En només vuit anys – entre 2017 i 2024 – Catalunya ha emès 327,56 MtCO₂e, més de la meitat (51,4%) del sostre d’emissions 2050 que el Comitè d’experts del Parlament ha fixat per a la seva aprovació aquesta tardor.
Es preveu que les emissions globals de carboni procedents de combustibles fòssils augmentin un 1,1% el 2025, assolint un màxim rècord, segons una nova investigació del Global Carbon Project.
Els ministres de clima de la UE han pactat reduir un 90% les emissions netes el 2040 (sobre 1990), amb flexibilitats que permeten comptar crèdits de carboni internacionals, després d’una negociació molt ajustada. L’inici de la COP30 (6–21 de novembre de 2025) converteix aquest compromís en el marc del gran debat global sobre com aterrar el balanç d’emissions i finançar una transició real, especialment als països més vulnerables.
Mentre els líders mundials es reuneixen al Brasil per a la cimera climàtica COP30, el secretari general de l'ONU, António Guterres, va demanar dijous mesures urgents per reduir les temperatures globals i mantenir l'objectiu d'1,5 °C a l'abast.
La Setmana de la Solidaritat de l'Hospitalet de Llobregat ha arrencat amb la lectura d'un manifest que dona inici a una setmana amb més de trenta activitats per reflexionar sobre l’emergència ambiental i social.
El pati de l’Escola Cervantes al barri de Ciutat Vella a Barcelona ha deixat enrere l'asfalt. Avui dia s'hi observa sòl amb vegetació, arbres, punts d'aigua i zones de joc naturals.
L’eina, desenvolupada en el marc del projecte Climate Ready Barcelona, integra dades obertes, intel·ligència artificial i models de simulació per avaluar l’impacte del canvi climàtic a la ciutat.
Les prediccions climàtiques globals mostren que es preveu que les temperatures es mantinguin a nivells rècord o propers a aquests en els propers cinc anys, cosa que augmentarà els riscos climàtics i els impactes en les societats, les economies i el desenvolupament sostenible, segons un nou informe de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM).
Un estudi del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) confirma que les sequeres han empitjorat els darrers anys. L'estudi analitza les sequeres que han tingut lloc al país des del 1915 o 1787 fins al 2024 i confirmen que la darrera sequera del 2021-2024 és la més greu des que estenen registres.
Els tres darrers anys (2022-2024) han estat molt càlids, provocant un augment de la mitjana anual de la temperatura de l’aire a Catalunya de 2 °C en els darrers 75 anys (1950-2024)