En un horitzó gens llunyà, les actuals pales dels aerogeneradors passaran dels 55 metres actuals als 70 metres, i la seva potència, dels 2 MW als 5 MW. Igualment, hi haurà sistemes d'emmaguetzamar l'electricitat produïda pels molins gràcies a l'hidrogen, les quals milloraran de forma important la competitivitat de l'energia eòlica, que ara aporta el 20% de l'electricitat al mercat. Per una altra banda, la necessitat de reduir la dependència del petroli ja està portant a un increment de la utilització de biocombustibles, en l'elaboració dels quals s'utilitzen cereals. Quins són els més adequats per a un determinat terreny? Es poden utilitzar restes alimentàries, com les de la indústria de les conserves? A l'hora d'afrontar aquests reptes, a l'hora de respondre aquestes preguntes, el Centro Nacional d'Energías Renovables (CENER) és un actor a tenir molt en compte.
Un extens reportatge d'investigació publicat aquest dilluns per la revista El Temps, signat pel periodista Josep Ros, denuncia que un additiu per a pinsos animals -el fosfat dicàlcic-, que Ercros comercialitza a l'estat espanyol i del qual se'n fabriquen 200.000 tones anuals, conté elements radioactius. Aquest compost s'elabora a Flix (100.000 tones) des de l'any 1973, a partir d'un mineral, la fosforita, que prové dels jaciments de Bu Craa, al Sàhara Occidental, i que conté urani en el seu estat natural. El reportatge s'acompanya de les dades de dos instituts científics de referència a Europa, que certifiquen la presència d'aquests elements radioactius. De moment, s'han mobilitzat un seguit d'entitats, entre les quals l'OCUC i Greenpeace, que han denunicat els fets al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
