El canvi climàtic avança més de pressa que les mesures per protegir la salut

16/11/2026 - 20:15

El desè informe d'indicadors de la revista Lancet Countdown conclou que els impactes en la salut s'estan intensificant més ràpidament que l'acció climàtica, i els experts demanen que el canvi climàtic es declari una emergència sanitària mundial. 

L’informe 2026 de Lancet Countdown reclama que el canvi climàtic sigui reconegut com una emergència sanitària mundial i alerta que els danys sobre la salut s’han accelerat durant la darrera dècada

El canvi climàtic està provocant impactes sobre la salut cada vegada més greus, mentre que les mesures per reduir les emissions i adaptar els sistemes sanitaris avancen massa lentament i de manera desigual. Aquesta és la principal conclusió de l’informe mundial 2026 de Lancet Countdown, que demana que el canvi climàtic sigui reconegut formalment com una emergència sanitària mundial. 

L’estudi, publicat a la revista científica The Lancet, és el desè informe d’indicadors elaborat per aquesta iniciativa internacional. Hi han participat 146 persones expertes de 71 institucions, que han analitzat 54 indicadors sobre la relació entre canvi climàtic i salut. 

L’informe conclou que, des de l’entrada en vigor de l’Acord de París l’any 2016, molts dels riscos climàtics per a la salut no només han augmentat, sinó que ho han fet més ràpidament que durant la dècada anterior.

 

 

La calor causa un nombre rècord de morts

La calor es va associar amb unes 710.000 morts arreu del món l’any 2023, la xifra més alta registrada. Per primera vegada, l’informe estima que el canvi climàtic provocat per l’activitat humana és responsable de més del 70 % d’aquestes morts.

L’augment de les temperatures també perjudica les condicions laborals. L’exposició a la calor va provocar la pèrdua potencial de 573.000 milions d’hores de treball durant el 2025, amb unes pèrdues d’ingressos estimades en 1,07 bilions de dòlars. Segons l’estudi, aquests impactes afecten especialment els països que menys han contribuït a causar el canvi climàtic. 

L’informe també assenyala que el 51,8 % de la superfície terrestre mundial va patir almenys un mes de sequera extrema durant el 2025. La superfície afectada per aquest fenomen ha crescut més d’un 700 % més de pressa que durant el període 2006-2015. 

A més, l’augment de les temperatures i els canvis en les precipitacions creen condicions més favorables per a la transmissió de malalties com el dengue. Entre els períodes 1981-1990 i 2016-2025, la idoneïtat climàtica per a la transmissió del virus va augmentar un 24,39 % en el cas del mosquit Aedes albopictus i un 7,39 % en el de l’Aedes aegypti. 

 

L’acció climàtica ja salva vides, però és insuficient

L’informe també recull avenços que demostren que les polítiques climàtiques poden aportar beneficis directes per a la salut.

La millora de la qualitat de l’aire ja evita aproximadament 323.000 morts anuals en els 70 països on s’ha reduït la contaminació vinculada als combustibles fòssils. Al mateix temps, l’ocupació en el sector de les energies netes va créixer un 2,3 % durant el 2024 i ja és gairebé el doble de l’ocupació directa generada pels combustibles fòssils. 

També augmenta la preparació dels sistemes sanitaris. Un total de 56 dels 194 estats membres de l’Organització Mundial de la Salut disposen actualment d’un pla nacional d’adaptació dels serveis de salut al canvi climàtic, davant dels 14 que en tenien l’any 2015. No obstant això, aquest nombre encara representa menys d’un terç dels estats membres.

La incorporació de la salut a les lleis climàtiques també ha avançat. Des de l’any 2000, el nombre de normes estatals que fan referència simultàniament al canvi climàtic i a la salut s’ha multiplicat aproximadament per cinquanta. Aquesta evolució, però, presenta fortes desigualtats: els països amb un índex de desenvolupament humà molt alt concentren el 55 % d’aquestes normes, mentre que els països amb un índex baix només en representen el 2 %.

 

La dependència dels combustibles fòssils frena els avenços

Malgrat aquests progressos, els combustibles fòssils encara aporten el 80,7 % de l’energia mundial. L’augment de la demanda energètica va fer que les emissions relacionades amb l’energia assolissin un nou màxim històric l’any 2024, tot i el creixement de les energies renovables. 

Les cent empreses de petroli i gas més grans del món preveuen produir l’any 2040 un 150 % més de combustibles fòssils del que seria compatible amb l’objectiu de limitar l’escalfament global a 1,5 °C. Un any abans, aquesta diferència era del 138 %. 

El finançament per a l’adaptació també és insuficient. Els plans de 48 països en desenvolupament calculen que calen 3.300 milions de dòlars anuals només per protegir la salut davant del canvi climàtic. L’any 2024, però, només van rebre aproximadament una tercera part d’aquesta quantitat. 

 

Sis prioritats per situar la salut al centre

Davant d’aquest escenari, Lancet Countdown proposa sis prioritats mundials:

- Reconèixer el canvi climàtic com una emergència sanitària i reforçar la preparació i la resposta mitjançant els mecanismes de l’Organització Mundial de la Salut i de les Nacions Unides.

- Situar la relació entre clima i salut entre les prioritats dels sistemes de governança internacional.

- Accelerar una reducció justa i equitativa de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

- Incorporar la salut, el benestar i la reducció de la mortalitat com a objectius centrals de totes les polítiques climàtiques.

- Crear una infraestructura mundial compartida de dades sobre canvi climàtic i salut.

- Incrementar el finançament internacional per a les actuacions climàtiques i sanitàries, especialment mitjançant subvencions i instruments que no augmentin l’endeutament dels països més vulnerables. 

 

Una alerta també per al món local

Les conclusions reforcen la necessitat que les polítiques climàtiques incorporin sistemàticament criteris de salut pública. En l’àmbit local, aquesta mirada afecta qüestions com la prevenció dels efectes de la calor, l’adaptació dels habitatges, els centres educatius i els equipaments, la creació de refugis climàtics, l’arbrat i els espais verds, la mobilitat activa, la qualitat de l’aire i els sistemes d’alerta i atenció a la població vulnerable.

L’informe sosté que protegir la salut exigeix actuar simultàniament sobre les causes del canvi climàtic i sobre els seus efectes. Els avenços en energia neta, qualitat de l’aire, legislació i preparació sanitària demostren que les solucions funcionen, però encara no arriben a prou persones ni avancen a la velocitat necessària. 

 


 

Categories: 

Relacionats

Notícia
Podcast El Crític

La renda, el gènere o el tipus d'habitatge determinen qui té accés a elements de refrigeració. Com fem que aquesta protecció arribi a tothom? En parlen a el podcast de El Crític: Marc Serra, Eva Vilaseca, Héctor Tejero i Ariadna Aragoneses

Notícia

L’estudi “Vulnerabilitat social al canvi climàtic i salut a l’àrea metropolitana de Barcelona”, impulsat per l’AMB i elaborat per l’Institut Metròpoli, analitza per primera vegada l’impacte de la calor extrema sobre la mortalitat a l’àrea metropolitana de Barcelona

Notícia

Dos estudis científics del Centre de Política del Sòl i Valoracions (CPSV) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) indiquen que la ciutat de Barcelona és un 'hotspot' (punt calent), amb un greu problema d'escalfament nocturn. Els investigadors adverteixen que els sistemes públics d'alerta per calor infravaloren el risc de la calor nocturna per a la salut. 

Butlletí