Més de setanta personalitats del món de la recerca i de la salut reclamen un futur sense tòxics

Font: Rezero

24/04/2024 - 18:32

La presentació de la Declaració Futur sense Tòxics, impulsada per Rezero i amb més de setanta adhesions de professionals dels àmbits de la recerca i de la salut, obté una àmplia repercussió mediàtica.

Les persones signants reclamen que es prenguin mesures efectives per protegir la salut de les persones dels tòxics presents en productes d’ús quotidià.


 

 

Professionals de l’àmbit de la recerca i de la salut han presentat la Declaració Futur Sense Tòxics, una iniciativa promoguda per Rezero que ha despertat l’interès dels principals mitjans de comunicació. La declaració, que té un suport notori de la comunitat científica, reclama a la indústria i els governs accions urgents davant l’alarmant exposició a substàncies tòxiques en la vida quotidiana derivades del plàstic.

 

Sobrades evidències científiques

Que un producte estigui al mercat no és garantia que sigui segur. En les darreres dècades, s’ha produït un augment de l’exposició a una gran diversitat de materials i substàncies químiques. Són presents en productes de consum tan comuns com aliments, envasos, estris de cuina, tèxtils, plàstics, articles de neteja i higiene, entre d’altres. Els derivats del petroli ens envolten. Productes tòxics per al medi ambient i per a la salut humana. D’una toxicitat lenta, però persistent.

Fa anys que científiques i científics de tot el món alerten que els mecanismes de protecció de la salut humana establerts fins ara són insuficients. Hi ha múltiples investigacions i publicacions científiques, amb estudis epidemiològics, que mostren la presència de tòxics en l’organisme de pràcticament tota la població.

Aquesta exposició contínua a substàncies tòxiques pot causar efectes adversos en la salut. En especial, en el cas dels disruptors endocrins, els quals s’ha demostrat que estan associats a problemes reproductius, del neurodesenvolupament, diabetis i diversos tipus de càncer, segons fonts de l’Organització Mundial de la Salut.

 

Presentació al Col·legi de Periodistes

Més de setanta professionals de la recerca i la salut de tot l’Estat espanyol signen la Declaració Futur Sense Tòxics, que s’ha fet pública al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Les persones representants de les signants que han participat avui a la presentació han estat:

  • Dra. Elena Carreras, cap d’Obstetrícia i Ginecologia Reproductiva de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron
  • Dra. Carme Valls, representant del CAPS
  • Dr. Nicolás Olea, catedràtic del Departament de Radiologia i Medicina Física de la Universitat de Granada
  • Dra. Ethel Eljarrat, directora de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua del CSIC
  • Dra. Elena Codina, responsable de la Unitat de Salut Mediambiental de l’Hospital Sant Joan de Déu i representant de la Societat Catalana de Pediatria

La Declaració reclama un seguit de mesures urgents, incloses la implementació del principi de precaució en el disseny i fabricació dels productes, la transparència d’informació sobre la composició dels articles i l’avaluació del risc d’exposició per a les persones i el medi ambient.

A més a més, insten les autoritats a prohibir les substàncies tòxiques conegudes i a accelerar el procés de revisió de la normativa existent per garantir una protecció efectiva de la salut pública.

 

Intervencions destacades

En la seva intervenció, el doctor Nicolás Olea ha afirmat que “és imprescindible passar a l’acció per protegir la salut de les persones i el medi ambient. Hem de garantir que els productes de consum siguin lliures de substàncies tòxiques i que es compleixin estrictament les regulacions existents, però, malgrat els esforços d’Europa, la indústria no coopera” I afegeix: “La despesa europea en biomonitorització és de 74M i se’n destinaran 470M més en els propers 7 anys. No serveix de res continuar monitoritzant quan ja està més que demostrat”.

La doctora Elena Carreras ha apuntat que ”les dones són un col·lectiu especialment vulnerable a la toxicitat i falta recerca sobre com els hi afecten diferents substàncies tòxiques i com protegir-les des de la prevenció”, “i els bebès gestants i els infants són un dels grups de població més sensibles als tòxics”. La doctora Elena Codina ha recalcat que “la salut de la infància comença abans de la seva concepció i per això és especialment important cuidar la maternitat, així com l’exposició a la toxicitat en totes les etapes” i ha afegit que “la placenta ha deixat de ser una barrera protectora pel fetus a causa de la toxicitat contínua a la nostra societat”.

La doctora Elena Codina ha subratllat que “els infants estan més exposats, són més vulnerables i indefensos. La seva recomanació: plàstics zero i recuperar certs hàbits de fa cinquanta anys”.

