En elles reivindiquen mecanismes senzills i unificats per a la seva tramitació, recursos i eines per impulsar-les, capacitat de participació directa en les normes que els afecten, que les comunitats Energètiques puguin facilitar el bo social i un sistema de governança de l'energia més democràtic, en oposició a l'actual.
Els 50 ajuntaments han respost a la consulta pública platejada per Ministeri de Transició Ecològica i Repte Democràtic, la finalitat era recollir l'opinió de col·lectius i entitats interessades, administracions i agents potencialment involucrats en el desenvolupament de Comunitats Energètiques, per a la transposició a l'ordenament jurídic espanyol de les directrius europees del mercat interior de l'electricitat i la d'energies renovables. Aquestes directives estableixen que els països de la Unió Europea han de garantir en el seu ordenament nacional el dret a produir, consumir, emmagatzemar i vendre la pròpia energia renovable de la ciutadania. En elles s'estableixen dos models de comunitats locals d'energia: la Comunitat d'Energies Renovables i la Comunitat Ciutadana d'Energia.
Les al·legacions reclamen anar a un escenari ambiciós de gestió ciutadana i municipalista de l'energia, alhora que tracten de donar totes les garanties perquè les comunitats Energètiques operin sense afectar la seguretat de el sector elèctric.
Millorar l'accés a l'energia a través de les Comunitats Energètiques
Dues de les reivindicacions incloses són que les comunitats Energètiques puguin estendre les experiències d'autoconsum més enllà de la limitació actual dels 500 metres i que puguin operar en xarxa de mitja tensió, permetent estratègies de producció cooperativa municipal.
En honor de millorar l'accés a l'energia per a la població en situació de vulnerabilitat, els ajuntaments proposen que les comunitats Energètiques puguin facilitar el bo social o els ajuts que hi hagi en matèria de pobresa energètica, a l'igual que haurien de poder-lo fer totes les comercialitzadores i no només les de referència.
Es proposa també crear marcs locals d'intervenció que permetrien fer de l'energia un vector de transformació de la ciutat. També es preveu que les Comunitats Energètiques puguin operar com a subministradores, tal com planteja la directiva, complint una sèrie de requisits i amb menys exigències normatives que les que es contemplen per a les comercialitzadores d'àmbit estatal.
Al seu torn, aquestes comunitats podran operar a la xarxa de distribució, tal com planteja la directiva. Perquè aquesta operació es doni amb totes les garanties, s'entén que hauria de fer de la mà d'una distribuïdora. Això podria afegir un dinamisme econòmic local, com el que està provocant a Alemanya i altres països, que reporti beneficis per al municipi, les seves veïnes i veïns, si com per al teixit comercial i industrial.
Algunes de les propostes incloses en les 15 pàgines d'al·legacions municipals, s'inspiren en iniciatives existents en altres països de la Unió Europea, que o bé ja han transposat aquestes directives, o bé, han avançat en la creació de Comunitats Energètiques sense disposar d'un articulat concret. Es plantegen propostes ja existents a Alemanya, Portugal, Irlanda o Polònia.
Les capacitats i requisits que s'estableixin ara en la transposició de les directives de determinar la utilitat d'aquestes comunitats Energètiques i la seva capacitat de transformar l'actual model energètic oligopòlic, controlat i gestionat per un petit nombre de grans empreses, en un model distribuït, on la energia pugui ser gestionada per un teixit social, administratiu i empresarial divers i local.
