L’estudi sobre el bosc urbà de Mollet, elaborat pel reconegut catedràtic de la Universitat de Sevilla Enrique Figueroa, conclou que el municipi disposa d’un conjunt considerable d’espais verds de qualitat que permeten generar salut entre la ciutadania.
62 Alcaldes, Alcaldesses i altres ens municipals representants del món local s’adhereixen a la “"DECLARACIÓ DE SABADELL, per un acord polític i social per la millora de la qualitat de l’aire”, promoguda per l’Ajuntament de Sabadell, seu del 2n Congrés de Qualitat de l’Aire que ha reunit autoritats, investigadors, tècnics i empreses del sector, durant dues jornades www.congresaire.cat
Barcelona podria evitar fins a 924 morts a l’any si complís aquestes recomanacions de l’OMS
L'OMS recomana l'accés universal als espais verds i estableix la meta que hi hagi un espai verd d’almenys mitja hectàrea a una distància de no més de 300 metres en línia recta des de cada domicili.
La investigació de l'ICTA-UAB posa de manifest que les persones que durant el tancament van mantenir o incrementar el contacte amb espais naturals privats a Espanya i el contacte amb espais naturals públics, com parcs i zones costaneres a Portugal, o que van poder contemplar aquests espais des de casa, van presentar nivells més baixos d'estrès, alteració psicològica i símptomes psicosomàtics.
L'AMB ha presentat el treball de recerca bibliogràfica Biodiversitat i salut, que constata científicament la correlació entre l'augment d'espècies de flora i fauna a les nostres ciutats i una millora de la salut de les persones.
L’Observatori de Salut i Impacte de Polítiques (OBSIP) s’ha impulsat conjuntament amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Es tracta d’un nou web que permet monitorar l’estat de salut de les persones residents a la ciutat i les desigualtats entre barris i grups socials. L’objectiu és facilitar l’accés a la informació i potenciar la gestió del coneixement i de l’evidència científica en la presa de decisions. Per a això, ofereix dades sistematitzades de vigilància i avaluació que permeten identificar i prioritzar les necessitats de salut de la població, així com les polítiques amb més capacitat de reduir les desigualtats.
La contaminació atmosfèrica provocada per la combustió dels combustibles fòssils és la responsable de més de 8 milions de morts arreu del l'any 2018 segons un estudi de la Universitat de Harvard.
Foto: Participants del projecte BREATHE d'una escola de Barcelona realitzen tests per ordinador. Foto: ISGlobal
L'exposició prenatal a la contaminació atmosfèrica s'associa amb canvis en el cervell infantil relacionats amb trastorns de comportament, segons un estudi s'ISGlobal publicat a Environmental Research. Fins i tot complint els límits permesos per la Unió Europea, les partícules fines s'associen amb una reducció del cos callós, una estructura relacionada amb el TDAH i l'espectre autista
