Cicle de debats online sobre l’impacte de la COVID-19

dijous, 21 maig, 2020 - 12:00

Quin serà l’impacte de la pandèmia del coronavirus en les nostres societats?

El Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC), conjuntament amb el Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda i el Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible (CADS), organitza un cicle de debats online amb sis sessions per analitzar l’impacte de la crisi de la COVID-19 des de diferents perspectives:

El cicle consta de 5 sessions més que es desenvoluparan durant els mesos de maig i juny de 2020:
 

Sessió 3: COVID-19: un repte de salut planetària – 21 de maig

Participants:

Josep M. Antó, investigador principal a ISGlobal i catedràtic de Medicina a la Universitat Pompeu Fabra

Marta Guadalupe Rivera Ferre, directora de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes alimentaris a la Universitat de Vic

Jordi Serra Cobo, professor associat del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona i investigador de l’Institut de recerca de la biodiversitat IRBio

Moderador:

Arnau Queralt i Bassa, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) i president de la xarxa EEAC, European Environment and Sustainable Development Advisory Councils

Benvinguda i presentació de l’acte:

Ramon Roca i Enrich, president del CADS

Presentació del cicle:

Pere Almeda i Samaranch, director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis i la revista IDEES

 

La sessió del dijous 21 de maig anirà dirigida a presentar el concepte de ‘salut planetària’, que fa referència a la interdependència entre l’activitat humana i els sistemes naturals com l’aigua, l’aire, la terra o la biodiversitat i el seu impacte en el benestar de les persones. La influència de l’activitat humana sobre el planeta ha arribat a tal magnitud que els científics han definit una nova era geològica, l’actual, com a Antropocè, en referència als impactes del desenvolupament humà, que està portant al límit els recursos naturals del planeta.

Els ponents debatran sobre el desequilibri provocat per l’activitat humana, i concretament sobre els canvis disruptius que pateixen els hàbitats i ecosistemes i que juntament amb el fenomen de la globalització ens han portat a la distopia actual provocada per la pandèmia de la COVID-19.

Els canvis en l’ús del sòl associats a la necessitat incontrolable de disposar de més infraestructures de mobilitat, més conreus per alimentar els animals de granja en cria intensiva, i assentament humans cada vegada més depredadors de l’entorn que els envolta han provocat el deteriorament dels hàbitats i ecosistemes fins a extrems on mai no s’havia arribat, generant noves formes d’interacció entre espècies, i incrementant el salt de patògens dels animals a l’espècie humana.

La investigació confirma que els brots de zoonosis (malalties infeccioses provinents d’un animal) com l’Ebola, el SARS, la grip aviària i ara COVID-19 estan en augment, afavorits pel deteriorament de la natura, i concretament de la biodiversitat, a escala planetària. Es calcula que tres quartes parts de les malalties “noves o emergents” que infecten els humans tenen origen en espècies animals.

El debat girarà al voltant del concepte de salut planetària, segons el qual la salut humana està intrínsecament vinculada a la salut de l’entorn natural. Aquest concepte d’anàlisi holística ajudarà a analitzar una realitat complexa, en la qual la salut dels ecosistemes és la base per a un desenvolupament sostenible.

Son moltes les veus que actualment reclamen un canvi radical en el nostre model de desenvolupament socioeconòmic, basat en l’ús i abús dels recursos naturals. Alguns científics postulen que la pandèmia COVID-19 es podria identificar com un cost no internalitzat del nostre model de desenvolupament.

Cal repensar les pràctiques depredadores de recursos naturals, cal identificar i internalitzar els costos d’intervenir sobre el patrimoni natural, o, el que és el mateix, cal definir quin és el veritable preu del model actual de desenvolupament.

 

En cas que estigueu interessats, us podeu registrar a través del següent formulari.

Pel que fa a la resta de sessions, properament, us enviarem el programa i les dates concretes de cadascuna d’elles.


 

Etiquetes: 

Relacionats

Opinió

Casa i salut, casa i cures, són ara un binomi renovat que posen de relleu el que és la veritable gran infraestructura bàsica de país: el seu parc d'habitatges. Invertir en aquesta infraestructura és una proposta de reconstrucció econòmica amb ocupació local, de qualitat i estable; però també ha de permetre fer viable el canvi cap a un model energètic renovable i assegurar l'habitatge com a refugi enfront de la intempèrie.

Opinió

Caldrà intensificar el nostre compromís amb el territori rural, mantenir la recerca de la seva estabilitat, donar resposta a la demanda de serveis i necessitats, possibilitar una qualitat de vida coherent i digna, accentuar l'interès per una activitat sana i econòmica rendible, alhora que potenciem les nostres actuacions per a la recuperació ambiental, per la conservació dels equilibris i per capacitar la naturala per autoregular situacions delicades o catastròfiques.

Notícia

El 2016, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) va aixecar les alarmes sobre l'augment mundial de les epidèmies zoonòtiques. Específicament, ha assenyalat que el 75% de totes les malalties infeccioses emergents en humans són d'origen animal i que aquestes afeccions estan estretament relacionades amb la salut dels ecosistemes.

Butlletí