L’aigua que surt de l’aixeta a l’àrea metropolitana de Barcelona conté nivells molt baixos de microplàstics. Així ho constaten dues recerques recents liderades per un equip investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona i l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat (ATL), publicades a les revistes Desalination i Water, Air & Soil Pollution.

Durant l’estudi s’han analitzat, d’una banda, les dues grans dessalinitzadores que processen aigua de mar i, de l’altra, dues plantes potabilitzadores que tracten aigua dolça: una amb aigua de l’embassament del Pasteral (riu Ter) i l’altra amb aigua del riu Llobregat. Les quatre instal·lacions aconsegueixen reduccions molt elevades de microplàstics, amb taxes globals d’eliminació que oscil·len entre el 83% i el 99,5%. Malgrat les diferències inicials en la qualitat de l’aigua d’entrada —des de 402 partícules per metre cúbic al Pasteral fins a 4.465 al Llobregat o 2.294 a la captació marina del Llobregat—, l’aigua final de consum presenta valors similars i baixos: entre 22 i 130 microplàstics per metre cúbic.

Etapes crítiques del procés

En el cas de les dessalinitzadores, l’etapa d’osmosi inversa va demostrar ser la més eficient, amb una retenció pràcticament total de les partícules (fins al 99,9%). Tot i això, el pas final de remineralització, que serveix per tornar a aportar sals a l’aigua, va reintroduir fibres i altres microplàstics. Els llits de calcita utilitzats contenien fins a 191 partícules per quilo de material, i això va provocar repunts de microplàstics després del procés de remineralització.

A les potabilitzadores d’aigua dolça, el punt crític es va identificar en la gestió de l’aigua de rentat dels filtres de sorra i carbó actiu i en l’aigua de recirculació dels clarificadors. Aquestes aigües, que es tornen a introduir al procés per reduir el consum global, contenien concentracions molt altes de microplàstics (entre 17.400 i 63.000 per metre cúbic). Quan aquesta aigua es reincorpora, els nivells de microplàstics en determinades etapes poden augmentar en lloc de reduir-se. És el que els investigadors descriuen com a “eficiències negatives”: en lloc de disminuir, la concentració puja, i en alguns punts es van registrar increments de fins al 93% respecte a l’etapa anterior. Tot i això, el procés complet torna a reduir els valors fins a nivells molt baixos en l’aigua de sortida.

Les fibres van ser la forma més habitual de microplàstics que es va trobar en aquesta recerca, amb percentatges que superaven el 60–80% del total. Provenien sobretot de cel·lulosa sintètica, polièster i poliamida, mentre que els fragments i films detectats corresponien principalment a polietilè i polipropilè, plàstics d’ús molt comú en envasos i productes quotidians.

Una exposició molt baixa per a la salut

L’equip investigador ha calculat que una persona que begui exclusivament aquesta aigua ingeriria anualment entre 12 i 71 microplàstics, depenent de la planta de procedència. Aquesta xifra és molt inferior a la que pot derivar-se d’altres vies: fins a 78.000 partícules anuals amb l’aigua embotellada i entre 2.500 i 8.100 pel consum de mol·luscs.

Les dues recerques demostren que les plantes d’aigua analitzades són molt eficients en l’eliminació de microplàstics i que no representen una font important d’exposició per a la població. Tot i això, assenyalen que és necessari millorar el control de punts concrets del procés: la remineralització a les dessalinitzadores i la gestió de l’aigua de rentat als filtres de les potabilitzadores. Davant d’això recomanen fer un seguiment i manteniment periòdic d’aquestes etapes per tal de reduir encara més la reincorporació de microplàstics i reforçar la seguretat de l’aigua potable.

Referència bibliogràfica: Andrea Barrientos-Riosalido, Nora Exposito, Erika A. Torres, Pere Emiliano, Fernando Valero, Martí Nadal, Jordi Sierra, Joaquim Rovira. Removal and reincorporation of microplastics at several stages of two seawater reverse osmosis plants that provide drinking water to Barcelona metropolitan area. Desalination, Volume 615, 2025, 119329, ISSN 0011-9164, https://doi.org/10.1016/j.desal.2025.119329 [2].

Exposito, N., Rovira, J., Torres, E.A. et al. Microplastics in Treatment Units and Water Recirculation Systems of Two Drinking Water Treatment Plants Feed with Fresh Water in Catalonia (NE Spain). Water Air Soil Pollut 236, 755 (2025). https://doi.org/10.1007/s11270-025-08313-3 [3]