" Connectar amb la natura i altres formes de vida és quelcom innat en les persones, i aquesta necessitat que tenim es denomina biofilia. Observant els beneficis que aporta el contacte amb la natura és important que les escoles la considerin com un recurs educatiu valuós"
" L’optimisme tecnològic va de bracet amb la creença que el creixement econòmic pot i ha de continuar sempre. Certament, les innovacions tecnològiques apareixen a un ritme que s’accelera. Tanmateix, hi ha límits al desenvolupament tecnològic? Sí, i diversos."
" El publicat aquest març, l’informe de síntesi de l’IPCC, serà el de referència en les negociacions climàtiques internacionals per a tota dècada, quan encara podem frenar l’escalfament sota el llindar de seguretat del 1,5º C. El següent informe global serà el 2029. "
"Hem entrat en un any decisiu en el camp ambiental. I dir això és ben poc original. Portem molts anys decisius, anys en què calia prendre decisions crucials a nivell mundial i que acabaven amb petits avenços -si és que se’n produïen."
“Pensar globalment, actuar localment”. Aquesta màxima ens anima a militar en l’autoresponsabilitat ambiental: una decisió personal i decidida a favor d’un canvi global i d’una acció local transformadora. Sense compromís és poc probable reeixir com a comunitat, especialment amb el repte d’adaptar-nos al nou escenari ambiental.
Ens satisfà observar com la nostra societat, tant rural com urbana, és dinàmica i plena d’iniciatives disposades a enfrontar-se amb el poder per defensar els espais verds, que, a la vegada, esdevenen indrets en comú per descansar, dialogar, contemplar i millorar el nostre dia a dia.
Més d’un miler de persones van participar al festival Fixing the Future on més d’un centenar de ponents d’arreu del món van participar disposats a repartir esperança a tort i a dret. «Si aconsegueixes que la gent se senti més esperançada, cada cop més persones se sentiran capaces de participar i començaran a pensar ‘espera, el futur és una cosa que també em pertany’», diu la fundadora Cathy Runciman. Certament, va ser una desfilada de bones idees, de projectes brillants, sostenibles i inspiradors centrats en temes tan diversos i rellevants per la nostra societat com la crisi energètica, l’alimentació, l’educació o la moda.
A dia d’avui, a Catalunya disposem de més coneixements assequibles sobre l’estat i tendències de la majoria dels hàbitats, sistemes i processos naturals, dels que mai havíem tingut a l’abast. El desconeixement, doncs, ja no pot ser cap excusa, ni per a l’omissió, ni per accions contraproduents.
Vivim temps de ciència ficció que recorden la literatura del gènere de catàstrofes dels vuitanta. Molts elements d’aquelles novel·les ja formen part de la nostra quotidianitat: escassedat de recursos, conflictes per l’energia, fenòmens meteorològics, auge dels autoritarismes. Ara aquests temes estan a l’agenda política i tenen la crisi ecològica i climàtica en la seva base. Com podem evitar caure en una mena d’ecocatastrofisme postmodern, estèril i pessimista? Potser ens cal més ciència i menys ficció?
El Vallès és una realitat ambiental, territorial i orgànica que no entén de divisions i segregacions administratives. Té una singularitat poc comuna. No és cap pati del darrere.