Font: Servei Meteorològic de Catalunya
Són algunes de les conclusions del Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC) que ha emès el Servei Meteorològic de Catalunya i que analitza els canvis detectats en diverses variables climàtiques com la temperatura, la precipitació, la insolació i el vent en els darrers decennis
Per quart any consecutiu, la temperatura mitjana anual supera els 2 °C d’escalfament per sobre del període preindustrial (1850-1900)
A la franja litoral es donen 39 nits tropicals més a l’any que fa 76 anys i augmenten també els dies de calor (43 més a la meitat sud i 34 més al nord)
El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) presenta el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC) de Catalunya que permet conèixer l’estat del clima al país i la seva evolució any rere any. D’entre els resultats destaquen l’augment de temperatura i l’increment de la intensitat i durada de les sequeres. Concretament, el darrer any ha estat el quart any consecutiu (2022-2025) amb una temperatura mitjana anual de més de 2 °C per sobre de la del període preindustrial (1850-1900) i 2,1 °C més alta que a mitjan segle XX. “En especial, és la temperatura diürna la que veiem que s’escalfa a un ritme molt més accelerat; per exemple l’estudi dels dies de calor (temperatura superior a 30 ºC) ens mostra tenim entre 4 i 6 més dies més cada decenni”, apunta Jordi Cunillera, cap de canvi climàtic del Servei Meteorològic de Catalunya. Aquesta situació s’aprecia també en l’àmbit marí, on la temperatura mitjana anual de la superfície del mar ha augmentat 1,8 °C en poc més de 50 anys. Pel que fa a la precipitació anual, les dades apunten que a Catalunya ha disminuït en general, però “les més robustes estadísticament són les d’estiu, que mostren a una clara reducció de la pluja durant aquests tres mesos (juny, juliol i agost) amb 45 mm menys de precipitació d’ençà de 1950; la resta d’estacions de l’any no mostren una tendència concloent”, apunta el meteoròleg. En aquesta línia, una altra conclusió que sí que surt reforçada en aquesta anàlisi és que les sequeres han augmentat en durada i intensitat els últims anys, mentre que els períodes humits són cada cop menys extensos i intensos.
D’altra banda, per primera vegada en un BAIC s’han analitzat les dades de vent dels darrers vint-i-set anys a Catalunya i s’ha constatat una disminució de la velocitat mitjana del vent d’un 4,9% per decenni, el que correspondria a 0,43 km/h menys cada deu anys. Així mateix, disminueixen els dies amb episodis de vent molt fort (més de 72 km/h) o extremament fort (més de 90 km/h), especialment al nord del cap de Creus, on ara es registren entre 25 i 28 dies menys de vent extremament fort. “Aquesta troballa coincideix amb estudis realitzats a altres punts de la península Ibèrica i del conjunt d’Europa i és un fenomen conegut com a “encalmament”, de l’anglès global stilling”, explica Marc Prohom, cap de l’àrea de climatologia.
L’informe complet està disponible a la web del Servei Meteorològic de Catalunya www.meteo.cat i compta amb un resum executiu que pot consultar-se al Repositori de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. A més de la temperatura, precipitació, temperatura i nivell del mar i vent, s’hi ha analitzat altres variables com la fenologia, la insolació, els extrems climàtics i els patrons sinòptics. Tota la informació oberta des d’avui mateix.
Tercer any més càlid dels registres
El comportament de la temperatura a Catalunya s’estudia a partir de 28 sèries completes i homogènies, ben distribuïdes pel territori. L’augment de la temperatura continua essent molt clar i el 2025 es posiciona com el tercer any més càlid a Catalunya des de mitjan segle XX. És un comportament similar a l’enregistrat a Europa, però superior al ritme registrat a escala global. Així, l’augment respecte del període preindustrial (1850-1900) és +1,4 °C a tot el món, +2,4 °C a Europa i al voltant de +2,0 °C a Catalunya (valors mitjans dels darrers cinc anys).
Les mitjanes anuals de la temperatura màxima i mínima diària mostren evolucions amb una tendència a l’augment ambdues, però molt més marcada per a les màximes que per a les mínimes (+0,33 °C/decenni davant de +0,22 °C/decenni). Aquesta diferència indica l’escalfament a un ritme més accelerat de la temperatura diürna, a diferència de com ho fa la nocturna.
En la mateixa línia, els índexs associats a extrems càlids presenten una tendència clara a l'augment, mentre que els índexs d'extrems freds estan disminuint. Per exemple, a la franja litoral hi ha actualment 39 nits tropicals més a l'any que fa 76 anys. El mateix passa amb els dies de calor, que han augmentat arreu del país respecte a 1950 i ara ja són 43 més a la meitat sud i 34 més al nord.
Menys pluja?
El comportament de la precipitació, analitzat a partir de 73 sèries completes i homogènies ben distribuïdes pel país, no és tan evident com pel cas de la temperatura. Així, tot i que la tendència de la precipitació mitjana anual per al conjunt de Catalunya i per al període 1950-2025 indica una disminució de l’1,8 %/decenni, no és un resultat encara concloent. Després de tres anys força secs (2021-2023) i d’un any de transició (2024, amb uns primers mesos secs i la resta plujosos), el 2025 ha estat plujós o molt plujós a gran part del territori català.
L’estiu es manté com l’única època de l’any amb un descens clar de la precipitació, amb un valor igual a -4,4%/decenni i estadísticament significatiu. Aquest valor equival a una disminució de la precipitació estival igual al 33% en els darrers 76 anys, uns 45 mm menys de precipitació per aquest període.
