Font: UAB
La creació de cobertes blanques reflectants i de nous parcs urbans pot reduir significativament les temperatures a les ciutats i disminuir la vulnerabilitat de la població davant d’onades de calor, tot i que no són suficients per contrarestar l’augment de més de 6 °C projectat per a l’any 2100. Així ho demostra un estudi recent liderat per l’ICTA-UAB.
La recerca, que s’ha dut a terme en col·laboració amb el Servei Meteorològic de Catalunya, va fer servir simulacions meteorològiques d’alta resolució i el mètode de pseudo-escalfament global (PGW, per la sigla en anglès) per projectar futures onades de calor a l’àrea metropolitana de Barcelona. Els investigadors van avaluar tres estratègies d’adaptació urbana a les altes temperatures a les ciutats: pintar les cobertes de blanc per augmentar l’albedo, instal·lar terrats verds irrigats i ampliar els parcs urbans i l’agricultura periurbana, ajustant alhora la cobertura forestal urbana segons el que preveu el Pla general metropolità de Barcelona.
Pel que fa a les estratègies analitzades, les cobertes blanques augmenten molt l’albedo i reflecteixen gran part de la radiació solar, fet que permet refredar les teulades. Amb tot, poden ser contraproduents si s’apliquen a les façanes, ja que podrien incrementar la temperatura al carrer. Els terrats verds actuen com a aïllament i refresquen l’aire circumdant mitjançant l’evapotranspiració, a més de millorar la biodiversitat i servir de refugi per a aus i insectes, tot i que la seva capacitat per reduir la temperatura depèn del tipus de vegetació i de les necessitats de reg. Pel que fa als parcs urbans i les zones d’agricultura, aporten ombra i refresquen l’ambient gràcies a l’evapotranspiració, redueixen les superfícies impermeables i afavoreixen la infiltració de pluja. L’efecte de l’agricultura depèn de l’espai que es transformi: el fet de substituir una zona boscosa per camps agrícoles pot tenir més impactes negatius que positius en termes de temperatura, mentre que la transformació de zones urbanes en espais agrícoles pot aportar beneficis, encara que aquest tipus de vegetació no sigui la més eficaç per reduir la calor.
Els resultats de l’estudi conclouen que les cobertes blanques són l’estratègia més efectiva durant el dia, atès que redueixen les temperatures fins a 1,75 °C a les zones més vulnerables. La creació de nous parcs urbans i l’expansió periurbana aconsegueixen efectes de refredament moderats (−0,26 °C) i un lleuger augment de les temperatures nocturnes, mentre que els terrats verds redueixen moderadament la calor diürna (−0,37 °C) però contribueixen a un augment nocturn de 0,24 °C. «De nit, la vegetació allibera lentament la calor emmagatzemada durant el dia i limita la pèrdua de calor per radiació cap a l’atmosfera», indica Sergi Ventura, investigador de l’ICTA-UAB i autor principal de l’estudi. D’aquesta manera, la combinació de cobertes blanques i parcs urbans apareix com la mesura més prometedora per mitigar els impactes de la calor a les zones més sensibles.
Malgrat els beneficis aportats en diferents graus per les tres estratègies, la vulnerabilitat a la calor es podria duplicar en àrees densament poblades i de baixos ingressos cap a l’any 2100. En el clima actual, les estratègies d’adaptació poden reduir la vulnerabilitat entre un 43 % i un 47 %, però l’eficàcia disminueix amb el temps i assoleix un discret 16 % en escenaris projectats per a l’any 2100.
Els investigadors subratllen que, tot i que cap intervenció per si sola pot contrarestar l’escalfament extrem, el fet de focalitzar les estratègies als barris més vulnerables pot reduir de manera significativa els riscos per a la salut. Els resultats obtinguts, tot i estar centrats en Barcelona, es poden aplicar a altres ciutats amb climes similars, a fi d’oferir solucions urbanes de baix cost que ajudin a protegir la població davant la calor extrema.
Més verd, però més ben planificat
Prèviament, durant sis anys, el projecte «Integrated System Analysis of Urban Vegetation and Agriculture» (URBAG) ha analitzat com l’agricultura urbana i les zones verdes poden reduir l’impacte ambiental i millorar la sostenibilitat en zones com l’àrea metropolitana de Barcelona.
El projecte ha avaluat diferents escenaris de futur comparant la urbanització actual amb estratègies basades en parcs urbans i en la recuperació de l’agricultura periurbana.
Els resultats indiquen que continuar amb les tendències actuals de creixement urbà no només incrementarà la superfície construïda, sinó que agreujarà tant la calor com la contaminació. En algunes zones del nord de l’àrea metropolitana de Barcelona, la substitució de boscos per zones urbanes pot augmentar fins en un 8 % les concentracions de NO₂.
En canvi, la creació estratègica de parcs urbans pot reduir fins a 1,2 °C les temperatures nocturnes en episodis de calor extrema. L’agricultura periurbana, per la seva banda, contribueix a disminuir globalment un 7 % els nivells d’ozó troposfèric (O₃) i millora l’accés a aliments frescos, tot i que requereix una gestió adequada per evitar increments d’escorrentia i acumulació de fòsfor en aigües superficials.
No obstant això, URBAG adverteix que ampliar el verd sense planificació pot generar efectes secundaris. La vegetació pot alentir el vent i afavorir determinades reaccions químiques que incrementen l’ozó en contextos específics. Per això, el projecte ha desenvolupat eines que permeten analitzar simultàniament temperatura, qualitat de l’aire, recursos i vulnerabilitat social abans d’executar les polítiques.
Dissenyar la ciutat amb dades
En un escenari en què les onades de calor es podrien intensificar fins a 6 °C a finals de segle si les emissions continuen altes, l’equip subratlla la necessitat de prendre decisions basades en evidències científiques. URBAG ha contribuït al desenvolupament del nou Pla director urbanístic metropolità (PDUM) amb horitzó a l’any 2050, que aporta modelització atmosfèrica d’alta resolució i anàlisi de cicle de vida. A més, el projecte culmina amb la publicació de la guia pràctica Green Infrastructures – A Guide for City Planners and Policy Makers, que sintetitza més de vint articles científics i ofereix recomanacions concretes per a Administracions públiques.
L’informe final demostra que maximitzar espais verds no sempre és efectiu. «Cal combinar parcs, agricultura periurbana i altres solucions de manera integrada per reduir temperatures, millorar la qualitat de l’aire i minimitzar vulnerabilitats socials, per així evitar efectes no desitjats com ara més emissions o escorrentia», incideix Gara Villalba.
Després de sis anys de recerca, el missatge és clar: davant de l’escalfament urbà, hi ha solucions. Pintar de blanc les cobertes pot ser el primer pas, però la resiliència climàtica requereix combinar ciència, planificació i visió a llarg termini.
Article de referència: Ventura, S., Miró, J. R., Camacho-Caballero, D., Casellas, E., Segura-Barrera, R., Martilli, A., i Villalba, G. (2026). «Adapting urban areas to rising temperatures: Strategies to reduce heat and vulnerability in a warming world». Urban Climate, 65, 102757. https://doi.org/10.1016/j.uclim.2025.102757
