Font: Institut Metròpoli
L’estudi “Vulnerabilitat social al canvi climàtic i salut a l’àrea metropolitana de Barcelona”, impulsat per l’AMB i elaborat per l’Institut Metròpoli, analitza per primera vegada l’impacte de la calor extrema sobre la mortalitat a l’àrea metropolitana de Barcelona
La recerca constata com la calor incrementa la mortalitat, sobretot en zones densament urbanitzades per l’efecte d’illa de calor urbana. El 2022 destaca com un dels episodis més crítics de la sèrie, amb 1.060 morts atribuïbles a la calor entre el 15 de maig i el 15 d’octubre, coincidint amb un dels estius més càlids registrats, i representen el 8,9% total de morts en aquest període. D’aquestes, unes 230 es van produir durant els dies amb una calor més intensa (P98+2º C). El 2022 culmina una tendència lleugerament ascendent iniciada el 2017.
L’estudi “Vulnerabilitat social al canvi climàtic i salut a l’àrea metropolitana de Barcelona”, impulsat per l’AMB i elaborat per l’Institut Metròpoli, analitza per primera vegada l’impacte de la calor extrema sobre la mortalitat a l’àrea metropolitana de Barcelona entre 2002 i 2022 en els mesos més calorosos, en concret entre el 15 de maig i el 15 d’octubre.
Augment sostingut de les temperatures i allargament dels períodes de calor intensa
L’anàlisi també constata una intensificació de les temperatures extremes a l’àrea metropolitana durant les darreres dues dècades. Els llindars de calor intensa (P98) han augmentat de manera significativa i en diversos anys recents (2018, 2019, 2021 i 2022), s’han superat els 40 °C, amb un màxim registrat de 41,9 °C l’any 2019.
L’estudi, a més, confirma una tendència clara, ja identificada pel Servei Meteorològic de Catalunya, d’allargament dels períodes de calor intensa més enllà dels mesos tradicionalment associats a l’estiu, tradicionalment l’agost.
Pel que fa a la relació de la temperatura amb la salut, els resultats mostren que el risc de mortalitat es manté estable fins a temperatures properes als 30 °C, però augmenta de manera accelerada a partir de 32 °C, amb increments molt significatius per sobre de 36,5 °C.
Perfils més vulnerables a la calor
Les dones presenten sistemàticament una mortalitat més elevada que els homes, gairebé un 62% superior, fet relacionat amb l’esperança de vida de les dones, que és més elevada i, per tant, són majoritàries en les edats més vulnerables. En l’any més crític, el 2022, s’estimen unes amb 423 morts en homes i unes 650 morts en dones, molt per sobre de la mitjana del període. La població de més edat concentra també la major part de les defuncions. L’any 2022, s’estimen unes 740 morts en població de 85 anys i més, el que correspon aproximadament al 70% de les morts totals.
La recerca també ha pogut demostrar que la població que viu en zones amb un índex de vulnerabilitat al canvi climàtic (IVAC) molt alt, presenta increments de mortalitat més pronunciats. En aquests municipis s’arriba a més de 3 casos per cada 1.000 habitants, davant d’uns 2 en la resta, fet que reforça la relació entre vulnerabilitat estructural i impacte de la calor.
Els resultats també mostren que la calor no afecta igual tots els territoris. Les persones que viuen en municipis del litoral presenten un nivell de risc més elevat davant la calor que les de municipis de l’interior. La vulnerabilitat a la calor és més elevada en zones amb habitatges antics, poca infraestructura verda i població envellida (on predominen les dones per la seva major esperança de vida), mentre que la renda i el nivell educatiu actuen com a factors protectors.
L’estudi aporta una nova mirada metropolitana sobre els impactes de la calor extrema i alerta de la necessitat urgent de reforçar les polítiques d’adaptació per protegir la salut de la població, especialment la més vulnerable, en un context mediterrani cada cop més exposat al canvi climàtic.
A més, l’estudi també destaca la necessitat de mesures com incorporar la calor nocturna com a factor clau, incorporar noves dimensions de vulnerabilitat, com la salut mental, l’aïllament social i l’exposició dels infants en entorns com escoles i activitats a l’aire lliure, i establir sistemes d’avaluació contínua, entre altres.