Per la seva banda, la doctora Ethel Eljarrat ha volgut destacar “la dificultat a l’hora de sensibilitzar a la població, ja que es tracta d’una toxicitat que no es veu i no és d’efecte immediat”. Eljarrat subratlla el perill dels components tòxics persistents i bioacumulables: “La contaminació dels tòxics és acumulativa i degota a poc a poc. El problema dels contaminants persistents és que avui dia hi ha presència de tòxics que es van prohibir fa anys. No sabem què ens trobarem d’aquí a uns anys, per tant, cal el principi de precaució

La doctora Carme Valls ha destacat que “els estudis mostren com aquestes substàncies poden contribuir a causar múltiples problemes de salut, com: augment del risc de càncers, tiroides, obesitat, problemes de fertilitat, afectacions del desenvolupament neuronal i del sistema reproductor… Falta un esforç col·lectiu i, per això, hem signat la declaració promoguda per Rezero”.

 

Crida oberta

La Declaració Futur Sense Tòxics destaca la importància de la sensibilització i l’educació de la ciutadania sobre aquesta qüestió i convida tots els sectors de la societat a unir-se en aquesta crida a l’acció.

La Declaració ha estat impulsada per la fundació Rezero, que ha liderat l’articulació d’aliances que han fet possible la presentació. L’ampli suport aconseguit és una prova més del consens sobre la necessitat d’un canvi de normativa. En aquest sentit, Rezero va estar pressionant fins al darrer moment perquè l’Estat espanyol inclogués la prohibició del bisfenol A i els ftalats en envasos alimentaris en la llei de residus aprovada el 2019. Tot i aconseguir-ho, encara no s’ha desplegat cap reglament per complir la mesura.

Per altra banda, en la presentació de l’avantprojecte de la llei catalana de prevenció de residus i ús eficient de recursos celebrada el 12 d’abril, i conscients que no és el text definitiu de la llei, es va anunciar que hi hauria tres mesures vinculades a la toxicitat del plàstic:

  • La prohibició de l’ús d’envasos de plàstic d’un sol ús que continguin ftalats i bisfenols per als aliments distribuïts en menjadors de centres escolars, de serveis de maternitat i centres de cura d’infants.
  • La prohibició del reciclatge, la recuperació, la regeneració, la reutilització directa o l’ús alternatiu dels productes que esdevinguin residus que continguin contaminants orgànics persistents (COP).
  • La prohibició de l’ús de pneumàtics reciclats com a material d’elaboració de terres, rajoles o qualsevol altre tipus de paviment en centres escolars, parcs i espais d’esbarjo infantil, i centres esportius.

Rosa García, directora general de Rezero, afirma que “medi ambient i salut humana són dos aspectes inseparables si volem avançar cap a una societat residu zero; els governs han d’estar a l’alçada de la situació i actuar”.

 

A la presentació de la declaració, ocupant la fila zero, també hi ha assistit una significativa representació de la Generalitat de Catalunya:

  • Montse Pineda, secretaria de Feminismes i Igualtat
  • Pilar Chiva, directora d’Economia circular de l’Agència de Residus de Catalunya
  • Victòria Castell Garralda, cap del Servei de Planificació, Auditoria, Avaluació del Risc i Comunicació del Departament de Salut
  • Lluc Arias, cap del Servei d’Estudis i Comunicació a l’Agència Catalana del Consum

I de la Diputació de Barcelona:

  • Josep Ramon Mut i Bosque, president delegat de l’Àrea de Comerç, Consum i Salut Pública
  • Elisenda Realp, cap de l’Àrea d’Acció Climàtica i Transició Energètica
  • Núria Gabernet, Oficina Tècnica d’Educació i Promoció Ambiental

També hi ha assistit Santi Cataura, de l’Asociación Apquira.

 


 

Municipis: 
Categories: 

Relacionats

Article
Notícia

Prop de 60 persones participen en la darrera jornada del Compromís Barcelona Plàstic Zero, on es van compartir bones pràctiques i diferents organitzacions de la ciutat van poder teixir aliances entre elles. L'Ajuntament de Barcelona ofereix una reducció del preu públic de recollida de residus comercials en cas d'aplicar accions de reducció o eliminació dels plàstics d'un sol ús.

Notícia

Els entorns escolars són espais prioritaris per a la salut i el benestar dels infants i les seves famílies. Per això, des de l’any 2020, el programa Protegim Les Escoles ha impulsat la transformació i la millora dels carrers adjacents a 217 escoles de la ciutat de Barcelona mitjançant la pacificació del trànsit, la incorporació de mobiliari urbà i de vegetació, i la supressió de places d’aparcament.

Butlletí