[2]La justícia climàtica des d’una perspectiva interseccional ens marca el camí que les polítiques públiques del canvi climàtic, les dels eixos de desigualtat i les “polítiques verdes” han de seguir per assegurar l’efectivitat de les seves accions. No fer-ho implica minvar els efectes d’aquestes polítiques (fet evident en les polítiques d’adaptació i mitigació), però també resta en l’eficiència d'aquestes, ja que es constata que adreçar múltiples esforços a problemàtiques estretament vinculades de manera monofocal és una pèrdua de recursos.

Vincular els conceptes de justícia climàtica i interseccionalitat ens permet subratllar la pertinença d’abordar el canvi climàtic de manera més complexa, tenint en compte l’impacte de les desigualtats en l’efectivitat de les accions i propostes polítiques.

L’objectiu d’aquest informe és fer un mapatge de les polítiques públiques a Barcelona amb una mirada de justícia climàtica i interseccional.

A partir d’una revisió teòrica de la literatura acadèmica entorn del tema, tant d’estudis teòrics com aplicats a polítiques públiques, s’analitza com aquestes poden tenir impacte sobre els eixos de desigualtat i les seves interseccions.

Podeu descarregar la publicació a l'enllaç següent. [3]

Aquest informe s’emmarca en el projecte “Justícia climàtica: mirades i propostes des de i per als drets humans” liderat per l’Institut de Drets Humans de Catalunya, en col·laboració amb el Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere (CEIG) de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, i amb el finançament de l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.