La contaminació atmosfèrica no hi entén, de fronteres físiques ni polítiques. En alguns casos, com succeeix en les emissions dels gasos d'efecte hivernacle, la necessitat d'atribuir responsabilitats a cada país obstaculitza cada vegada més el reconeixement per part de tots que la solució ha de ser conjunta i consensuada.
Un bon exemple d'això el trobem a la Xina, on, segons ha difós recentment la revista Nature Geoscience, la concentració d'ozó troposfèric està incrementant els nivells d'ozó de la costa oest dels Estats Units.
Es tracta d'un estudi realitzat per investigadors holandesos i nord-americans en què es demostra, en primer lloc, que les concentracions d'ozó troposfèric a la Xina van créixer un 7% entre 2005 i 2010, cosa que s'atribueix en bona mesura a l'augment de les emissions generades pels gasos precursors d'ozó al país, que són aquells que afavoreixen la formació d'ozó en la troposfera i entre els quals trobem els contaminants directament vinculats al trànsit, però també pel desplaçament de l'ozó des de les capes atmosfèriques més altes cap a la troposfera xinesa. En segon lloc, aquest estudi conclou, mitjançant un model de simulació de repartiment d'ozó en llargs trajectes, que l'increment de la concentració d'ozó a la Xina ha pogut assolir la costa oest dels Estats Units i esmorteir fins a un 43% el descens previst d'ozó en aquest país derivat de les accions dutes a terme per a la reducció de les emissions dels seus principals precursors.
De nou, la Xina se situa al capdavant de les exportacions d'emissions, i aquesta vegada no només com a conseqüència dels gasos d'efecte hivernacle que incorpora en els productes que exporta, sinó simplement pel vent.
Són molts els factors que influeixen en l'augment de les concentracions d'ozó en els països, però una part inclou les emissions dels gasos precursors i els gasos d'efecte hivernacle, tenint en bona mesura un origen antropogènic que l'ésser humà pot controlar, però alhora també hi influeixen altres factors com la temperatura i la radiació solar.
Assolir un acord internacional que fixi límits a la contaminació per ozó i els seus principals precursors és cada vegada més necessari. En què ens beneficiaríem si s'assolís un acord?
D'entrada, incrementaria l'interès pels determinants de la contaminació per ozó, afavorint la divulgació i sensibilització sobre l'impacte negatiu que tenen les altes concentracions d'ozó troposfèric per a la salut humana i per als ecosistemes. Després, permetria que els països milloressin les estadístiques relatives a les emissions de gasos precursors de l'ozó i les concentracions d'ozó, i s'aconseguiria generar, així, una fotografia més exacta de la realitat que hem d'abordar i cap a la qual volem caminar.
La UE sí que ha estat capaç d'assolir un acord en matèria d'ozó, segons la Directiva 2008/50/EC i posteriorment ratificat en el Protocol de Gotemburg. Com a conseqüència, tots els països han de remetre a l'Agència Europea de Medi Ambient les seves estadístiques anualment.
La Directiva 2008/50/EC relativa a la qualitat de l'aire ambient i a una atmosfera més neta a Europa estableix els valors límit de les concentracions d'ozó i dels seus precursors, tant en els seus valors diaris com a llarg termini, fixant límits a partir dels quals la societat ha d'estar informada i fins i tot en alerta.
Per protegir la salut humana, la normativa europea estableix que la concentració diària d'ozó no ha de superar els 120 micrograms/m3 en mitjanes octohoràries (blocs successius de 8 hores) més de 25 vegades l'any. En el cas de la vegetació, la concentració diària d'ozó no ha de sobrepassar els 18.000 micrograms/m3 x hora.
Precisament perquè l'estiu és l'etapa de l'any més sensible a les concentracions d'ozó, l'Agència Europea del Medi Ambient publica anualment un informe resumint les dades més rellevants. L'últim informe publicat, relatiu a l'estiu de 2014, destaca la dada que a Europa es va superar almenys una vegada el valor objectiu d'ozó per a la protecció de salut humana de 120 micrograms/m3 de mitjana octohoraria màxima en un dia.
Alhora, s'assenyala que l'1% de la població de set països europeus, entre els quals Espanya, va estar exposada almenys 25 dies a uns nivells de concentració d'ozó superiors a 120 micrograms/m3 de mitjana octohorària màxima en un dia. Espanya és sens dubte un dels països la situació dels quals resulta més delicada pel que fa a les seves concentracions d'ozó troposfèric a Europa, tenint en compte que, dels 183 dies analitzats, es va superar el límit d'ozó de 120 micrograms/m3 de mitjana octohorària màxima diària durant 150 dies.
La pregunta és si el problema de les altes concentracions d'ozó és només d'Espanya. I la resposta és que no. La responsabilitat del control d'ozó a Europa és compartida, però sens dubte, els països es comprometen a la reducció d'aquestes emissions conscients que es tracta d'assolir un objectiu compartit. Alhora, els països més propensos a aquestes concentracions han d'estar més alerta als canvis en aquestes concentracions per informar i alertar la població degudament quan se superin els límits compatibles amb la protecció de la salut humana. Així doncs, hem de preguntar-nos: el problema de les concentracions d'ozó a la Xina, és només de la Xina?
