La Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, va establir un termini de tres anys perquè les entitats municipals instauressin de manera obligatòria “una taxa o prestació patrimonial de caràcter públic no tributària, específica, diferenciada i no deficitària” que reflecteixi el cost real de les operacions de recollida, gestió i tractament. Aquest termini es va complir el 10 d’abril passat.

Si bé la majoria d’entitats locals ja disposen de taxes de residus o una figura similar específica, la cobertura mitjana de costos el 2025 s’ha estimat en el 65,5%. Tot i que aquesta xifra suposa un augment de gairebé dotze punts respecte a la de l’any anterior, la cobertura encara està molt lluny de la cobertura total que estableix la llei.

Un 34,70% dels municipis analitzats compten amb un model de taxes domiciliàries amb quotes fixes, és a dir, una única tarifa per a tots els habitatges del municipi, sense criteris de diferenciació, com ara la superfície, valors cadastrals o generació de residus. Als municipis on les taxes no són fixes, hi ha una absència general de criteris ambientals en la seva articulació i quan hi ha beneficis fiscals, aquests se centren més en aspectes socioeconòmics que en ambientals. Els sistemes de pagament per generació (aquells en què la quota depèn de la generació i recollida selectiva efectiva de cada llar) encara són molt minoritaris a Espanya.

En el cas dels comerços, la majoria de les taxes es calculen en funció del tipus dactivitat, la superfície del comerç i la localització, sense considerar tampoc la generació efectiva.

L’estudi conclou que el valor mitjà de la taxa de residus que paguen les llars el 2025 és de 116,32€ per domicili. L’increment mitjà de la quota domèstica el 2025 ha estat d’un 16,2% respecte de l’any 2024 (100,12€), molt per sobre de l’IPC. Gerard Marina, autor de l’estudi, afirma: “L’augment de les taxes es veu com a resposta lògica a l’obligatorietat per llei de cobrir els costos del servei. Per segon any consecutiu, es veu un augment de la taxa per sobre de l’IPC, més marcat que l’any anterior. La conseqüència ha estat un increment de la cobertura de 12 punts aquest any 2025”.

Les disposicions de larticle 11 de la Llei 7/2022 han suposat un repte per a la gran majoria de les entitats locals. Tot i això, com apunta Ignasi Puig (membre de Fundació ENT i director de l’estudi): “la majoria d’entitats locals estan sent molt lentes a adoptar les mesures legalment exigides en matèria de taxes de residus (i de gestió de residus en general)”. I prossegueix: “No complir les normes hauria de portar conseqüències. Fins ara no ha estat així, i això algun dia ha de canviar, si Espanya pretén assolir els objectius en matèria de residus establerts per la Unió Europea”.