Millorar la salut ambiental: benefici o cost?

L'estrident xifra d'1,6 trilions de dòlars americans, o el que vindrien a ser 1,6 bilions d'euros, és l'estimació del cost econòmic que va causar la contaminació de l'aire a Europa el 2010, segons una recent publicació de l'OMS.

Els estudis epidemiològics posen de manifest que la contaminació de l'aire tant interior com exterior és la causa més important de risc per a la salut, ja que pot provocar malalties cardiovasculars, respiratòries i accidents cerebrovasculars, així com càncer de pulmó. L'informe atribueix a la contaminació de l'aire set milions de morts prematures anuals, és a dir, explica una mort de cada vuit. A pesar de tot, com a element positiu cal destacar una lleu disminució de morts registrades en la major part de països participants a l'estudi entre 2005 i 2010.

Normalment, quan parlem de salut, no ens agrada relacionar-ho amb unitats monetàries. Tots coincidim en afirmar que és impossible xifrar el valor d'estar sans o de tenir una menor esperança de vida.

Tanmateix, la valoració monetària és la unitat mètrica utilitzada per investigadors i responsables polítics amb l'objectiu d'avaluar el valor que les societats atribueixen a la salut i als mecanismes públics necessaris per aconseguir-ho. D'aquesta manera, si definim el valor estadístic de la vida (en les seves sigles en anglès, VSL) com la quantitat monetària que els individus estarien disposats a pagar per assegurar una reducció marginal del risc de patir mort prematura, el cost econòmic de la mortalitat vindria donat pel resultat de multiplicar el valor de VSL pel total de morts prematures provocades per la contaminació de l'aire. D'altra banda, el benefici econòmic que resulta de les mesures de prevenció s'obté en multiplicar el valor de VSL pel número de morts prematures evitades gràcies a aquestes actuacions.

L'objectiu d'ambdues quantificacions és mostrar la valoració que els individus atorguen a la prevenció d'aquestes morts davant el cost d'aconseguir-ne la mitigació. Com a resultat de la comparació entre el cost econòmic de la mortalitat i el benefici econòmic de la seva prevenció, els responsables polítics podran prioritzar i establir mesures més properes a allò que la societat requereix.

Els resultats publicats per l'OMS per a Europa mostren que el cost de les morts prematures a causa de la contaminació de l'aire va ascendir a 1,4 bilions d'euros el 2010. Si a aquesta xifra li sumem el cost econòmic de la morbiditat provocada per la contaminació, la xifra assoleix els ja mencionats 1,6 bilions d'euros.

L'anàlisi econòmica que es desprèn de l'estudi de l'OMS mostra que atès l'elevat cost de la contaminació de l'aire sobre la salut i l'alta valoració que la societat atorga a gaudir d'una bona salut i d'una esperança de vida prolongada, el cost econòmic és excessivament elevat. En concret, a 44 països s'ha calculat que el cost social de l'impacte de la contaminació en la salut és superior a l'1% dels seus respectius PIB, mentre en els quatre països restants aquesta dada és inferior a l'1% del PIB. En el cas d'Espanya, el cost econòmic de les morts per contaminació de l'aire, tant interior com exterior, suposa un 2,8% del PIB.

L'informe publicat per l'OMS posa l'accent en la necessitat que els responsables polítics implementin mesures específiques de mitigació sobre aquells sectors productius més clarament vinculats amb la contaminació de l'aire tant interior com exterior, per la seva responsabilitat en el cost social de la contaminació.

Identificats els sectors més contaminants, és a dir, el transport per carretera, la crema de combustibles a les cases, l'agricultura i la indústria del carbó, què ens queda per fer?

L'agenda política ha d'aconseguir que la producció i les emissions causades per aquests sectors sigui compatible amb el que la societat estigui disposada a suportar. Per això el més immediat és enfortir la regulació existent en matèria mediambiental i aconseguir-ne el compliment. En segon lloc, les dades que presenta aquest informe sobre el cost econòmic de la contaminació de l'aire faciliten que els responsables polítics puguin prioritzar les inversions públiques canalitzant-les cap a aquells sectors més contaminants.

I en tercer lloc, potser el més difícil d'explicar i acceptar a causa dels efectes que pot provocar en les economies de mercat, és que els preus dels béns i serveis que consumim haurien de reflectir la totalitat dels costos que genera la seva producció, inclosos els costos econòmics de la mortalitat i morbiditat ambiental. D'una altra manera, sempre estarem produint en nivells no socialment desitjables. Per això cal implementar mecanismes de correcció dels preus d'alguns mercats a través d'impostos i subsidis, que penalitzin en el primer cas i fomentin en el segon, segons els seus efectes sobre la salut.

Referències

• WHO Regional Office for Europe, OECD (2015). Economic cost of the health impact of air pollution in Europe: Clean air, health and wealth. Copenhagen: WHO Regional Office for Europe.