Els espais verds urbans milloren la salut mental i el benestar en totes les etapes de la vida. En aquest sentit, aquest full informatiu publicat per Salut Pública de la Diputació de Barcelona analitza amb evidència científica els aspectes clau dels espais verds urbans en la salut i com produeixen beneficis en la salut mental, i proposa accions i recomanacions.
Una base d’evidència cada vegada més manifesta dona suport a la hipòtesi que les ciutats més verdes són ciutats més saludables. Els espais verds —com ara parcs, jardins, cobertes o façanes verdes, o arbrat als carrers— s’han associat a molts efectes beneficiosos per a la salut. Entre aquests, trobem una reducció de la mortalitat per totes les causes i de la mortalitat cardiovascular, menys complicacions durant l’embaràs, un neurodesenvolupament millor durant la infància, protecció enfront del deteriorament cognitiu i la demència, així com una millora de la salut mental.
És essencial conèixer les possibles vies i mecanismes relacionats amb qualsevol associació entre espais verds i salut per trobar relacions causals i per descriure millor quins components i tipus de natura són beneficiosos per a la salut. Entre les vies i mecanismes descrits en la literatura predominen els següents:
• Recuperació envers l’estrès i restauració de l’atenció: com a resultat d’una estimulació sensorial directa de la natura (per exemple, exposició a patrons fractals, olors, sons) o d’oportunitats de recreació o d’allunyament de les exigències quotidianes.
• Activitat física: proporciona un entorn adequat (per exemple, amb més frescor durant períodes de calor) per fer activitat física o utilitzar equips d’entrenament.
• Cohesió social: exerceix com a entorn democràtic per a la cooperació i les interaccions socials entre veïns, que poden oferir alleujament a les rutines diàries i oferir oportunitats per relacionar-se amb persones de diversos orígens.
• Vincle amb el lloc: afavoreix una connexió emocional de l’individu amb el seu entorn.
• Reforç del sistema immunitari: proporciona una exposició més alta a microorganismes naturals, la qual cosa pot donar lloc a una composició més diversa de la microbiota intestinal.
• Regulació i aprovisionament de serveis ecosistèmics: mitiga la calor, millora la qualitat de l’aire, redueix els nivells de soroll ambiental i —mitjançant la seva aportació a la biodiversitat— prevé l’aparició i propagació de malalties infeccioses. També per la seva capacitat de reduir i prevenir el risc de desastres naturals, com per exemple inundacions, amb gran impacte tant en la salut física com en la salut mental, per l’estrès i l’ansietat associats.