Necessitem un pla Marshall ecologista pel sistema de mobilitat i de transport ja i urgent, o ho pagarem car amb temperatures infernals el 2040.
Trànsit dens a la ciutat de Bangkok, Tailàndia | Foto: Getty Images
Després d’anys llegint sobre la cosa de l’escalfament global, el col·lapse climàtic i la crisi ecològica... he acabat veient que totes les dades científiques per mitigar el problema apuntaven sempre en una mateixa direcció: no, no és el reciclatge, ni els petits canvis en el dia a dia... sinó una cosa tan poc sexi com el canvi radical en el model de transport. Canviar-ho tot: des del transport global en vaixells de productes que venen de la Xina o alvocats del Perú... fins al carril bici de la teva ciutat, el cotxe elèctric i el tren per anar cap a la platja de Castelldefels.
El transport terrestre, aeri i marítim és un dels principals causants de l'escalfament global. El 95% encara es mou amb petroli. Si no hi trobem alternatives pràctiques en la següent dècada, tindrem un problema. Necessitem un pla Marshall ecologista pel sistema de mobilitat i de transport ja i urgent, o ho pagarem car amb temperatures infernals el 2040 o 2050. El transport és responsable d’un 24% de les emissions directes de diòxid de carboni (CO₂) a escala global per la crema de combustibles fòssils, segons l’Agència Internacional de l’Energia. A l’Estat, arriba a un 30%. I tres quartes parts d’aquestes emissions corresponen als vehicles per terra.
Aquí tenim el gran cavall de batalla, i un debat agre i lleig entre 'els de la bici' i 'els del SUV i el 4x4'. Com diu el col·lectiu Renovem-nos, «la mobilitat de persones i mercaderies sembla avui un tema tabú» per a la política. Hi ha una qüestió no resolta entre ecologistes i gent treballadora dels extraradis i de la Catalunya no barcelonina que s'enfoca erròniament. Si el transport públic funciona malament, la gent ha d’agafar el cotxe o uns busos que encara no s’han electrificat. El peix que es mossega la cua. Barallar-se entre ecologistes i 'curreles' que necessiten el vehicle privat –i no elèctric perquè és car i no tenen on endollar-lo– serà un win-win per al lobby fòssil i pel RACC. No caiguem en la trampa.
«Necessitem un pla Marshall ecologista pel sistema de mobilitat i de transport ja i urgent, o ho pagarem car amb temperatures infernals el 2040 o 2050»
Molta gent, segons les enquestes, deixaria el seu vehicle privat a casa i aniria molt més còmodament en tren a la feina. Per tant, què cal fer? Barallar-nos... o millorar el servei de Rodalies? El problema és que tot és urgent i tot s’ha de fer alhora: sí, alhora s’han de treure cotxes i donar espai a la bici a les ciutats i, alhora, s’han de fer més trens, busos elèctrics i tramvies. És una emergència, fem tard, i, per tant, ens enfrontarem a obres llarguíssimes que s’haurien d’haver fet fa anys i errades que s’hauran d’anar corregint. Però barallar-nos entre la gent de baix no té sentit.
Avui encara cal fer molta pedagogia sobre la qüestió del transport. Us presento cinc dades en favor del tren, del cotxe, de la moto, del bus i, fins i tot, si cal, encara que els hi tingueu mania, del patinet elèctric, per convèncer els no convençuts.
Primera dada:
El sector del transport representa el 30,7% de les emissions totals de gasos d'efecte hivernacle a Espanya, i en concret el transport per carretera per si sol, un 28,4% d’aquestes emissions. Ho entenem, així? Per reduir les emissions de CO₂, és senzill: cal disminuir un 90% de les emissions de gasos del transport per al 2050, respecte als nivells del 1990. Sabeu què significa un 90% d’alguna cosa? Molt, sí.
Segona dada:
Al contrari del que caldria estar fent... El transport és l'únic sector en què les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle han augmentat els darrers 30 anys, amb una pujada del 33% entre el 1990 i el 2019. Vaja! Anem contra direcció, doncs.
Tercera dada:
Els cotxes són els més contaminants. Se’n parla dels jets privats dels superrics, o se’n parla molt dels creuers turístics, i és lògic. Però el transport per carretera, sumant cotxes, camions i autobusos, representa, segons dades oficials, una cinquena part de totes les emissions de tots els sectors contaminants que hi ha a la Unió Europea. I, d’entre els diferents vehicles, el cotxe emet un 60% de les emissions de gasos que produeix el transport per carretera.
« El sector del transport representa el 30,7% de les emissions totals de gasos d'efecte hivernacle a Espanya »
Quarta dada:
Per què a Catalunya, i a l’Estat espanyol, no creix tant l’ús del cotxe i la moto elèctrica, com ho està fent a bona part d’Europa? Mentre els països nòrdics i del centre d’Europa estan substituint a bon ritme la venda dels vehicles de combustió (Noruega 92%, Islàndia 52%, Suècia 38%, Dinamarca 36%, Holanda 33%), als països del sud, amb l'excepció de Portugal (32%), al cotxe elèctric li costa créixer (Espanya 5%, Itàlia 4%, Grècia 4%). Per complir amb els objectius climàtics, el 2030 un 66% dels nous vehicles haurien de ser elèctrics. La Xina ja ha assolit la xifra del 50%.
Cinquena dada:
També és bàsic reduir al mínim el transport de mercaderies global. Això és fàcil: compra local, consumeix producte català. No compris kiwis de Nova Zelanda encara que siguin ecològics, ni alvocats del Perú encara que siguin molt sans. Transportar aliments amb avió d'un lloc a un altre del planeta genera 1.700 vegades més emissions de CO₂ que no pas transportar-los 50 quilòmetres en camió.
La trampa, però, seria llançar totes les culpes sobre l'usuari individual. Per què Rodalies a Catalunya ha trigat tants anys a rebre les inversions que està rebent tot just ara? Per què seguim volent ampliar aeroports perquè hi arribin més avions? Per què no hi ha 100% de busos elèctrics a Barcelona i l'Àrea Metropolitana? Per què el Corredor ferroviari Mediterrani de mercaderies ha estat mig aturat fins fa poc? Per què Barcelona té la meitat de quilòmetres de carrils bici que Amsterdam o Copenhaguen? Tot això és fruit de decisions dels governs –de diferents colors polítics– durant les últimes dues dècades. En canvi, sobta veure com altres països del nostre entorn a Europa sí que han avançat moltíssim més en la transició verda en el transport. Per què nosaltres, no?
