la declaració de l'estat d'alarma fruit de la COVID-19.
Què passaria si planificàrem les nostres ciutats pensant en la salut, en la seguretat dels nens i ancians, en l’autonomia i el contacte amb la natura? És el que somia, i pel que treballa Carolyn Daher, coordinadora de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal. Sostenible va parlar amb ella arrel del 1er Congrés de Qualitat de l’Aire celebrat a Sabadell.
Quins impactes en la salut podem preveure per l'escalfament global? Entre els previsibles hi ha els derivats de les onades de calor, les inundacions, les sequeres, la radiació ultraviolada, les ventades, les allaus, disminució de la producció d'aliments, els problemes d'accés a l'aigua, els cultius menys nutritius, la facilitat per a la disseminació de malalties tropicals (Zika, malària, dengue)... El que s'acosta és molt complex i de gran magnitud, i l'única manera d'afrontar-ho és cooperant de forma multidisciplinària, amb una visió a dècades vista. Ens aproximem a aquest tema amb Josep M. Antó Boqué, director científic de l'Institut de Salut Global de Barcelona -ISGlobal.
Xavier Querol és investigador de l'IDAE -CSIC- i un expert en contaminació atmosfèrica reconegut a nivell internacional. Europa va premiar el seu equip finançant el projecte AIRUSE, per millorar la qualitat de l'aire. Parlem amb ell per clarificar de què parlem quan parlem de contaminació, quines són les fonts principals i les mesures que millorarien l'aire de les nostres ciutats. Ho fem en el context del I Congrés de Qualitat de l'Aire, celebrat a Sabadell.
Martin Williams és científic del grup de recerca de medi ambient del King’s College de Londres i consultor internacional sobre contaminació de l’aire. El doctor Wiliams ens ofereix una mirada internacional d’un dels principals problemes globals de salut pública. Analitza la problemàtica del diferents contaminants i els principals obstacles per arribar a acords internacionals efectius. Va ser ponent destacat al I Congrés de Qualitat de l’Aire celebrat a Sabadell.
El projecte dels horts urbans conreats per persones amb discapacitats al terrats de cinc edificis públics de Barcelona, entre els quals hi ha la seu del Districte de Sants-Montjuïc, ha guanyat els European Public Sector Awards (EPSA) en la categoria d'administracions locals i supralocals.
En canvi, viure a prop de zones verdes fa caure aquest risc fins a un 25%, segons un estudi d'investigadors catalans
Viure en una zona molt sorollosa incrementa un 30% el risc de patir un ictus isquèmic més greu. En canvi, viure a prop de zones verdes fa caure aquest risc fins a un 25%. Així ho conclou un estudi d'investigadors catalans que publica la revista "Environmental Research".
3. Salut i benestar
