"Connectar amb la natura en grup trenca l’aïllament d’una doble manera"
Isis Sainz explica per què la prescripció social encara costa d’arrencar i com aquestes sortides ajuden a recuperar el vincle amb la natura i amb els altres
Isis Sainz és sòcia treballadora d’Espai Ambiental Cooperativa.
Foto: CEDIDA
L'Espai Ambiental Cooperativa treballa en processos de transformació amb una mirada ecosocial i comunitària. Un dels seus projectes són els banys de bosc adreçats a col·lectius que poques vegades hi tenen accés: persones migrades, persones cuidadores i persones amb malalties cròniques. I ho fan de manera gratuïta.
Isis Sainz, sòcia treballadora de la cooperativa, va participar en la taula rodona 'Acció comunitària en salut i transició ecosocial' de les Jornades de Salut i Natura, que l'ISGlobal va organitzar el 27 i 28 d’octubre al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Hi va parlar de la feina d’intervenció directa al territori, de les dificultats de la prescripció social i del que passa quan algú descobreix, per primera vegada, un espai natural a prop de casa.
Quin paper té l'Espai Ambiental en l’àmbit de la salut i la natura?
Nosaltres fem intervenció, la part pràctica. Col·laborem amb el Resilience Hub del projecte Ressonate, però la nostra feina és intervenció pura i dura. La part comunitària consisteix a teixir tot això a escala territorial.
Hi ha moltes teràpies que no es coneixen i que no arriben a determinats col·lectius, i molts d’aquests serveis no són gratuïts. Nosaltres intentem que tots els nostres ho siguin, gràcies a que busquem subvencions i finançament per aconseguir-ho.
Què voleu aportar de diferent amb els banys de bosc?
Volem posar l’accent en la sensibilització ecològica i en un acostament a la natura sense una visió de consum o extractivista. Sabem que aquestes activitats de connexió amb la natura tenen un efecte en la salut, però nosaltres també treballem en allò que podem aportar a la natura.
Intentem que els banys de bosc, a banda de millorar la salut, impliquin un canvi de visió i d’hàbits i, fins i tot, un canvi de paradigma cultural: entendre que formem part de la natura.
A qui us adreceu?
Per a nosaltres és important que els banys de bosc es facin des d’una perspectiva comunitària. Hem intentat acostar aquesta activitat a col·lectius determinats: primer, persones migrades i, després, persones cuidadores i persones amb malalties cròniques.
Per una banda, hem treballat la prescripció social als centres de salut i, per l’altra, l’acostament a entitats que treballen amb aquests col·lectius.
Com ha funcionat la prescripció social?
És la part que més ens costa. Són derivacions que fa, per exemple, la treballadora social d’un CAP, però ens n’han arribat molt poques: només unes tres persones de cinquanta.
Quina evidència teniu de l’impacte d’aquestes activitats?
Nosaltres no fem recerca. Tenim resultats quantitatius de les activitats, i hi ha molts estudis publicats, a més de la feina científica que s’ha fet des del Ressonate.
El que hem fet és una avaluació a una escala més petita, i hi veiem un efecte tant en la millora de la salut com en el canvi de visió de la natura.
Moltes persones migrades tenien hàbits d’accés a la natura als seus països d’origen, i així els poden recuperar
Quina relació tenien els participants amb els espais naturals?
La gran majoria no havien fet mai aquest tipus d’activitats. Moltes persones no coneixien els entorns naturals propers o no sabien com arribar-hi.
Moltes persones migrades tenien hàbits d’accés a la natura als seus països d’origen i, amb aquestes sortides, els poden recuperar. D’altres feien sortides més d’estil excursió, però mai s’havien acostat a la natura des dels sentits, la lentitud i els silencis.
Com treballeu perquè després hi puguin anar pel seu compte?
Sempre hi anem en transport públic. Intentem que les persones sàpiguen com arribar als espais i que puguin incorporar aquestes activitats a la seva vida quotidiana. Volem que, després, puguin fer les sortides de manera autònoma.
Quins resultats heu observat?
Els retorns han estat molt més positius del que esperàvem i les avaluacions han superat les expectatives. Sobretot hem vist, com a patró, que connectar amb la natura els feia sentir part d’alguna cosa més gran, i a més ho feien en grup. Trencaven l’aïllament d’una doble manera: pel contacte amb la natura i per la creació de vincles.
A curt termini, hi ha una millora de l’estat d’ànim i del benestar emocional. I, en l’àmbit social, es creen vincles de grup que els ajuden, i hi ha una mínima transferència cap a fer aquestes activitats de manera autònoma.
Com encaixa aquesta experiència amb el debat sobre acció comunitària en salut i transició ecosocial?
Des d’Espai Ambiental ens interessa vincular l’acció comunitària i la transició ecosocial. Quan es treballen accions socials comunitàries, és important incorporar-hi una mirada ecosocial davant l’emergència climàtica i que, alhora, aquestes accions puguin millorar els espais naturals.
L’acció comunitària en salut ja és una innovació respecte del que es fa habitualment. Si hi incloem aquesta mirada, volem deixar clar que no hi ha una relació de superioritat, sinó d’igualtat i de convivència amb la natura, perquè es produeixi aquesta connexió i aquest canvi de mirada.
