Quan els pares escollim escola o col·legi per als nostres fills, pensem en aquells centres que puguin garantir l’èxit curricular. Tanmateix, entre els ítems valorats quan fem un barem dels centres educatius, no se sol incloure cap dada relativa a l’ambient en el qual es desenvolupa la jornada escolar, malgrat estar demostrada la seva influència en el rendiment de l’alumne.
Actualment, els nostres fills poden passar a l’escola entre cinc i vuit hores, tenint en compte que alguns han d’allargar la seva jornada escolar per dinar i realitzar alguna activitat escolar al centre. Coneixent aquesta dada, tindria sentit incorporar la següent pregunta per prendre una decisió sobre a quina escola matricular els nostres fills: és saludable l’escola dels nostres fills?
Afortunadament, aquesta mateixa pregunta la realitzava l’Organització Mundial de la Salut a Europa, dins el programa de Salut i Medi Ambient, intentant donar-hi resposta amb un últim informe, publicat el 2015, titulat “School environment: policies and current status”. Les conclusions d’aquest document han estat presentades per l’OMS en la recent reunió celebrada a Haifa (Israel) els dies 28 i 30 d’abril.
Aquest document revista set estudis realitzats a nivell europeu en els últims cinc anys en els quals s’han analitzat, amb diferent grau de profunditat, la relació existent entre la qualitat de l’aire a interior a les escoles i la salut dels nens, i més concretament, la salut respiratòria.
En primer lloc, destaquen tres projectes considerats internacionals, ja que comprenen l’anàlisi de les escoles situades en diversos països. El primer d’aquest projectes internacionals s’anomena SEARCH, a partir de les sigles en anglès de School Environment and Respiratory Health of Children, i s’hi analitzen les escoles de deu països, tant de dins com de fora la Unió Europea. El segon projecte s’anomena SINPHONIE (Schools Indoor Pollution and Health – Observatory Network in Europe) i és el primer projecte pilot desenvolupat a nivell europeu en escoles de 23 països. El tercer projecte internacional, anomenat HITEA (Health Effects of Indoor Pollutants: Integrating Microbial, Toxicological and Epidemiological Approaches), s’ha desenvolupat en tres països europeus (Finlàndia, Països Baixos i Espanya), i ha analitzat els efectes que l’exposició a la humitat i als contaminants de l’aire a les escoles té sobre la salut respiratòria.
Addicionalment a aquests tres estudis internacionals, es presenten els resultats aconseguits en altres quatre estudis: un d’ells, desenvolupat en l’àmbit nacional a França en què s’analitzen totes les escoles del país; un altre, realitzat a les escoles de la ciutat de Colònia (Alemanya) i centrar en l’àmbit municipal; un estudi pilot realitzat mitjançant enquestes entre països membres de la UE que s’han ofert voluntaris, i un últim estudi, finançat per UNICEF, centrat en la ciutat de Geòrgia.
Entre les conseqüències d’aquest document ens agradaria destacar els següents aspectes que crec que poden resultar rellevants per entendre la relació entre la qualitat de l’aire interior de les escoles i la salut respiratòria dels nens.
En primer lloc, com a dada positiva, podem concloure que els nivells de contaminació de l’aire interior a la majoria de les escoles estan per sota dels nivells màxims recomanats per l’OMS. No obstant, alguns contaminants específics superen en ocasions els nivells recomanats per evitar els efectes negatius per a la salut.
En segon lloc, l’informe sosté que l’exposició a les floridures a les escoles és un problema bastant estès en alguns països, sobretot en les estacions més fredes, amb els conseqüents efectes sobre la salut respiratòria, l’absentisme, el rendiment escolar i el benestar dels nens.
En tercer lloc, respecte els nivells de CO2 i sistema de ventilació a les escoles, l’informe mostra que només França està realitzant un estudi exhaustiu d’aquest ítem. No obstant, conclou que la majoria d’escoles tenen un sistema de ventilació natural que no preveu les concentracions de CO2. En concret, l’informe assenyala que és freqüent que la baixa qualitat de l’aire a les aules coincideixi amb baixes temperatures i humitat, tres factors que repercuteixen negativament tant en la salut com en el rendiment escolar dels nens.
En el cas d’Espanya, encara que no hagi participat en el projecte SINPHONIE, almenys disposem dels resultats preliminars aconseguits pel projecte HITEA. I aquests resultats assenyalen, en primer lloc, que els nivells d’agents microbians i al·lèrgens a les escoles analitzades són diverses vegades superiors que a les llars, i hi influeixen de forma determinant els sistemes de ventilació utilitzats, les característiques de l’edifici i les condicions climàtiques. Així mateix, l’informe mostra que els nivells de microbis detectats són sempre superiors a les aules més ocupades. En segon lloc, les dades preliminars revelen que els nivells de PM2,5 i NO2 mesurats a les escoles espanyoles són superiors als detectats a les escoles de Finlàndia i Països Baixos, i aquests contaminants estan clarament vinculats al trànsit per carretera i, per tant, a l’aire exterior que envolta les escoles. I finalment, també els nivells de CO2 mesurats a les escoles resulten ser més elevats en el cas d’Espanya, encara que es mantenen dins els nivells recomanats per la OMS.
En resum, els nens reparteixen el seu temps entre les seves llars, l’escola i el seu entorn urbà o rural, tres ambients sobre els qual resulta necessari treballar per cuidar la seva salut. L’ambient a les llars queda en bona part sota el control de les famílies; tanmateix, l’ambient exterior excedeix el de l’esfera privada per formar part d’un bé públic, i el de les escoles, queda sota la responsabilitat dels ens privats i públics que en són propietaris. En aquest últim cas, és necessari que hi hagin normatives que regulin molts elements en els centres educatius, que com ha demostrat aquest estudi poden ser fonamentals per a la salut dels nostres fills, com també ho és que es fomentin les inspeccions escolars per garantir-ne el compliment.
Els factors analitzats en aquests estudis resulten determinants per a la qualitat de l’aire interior de les aules i escoles a les quals assisteixen els nostres fills i dels quals poden dependre no només el seu èxit curricular, sinó les possibles alteracions en la seva salut. Per aquest motiu, encara que no existeixi un rànquing d’escoles saludables, els pares hem de ser més exigents a l’hora d’escollir escola i fins i tot d’influir en un canvi positiu sobre els factors que resulten decisius per a la seva salut.
*Article publicat a la revista Inspira, de la Fundació Roger i Torné
