La Ponderosa, en greu perill de desaparició
Un dels últims espais agrícoles de Barcelona torna a estar amenaçat malgrat els compromisos per protegir-lo i preservar-ne l’ús agrícola
La Ponderosa és l'última gran explotació agrícola i horta professional que queda dins del terme municipal de la ciutat de Barcelona.
Foto: PILAR SAMPIETRO
Faig cap a la sortida nord de Barcelona, direcció Montcada i Reixac. Vull tornar a veure les veïnes de Torre Baró, baixant amb el carretó de la compra del seu pis 18, al bloc més elevat del barri de Vallbona, per anar a buscar la verdura acabada de collir a l’hort de La Ponderosa.
Continua essent un contrast brutal: enciams, escaroles, bledes i coliflors enmig de la carretera C-17, la C-35, l’autopista A-7 Nord, trens de Rodalies R1, R2, R7 i R11, la xarxa de metro L1, a més de les obres de la nova estació de la Sagrera i, ara, les del soterrament de les vies del tren al seu pas per Montcada, vora el Rec Comtal, on hi ha hagut tres esvorancs de moment. El primer es va empassar una màquina de les obres.
I, amb tot, a La Ponderosa hi creix l’aliment. Per a mi sempre ha estat un espai d’esperança, un bastió per demostrar que una ciutat verda no és impossible, que alimentar-nos de la vora quan vivim en una metròpoli es pot aconseguir.
A La Ponderosa la vida a pagès és real i, en vida de Juan Ortuño, que la va crear, era també un lloc per repensar el nostre futur des d’aquesta mirada pagesa. Ell hauria volgut seguir cultivant més enllà d’aquest fragment de terra vora el Besòs, mantenir els camps de Sant Martí que arribaven fins al mar, Bon Pastor, Badalona i Sant Adrià, que s’estenien fins a Mataró.
En les meves passejades amb Juan Ortuño m’havia ensenyat a reproduir figueres: li fas un tallet a la branqueta, li poses una “chinita” (una pedreta) entre els dos fragments de tija i apa, cap a la terra.
Ara les seves figueres perillen, també el seu om majestuós vora la barraca on venia la verdura, perquè la gran AGBAR acaba de comprar els terrenys per fer-hi l’ampliació de la seva depuradora d’aigua.
Cartell de venda de calçots a La Ponderosa.
Foto: PILAR SAMPIETRO
Estranya que això es faci i s’accepti quan hi ha precedents municipals que van acordar blindar La Ponderosa de perills de compra. Ho van decidir al febrer del 2023 i també van acordar dur endavant el projecte AgroVallbona, convertint la finca en terra agrícola no urbanitzable i restaurant la Granja del Ritz, aprofitant el soterrament de les vies del tren, per convertir-la en Escola Agrària Urbana.
Què ha passat en aquests tres darrers anys? Quin altre moviment de terres, a part dels que han provocat els esvorancs, hi ha hagut als despatxos de més enllà de La Ponderosa?
La Taula Comunitària del Rec Comtal i la Coordinadora Veïnal del Baix Besòs recorden en un manifest que La Ponderosa no és un solar disponible per a nous usos. És patrimoni agrícola, ambiental i comunitari, estretament vinculat al Rec Comtal i als barris de Vallbona i Can Sant Joan. Reclamen protegir urbanísticament els terrenys, blindar-ne l’ús agrícola i impulsar-ne l’adquisició pública per part de l’Ajuntament de Barcelona per assegurar-ne la preservació.
No podem anunciar una cosa i després fer-ne una altra, no podem divulgar anuncis sobre ciutats verdes i els beneficis de reverdir carrers sota el lema “Ciutats Verdes, Ciutats Vives” i després cimentar-ho tot.
Es tracta de mirar el futur, d’assegurar l’aliment proper i la salut, preveient les crisis que vindran.
“Ara tot és ciment, formigó i petroli, però si un dia ens falta el petroli i els camions ja no poden circular, què menjarem?”
En una de les meves entrevistes amb l’Ortuño, sota el soroll de carreteres i autopistes, vora l’aigua neta del Rec Comtal, em va dir: “Ara tot és ciment, formigó i petroli, però si un dia ens falta el petroli i els camions ja no poden circular, què menjarem? Les rodes dels seus tràilers? La gent hem de menjar patates, enciams, el fruit que ens dona la terra.”
Fa poc que he vist la pel·li documental de José Luis Guerín “Historias del Buen Valle” (molt recomanable). Recull les històries d’aquelles i aquells que sabien que vivien en una zona privilegiada, a tocar de la ciutat, tot i que als del centre Vallbona els sembli una zona inhòspita.
Vora la taula on han berenat, uns quants pagesos urbans del lloc diuen: “Sí, som uns privilegiats, però no ho diguis molt alt. Si tu et sents feliç, algú altre amb poder ho voldrà per a ell.”
I sembla que algun mandatari d’AGBAR ha vist també el documental i ha fet seva aquesta sentència.
Com diuen des d’Arran de Terra, es fa imprescindible dissenyar una ciutat fèrtil, que cuida la seva terra i es fa el seu propi aliment.
No permetem que desaparegui La Ponderosa pel bé de la salut de la ciutat de Barcelona i dels que hi viviu.
