El passat dimarts 27 de febrer es va ratificar a la Comissió Europea la Llei de Restauració de la Natura, que vetllarà per la recuperació de les zones degradades de tota Europa i el manteniment a llarg termini de les que ja han estat restaurades.
Autoria: TarikVision Font: Getty
L’estat de la natura a tota Europa és crític. Les dades de la Comissió Europea apunten que un 80% dels hàbitats estan degradats i la seva recuperació ha esdevingut una necessitat vital. D’una banda, perquè a part de ser refugis de diversitat, molts d’aquests hàbitats són embornals de carboni –un clar aliat en la lluita contra el canvi climàtic– i, d’altra banda, perquè ens ofereixen multitud de serveis com la regulació de l’aigua per part dels boscos. Això, per descomptat, s'afegeix a la cura que es mereix la natura per se, en tant que en formem part.
Per fer front a aquesta urgència, s’ha ratificat aquest dimarts 27 de febrer a la Comissió Europea la Llei de Restauració de la Natura que vetllarà per la recuperació de les zones degradades de tota Europa i el manteniment a llarg termini de les que ja han estat restaurades. És la primera d’aquest tipus que s’aprova en l'àmbit europeu, i entre els seus objectius s’ha fixat recuperar el 20% de les zones degradades pel 2030, el 60% pel 2040 i el 90% pel 2050. Uns topalls que han estat àmpliament defensats per la ciència, l’activisme científic i l’ecològic, però criticats per la dreta i alguns grups del sector agrícola.
Tot i que ara les notícies en van plenes de publicacions al respecte, l’aparició d’aquesta llei de restauració no ha estat una sorpresa. El 2020 es va publicar una primera ‘Estratègia de la Biodiversitat per 2030’ de la Unió Europa i durant la cimera mundial de la biodiversitat el 2022, la COP15, es va acordar el marc global Kunming-Montreal per protegir la biodiversitat. És en aquest últim acord ja es reivindicava insistentment que cal restaurar els ecosistemes mundials. Ara, ratificada a la Comissió Europea amb 290 vots a factor i 275 en contra, només queda que el Consell de la Unió Europea el confirmi durant aquest mes de març o l’abril i que cada estat membre faci el seu pla nacional de restauració abans de dos anys.
Mar i terra
La crisi climàtica i la pèrdua de biodiversitat són dues cares de la mateixa moneda. Dos reflexos de fins a on ens han portat la gran antropització, la sobreexplotació i contaminació de la natura. Per això, la Llei de la Natura vol contribuir al fet que s’assoleixin els objectius climàtics de la Unió Europea, que pretenen aconseguir la neutralitat climàtica (l’equilibri entre les emissions d’efecte hivernacle i les que s'eliminen de manera natural) el 2050. Així mateix, desgrana diversos objectius més específics, entre els quals hi trobem la restauració dels aiguamolls i revertir la pèrdua de pol·linitzadors. Igualment, el 20% a restaurar proposat per la Unió Europea inclou els ecosistemes marins i hi ha propostes concretes per recuperar la salut del litoral i de les seves dunes.
"La crisi climàtica i la pèrdua de biodiversitat són dues cares de la mateixa moneda. Dos reflexos de fins a on ens han portat la gran antropització, la sobreexplotació i contaminació de la natura."
Des dels centres de recerca catalans i les entitats naturalistes i de custòdia del país, s’ha celebrat la ratificació de la Llei. Per exemple, el centre de recerca en ecologia CREAF apunta que són “bones notícies” i destaquen que estem davant d’un canvi de paradigma de la restauració ecològica, que pot millorar les relacions entre la societat i el medi natural. De la mateixa manera, posen el focus en els objectius relacionats amb la restauració dels sòls, ja que a partir d’ara caldrà fer un control de qualitat del sòl periòdic i es fa una demanda d’incrementar les reserves de carboni que hi ha sota la terra. “Aquestes propostes poden donar un bon impuls a les iniciatives d’agricultura regenerativa i la fertilització orgànica”, expliquen.
Alguns dels elements d’aquesta Llei han estat flexibilitzats respecte de la proposta inicial, fruit de la pressió que ha fet l’agroindústria. No obstant això, els camps de cultiu, les pastures i altres hàbitats agrícoles, també s’hauran de restaurar i fer-ne un seguiment, perquè no deixen de ser ecosistemes naturals. Per exemple, s'han de prendre mesures per augmentar l’índex d’ocells comuns vinculats als ecosistemes agrícoles i s’han establert com indicadors de la salut de l’ecosistema els índexs de papallones a les pastures i la proporció de terra agrícola que té característiques de paisatge divers. Indicadors que podrien ajudar a combatre els tan perjudicials monocultius. Evidentment, aquesta decisió de vincular l’agricultura i la conservació de la natura no ha agradat a tothom, però el director del CREAF, Joan Pino, defensa que “l'agricultura serà sostenible o no serà, perquè tot el que fem per degradar la natura se’ns acaba girant en contra”.
Punts negatius i advertències
Tal com acostuma a passar, aquesta Llei també té alguns punts a millorar. D’una banda, no s’ha exigit la creació de nous espais per protegir ni tampoc queda clar si s’augmentarà el pressupost destinat a implementar la Llei, tant sigui per part de la Comissió com dels estats membres. Així mateix, s’ha aprovat que hi hagi un “fre d’emergència” que permet suspendre la llei en els ecosistemes agrícoles si presenten circumstàncies extraordinàries, com seria per exemple quan no hi hagi prou aliment per al consum de la Unió Europea o es vegi molt minvat el volum de terres que asseguren aquesta producció.
D’altra banda, encara queda el darrer pas de la Llei, que són els plans d’acció de cada estat per aplicar-la, i aquí hi ha un punt de misteri sobre com evolucionarà. Això sí, el que està clar és que aterrar-ho en cada territori és alhora una bona oportunitat, perquè cada país podrà adaptar-ho a les seves casuístiques pròpies. A més a més, no oblidem que aquesta Llei per fi compleix el que els experts i expertes en conservació de la natura han reclamat durant molt de temps: evitar les mesures a curt termini, que acaben sent inefectives en molts casos, i pensar a llarg termini. Cuidar la natura a consciència.
