Mobilitat elèctrica: entre la solució i el gran repte
És el vehicle elèctric el gran aliat de la descarbonització o estem reproduint noves dependències i impactes globals? En un moment en què el transport continua sent el principal responsable de les emissions a Catalunya, electrificar la mobilitat s’ha convertit en una prioritat política, econòmica i ambiental.
Analitzem què estan fent les institucions per impulsar la infraestructura de recàrrega, les subvencions i la coordinació interadministrativa; coneixem l’experiència de Som Mobilitat com a alternativa cooperativa i compartida al vehicle privat; i aprofundim en les contradiccions del model actual amb la veu de Claudia Bosch, que alerta dels impactes socials i ambientals de l’extracció de minerals crítics al sud global (amb el cas d’Indonèsia com a gran exemple).
Europa afronta una doble transició: reduir emissions per no superar el llindar d’1,5 °C i, alhora, reforçar la seva autonomia estratègica en un context de competència global pels materials i la tecnologia.Les dades mostren una acceleració clara en matriculacions i desplegament de punts de recàrrega, però també evidencien barreres pendents. El debat ja no és només tecnològic, sinó també social: electrificar sí, però amb quin model de mobilitat? La descarbonització del transport és imprescindible, però no pot desvincular-se de la justícia climàtica, la suficiència i la planificació pública. La mobilitat elèctrica no és un fi, sinó una eina dins d’una transformació més profunda del sistema energètic i del model de ciutat.
També disponible en format butlletí.
