La pacificació dels entorns escolars fomenta la convivència i la salut ciutadana

08/12/2023 - 09:00

Els entorns escolars són espais prioritaris per a la salut i el benestar dels infants i les seves famílies. Per això, des de l’any 2020, el programa Protegim Les Escoles ha impulsat la transformació i la millora dels carrers adjacents a 217 escoles de la ciutat de Barcelona mitjançant la pacificació del trànsit, la incorporació de mobiliari urbà i de vegetació, i la supressió de places d’aparcament.

La pacificació dels entorns escolars permet generar espais de convivència més saludables, inclusius i de qualitat. Així es desprèn d’un informe que avalua les intervencions urbanístiques dutes a terme en el marc del programa Protegim Les Escoles de l’Ajuntament de Barcelona, i que en destaca els beneficis per a la salut no només dels infants, sinó també de la resta de la comunitat.

Un informe preliminar elaborat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) en col·laboració amb l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) analitza els canvis relacionats amb aquestes intervencions en l’entorn de vuit escoles concretes, tenint en compte cinc dimensions diferents: l’ús de l’espai públic, el flux i moviment dels vianants, el joc infantil al carrer, el flux de vehicles motoritzats i la qualitat de l’aire.

L’estudi diferencia dues estratègies de pacificació: les que inclouen un tall total de la circulació de vehicles motoritzats (carrers escola) i les que inclouen un tall parcial (carrers de convivència). Tots els entorns escolars avaluats mostren millores en algunes de les dimensions. S’hi observa una reducció global del flux de vehicles motoritzats del 80 %, que arriba a gairebé el 90 % en els carrers que s’han beneficiat d’una pacificació total.

Els investigadors destaquen que les persones s’apropien dels carrers pacificats, i que l’ús de l’espai públic s’ha triplicat allà on el carrer ha quedat tancat al trànsit de vehicles motoritzats. «Destaquen les intervencions en què el carrer s’ha tancat totalment al trànsit. És allà on veiem els millors resultats: al carrer de Fígols, davant l’Escola Lavínia, al carrer de la Baixada de Can Mateu, davant l’Escola Carabassa, i el carrer de Leiva, davant de l’Institut Escola Arts», explica Jordi Honey-Rosés, investigador de l’ICTA-UAB i coordinador de l’estudi juntament amb Mònica Ubalde, d’ISGlobal.

La transformació dels entorns escolars ha permès generar espais més inclusius, on es detecta un increment de l’ús per part de gent gran i infants. La reducció del trànsit fa que hi hagi més joc infantil al carrer, el qual s’incrementa fins a quatre vegades, i també s’observa un augment en la proporció de nenes que juguen al carrer. Aquesta situació afavoreix l’increment de l’activitat física i les relacions de socialització entre els infants, en promou la salut física i emocional i n’afavoreix el desenvolupament. «Això s’ha detectat de manera notable en els entorns pacificats de les escoles Lavínia, Arts i Carabassa», destaca Mònica Ubalde.

S’aprecia una millora general de la qualitat de l’aire en els entorns pacificats. La limitació del trànsit ha contribuït a una reducció d’entre el 2 i el 7 % dels nivells de diòxid de nitrogen (NO2), especialment al carrer de Fígols, davant de l’Escola Lavínia, on el trànsit s’ha reduït de manera substancial. «Aquesta reducció afavoreix la salut respiratòria, cardiovascular i neurològica de la població; per exemple, té efectes positius sobre l’asma infantil o el neurodesenvolupament», explica Mònica Ubalde. Per això, els promotors de l’estudi consideren que el programa Protegim Les Escoles és una peça clau per aconseguir una ciutat pacificada i saludable, com a eina de transformació que prioritza la població més vulnerable en favor de la tota la ciutadania.

Aquest informe preliminar analitza els entorns escolars pacificats l’any 2021. Està previst que es presentin els resultats complets de l’estudi, amb les transformacions del 2022, en un document final que es publicarà pròximament.

 


 

Municipis: 
Categories: 

Relacionats

Notícia

Dos estudis científics del Centre de Política del Sòl i Valoracions (CPSV) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) indiquen que la ciutat de Barcelona és un 'hotspot' (punt calent), amb un greu problema d'escalfament nocturn. Els investigadors adverteixen que els sistemes públics d'alerta per calor infravaloren el risc de la calor nocturna per a la salut. 

Notícia

La creació de cobertes blanques reflectants i de nous parcs urbans pot reduir significativament les temperatures a les ciutats i disminuir la vulnerabilitat de la població davant d’onades de calor, tot i que no són suficients per contrarestar l’augment de més de 6 °C projectat per a l’any 2100. Així ho demostra un estudi recent liderat per l’ICTA-UAB.

Notícia

Barcelona ha acollit una trobada del grup de lideratge climàtic conegut com el C40 per compartir estratègies d’adaptació a la calor extrema. Parlem amb representants de les tres ciutats per conèixer les seves.

Butlletí