Font: Ajuntament de Barcelona
Barcelona ha acollit una trobada del grup de lideratge climàtic conegut com el C40 per compartir estratègies d’adaptació a la calor extrema. Parlem amb representants de les tres ciutats per conèixer les seves.
Els dies 8, 9 i 10 de juny, Barcelona ha estat la seu del “Cool Cities Accelerator Workshop”, una trobada internacional impulsada pel C40, la xarxa global de ciutats compromeses amb reduir emissions i adaptar-se als impactes del canvi climàtic. Durant tres dies, representants de catorze ciutats d’arreu del món han compartit experiències, reptes i solucions per fer front a un dels fenòmens climàtics més urgents: la calor extrema.
En aquest context, des de Barcelona han conversat amb tres participants del workshop que també van participar com a ponents a les Jornades Barcelona pel Clima: Elise Wood, gerenta d’Adaptació i Resiliència de Melbourne; Léa Morfoisse, cap d’Adaptació i Resiliència Climàtica de París; i Michelle Litwin, gestora de Projectes Especials a l’Oficina de Solucions per al Sensellarisme de Phoenix, per conèixer de primera mà quines polítiques estan desplegant, què els ha inspirat de Barcelona i com treballen amb la ciutadania i el teixit productiu per impulsar l’acció climàtica.
Quines polítiques o estratègies destacaries de la teva ciutat per fer-la més resilient a la calor?
Michelle Litwin, Phoenix
Algunes de les nostres estratègies a curt termini per mantenir la gent segura durant els mesos d’estiu consisteixen en designar centres de descans, refugis climàtics, estacions d’hidratació, i fins i tot construir infraestructura d’ombreig en àrees on plantar arbres no és possible. També tenim polítiques i procediments al nostre departament d’habitatge per col·laborar amb propietaris i inquilins per garantir que el confort tèrmic interior sigui habitable.
Elise Wood, Melbourne
Pel que fa a l’adaptació a la calor, organitzem tallers amb grups comunitaris vulnerables per millorar la seva comprensió de les onades de calor i què poden fer. També gestionem refugis climàtics i tenim una estratègia de bosc urbà que fa més de 10 anys que ha augmentat la canòpia vegetal de la ciutat. I en tercer lloc, adaptem les nostres pròpies operacions. Més de 10 departaments diferents s’han unit per formar un grup de lideratge per adaptar Melbourne a la calor.
Léa Morfoisse, París
S’ha fet un gran esforç per fer més verda la ciutat, amb l’objectiu de plantar 170.000 arbres més per al 2030. També hem desenvolupat una estratègia d’ombreig per als casos en què no és possible plantar-ne i hem creat zones de nebulització per refredar l’espai públic. Finalment, tenim un mapa d’illes de refrigeració que s’actualitza cada any, s’imprimeix a nivell local i es distribueix a la gent perquè sàpiguen on és la zona per a refrescar-se més propera a casa seva.
Què ha inspirat Barcelona en les vostres estratègies de resiliència o adaptació?
Michelle Litwin, Phoenix
M’encanta que Barcelona tingui en compte la distància a peu de 5 i 10 minuts fins als refugis climàtics. Això és una cosa que a Phoenix encara no hem abordat. Tenim refugis climàtics i estacions d’hidratació, però no hem cartografiat realment a quina distància es troben de la gent. Crec que és una estratègia realment interessant que podem revisar i veure com podem aplicar.
Elise Wood, Melbourne
Hi ha molt per inspirar-se a Barcelona. Una gran iniciativa és la instal·lació d’infraestructura d’ombreig. Ens encanta plantar un arbre allà on puguem, però hi ha llocs on no es pot. Barcelona ha instal·lat més de 32.000 metres quadrats d’ombreig a través de diferents tipus d’infraestructures, i m’encantaria aprendre’n. Una altra cosa que m’ha interessat són les sessions informatives amb cuidadors i cuidadores vulnerables a la calor.
Léa Morfoisse, París
Estic molt impressionada per l’estratègia i el projecte de refugi climàtics que Barcelona està liderant ara mateix. M’impressiona la coordinació entre els actors públics i el sector privat i com han desenvolupat una eina per obtenir comentaris de la ciutadania sobre com funcionen els refugis climàtics. També m’agrada molt que tinguin categories diferents per a microrefugis i refugis més grans. Crec que això ens seria molt útil.
Com treballeu amb organitzacions i la ciutadania per a promoure l’acció climàtica? Teniu una xarxa que faciliti aquesta col·laboració?
Michelle Litwin, Phoenix
Treballem molt estretament amb l’Associació de Governs del Comtat de Maricopa, que allotja la xarxa de mapes regionals per a tots els nostres refugis climàtics. Phoenix té més de 60 llocs que contribueixen a aquest mapa. També proporcionem finançament a entitats sense ànim de lucre per a campanyes a peu de carrer de sensibilització i subministrament de gorres, tovalloles refrescants, protector solar i electròlits. Finalment, disposem de canals i espais per a escoltar la ciutadania i adaptar aquestes polítiques per respondre a les seves necessitats reals.
Elise Wood, Melbourne
Les col·laboracions són molt importants per abordar el risc de calor extrema. Quan gestionem els nostres refugis climàtics, ens associem amb organitzacions que tenen espais i xarxes molt riques amb la ciutadania. També tenim ‘ambaixadors de ciutat jardí’, persones de la comunitat que sensibilitzen la ciutadania sobre la importància de les infraestructures verdes. Finalment, pel que fa al suport a les persones sense llar, col·laborem amb la nostra xarxa de serveis socials a tota la ciutat.
Léa Morfoisse, París
La nostra estratègia de resiliència es va construir amb la participació de diferents comunitats per elaborar el millor pla possible. També tenim una xarxa de voluntaris de París amb més de 70.000 membres que poden participar en accions relacionades amb el clima. Organitzem moltes activitats de sensibilització en què la gent pot participar, com ara exercicis de gestió de crisis sobre el risc d’inundació o l’augment de les temperatures. Ha estat molt útil que els parisencs hi participin.
