L’entorn en què ens movem té un pes fonamental en el nostre benestar. Concretament, en depèn el 20% de la nostra salut, encara que la seva influència real és més gran perquè també acaba influint en els nostres hàbits. Si vivim a prop d’un parc, és més probable que tinguem una millor salut mental perquè ens impulsarà a l’exercici físic i a les interaccions socials. I dels hàbits, diuen els experts, depèn el 50% de la nostra salut.
L’urbanisme i el barri en què vivim també configuren, doncs, la nostra salut. No obstant això, fins ara aquesta correlació directa no s’ha tingut en compte, almenys d’una manera explícita, en els plans de desenvolupament urbà. Invertir aquesta tendència és un dels objectius del projecte europeu SOPHIE, liderat des de Barcelona per recercadors de l’Agència de Salut Pública i del Centro de Investigación Biomédica en Red de Epidemiología y Salud Pública del Instituto Carlos III. I és que precisament un dels camps de treball d’aquest projecte ha estat analitzar la possible influència en la salut de la Llei de Barris de Catalunya, una intervenció urbanística impulsada per la Generalitat de Catalunya entre els anys 2004-2011 a diversos barris de Barcelona amb escassos recursos per tal d’evitar la seva degradació i millorar les condicions de vida dels seus veïns.
De mitjana, aquesta intervenció urbanística va suposar una inversió d’uns quinze milions d’euros per barri. Amb ells es van crear parcs públics, es va millorar l’accessibilitat i es van obrir casals per a joves, entre d’altres actuacions. Van millorar la salut dels seus veïns aquestes intervencions? Tant les dades com les opinions manejades en el projecte SOPHIE així permeten afirmar-ho. Segons detalla l’autora principal de l’estudi, Roshanak Mehdipanah, els indicadors recollits per l’Enquesta de Salut de Barcelona els anys 2001, 2006 i 2011 han testificat una millora en la percepció que homes i dones tenien de la seva salut als cinc barris intervinguts sotmesos a anàlisi (Santa Caterina, Roquetes, Poble Sec, Trinitat Vella i Ciutat Meridiana) en comparació amb altres vuit barris de Barcelona, de característiques similars als anteriors, que no s’havien beneficiat de la regeneració urbanística. La millora, a més, es donava per igual en dones i en homes, i fins i tot en l’àmbit de la salut mental, en què els indicadors assenyalaven un empitjorament generalitzat en el cas dels homes, ja que aquest era més acusat en els barris no intervinguts, detalla Roshanak. És a dir, que la Llei de Barris podia haver suposat un fre en els efectes adversos de la crisi econòmica en la salut mental.
De la salut a les desigualtats socials
L’anàlisi quantitativa es va completar amb una altra de caràcter qualitatiu que va permetre que els veïns aportessin les seves pròpies opinions sobre aquelles qüestions que havien canviat amb la intervenció urbanística. I els tres grups de treball que es van constituir van coincidir: la percepció de la seva salut i la de les seves famílies havia millorat després de l’actuació. “Hi ha intervencions a les quals potser no hi donem importància però que per a determinats col·lectius són importants. Per exemple, per a un malalt de fibromiàlgia una simple rajola trencada pot arribar a molestar bastant i repercutir en la seva mobilitat i, per això, en la seva salut”, afirma Mehdipanah. Entre els canvis que van valorar els propis veïns, la recerca va recollir des de la instal·lació d’un ascensor urbà a la col·locació de ressalts per reduir la velocitat del trànsit rodat o la creació d’un casal per a joves on abans de la intervenció urbanística hi havien unes barraques. I la salut, afegeix la recercadora, no ha estat l’única beneficiada de l’actuació: les enquestes van revelar que aquesta havia tingut un efecte positiu més gran en les classes treballadores, de manera que també havia permès llimar les desigualtats socials.
Algunes de les millores urbanístiques tenien com a beneficiaris directes els nens. Entre d’altres, per exemple, es van dotar alguns barris de pistes per a la pràctica d’esports i es va millorar la seguretat i l’equipament de les zones infantils de joc. I tot i que els menors de quinze anys no van ser objecte d’anàlisi en aquest estudi, el seu principal responsable creu que la millora en la salut constatada no només és extrapolable a la població infantil, sinó que els efectes beneficiosos de la intervenció urbanística ho han d’haver estat encara més en el cas dels nens i nenes. “Hi ha grups poblacionals, com la gent gran i els nens, que interactuen més amb el barri perquè tota la seva vida se sol desenvolupar entre els seus límits. En el cas dels nens, molts van a l’escola i tornen a casa d’ella caminant, i juguen als parcs del barri”, explica Mehdipanah. “Per això, els efectes beneficiosos en la salut d’una intervenció urbanística que, com la de la Llei de Barris, pretenia millorar la proximitat de les persones, s’haurien de notar més en el cas de la població infantil”, afegeix.
A partir d’ara, el repte del projecte SOPHIE és que les conclusions saltin del paper als carrers i que es tinguin en compte totes les actuacions urbanístiques perquè aquestes es plantegin que millorar la salut de les persones no només passa per dotar de zones verdes als barris. “Qualsevol política estructural és complexa perquè produeix molts efectes però el que hem conegut amb aquest estudi és que la millora de la salut de les persones a partir de l’urbanisme va més enllà dels parcs. Fins i tot el fet de sentir-se més o menys segurs a la zona en què es viu també té un reflex en el benestar de les persones”, assenyala la recercadora.
Per aconseguir que aquesta mirada renovada a l’urbanisme cali en els qui són els responsables del seu planejament i execució, els recercadors del projecte SOPHIE tenen previst traslladar els seus resultats a arquitectes i urbanistes, tant a aquells que ja exerceixen com als que es preparen a les universitats per fer-ho en el futur. També preveuen presentar-los als dirigents polítics, responsables últims del disseny de les nostres ciutats, i als màxims garants de la salut pública. La difusió generalitzada també és important per als autors d’aquest treball i, amb aquest motiu, s’ha editat un vídeo que resumeix les principals conclusions de l’estudi.
Conèixer els seus resultats permetrà que tots nosaltres, actors de l’urbanisme en què vivim tot i que no l’haguem dissenyat, prenguem consciència de la seva importància i reclamem polítiques més justes i, sobretot, més saludables, per nosaltres, però, especialment, per als nens. Les veus dels més petits segueixen sent les grans oblidades a les ciutats, i no només en els planejaments urbanístics: també queden al marge fins i tot en recerques com aquesta. I això -i aquí rau la gravetat d’aquest oblit- impedeix una reflexió posterior per part dels experts que condueixi a una millora de l’espai en el qual, també els nens, tant ciutadans com els adults, viuen.
