Els models eficients de recollida selectiva (porta a porta, contenidor tancat) són claus per anar incrementant la recollida selectiva.

La generació de residus tot i la variació a l’alça del 2% respecte al 2023, continua el seu desacoblament respecte al creixement econòmic.

El 2024, l’índex de recollida selectiva de residus municipals [2] de Catalunya s’ha situat en un 47,1%, amb un total d’1,8 milions de tones recollides selectivament, la qual cosa suposa un augment del 3% respecte a l’any anterior. 21 comarques assoleixen valors de recollida selectiva per sobre del 50%, fet que demostra que és assolible amb les polítiques i sistemes adequats, especialment pel que fa al desplegament de models eficients (porta a porta i contenidor tancat).

La recollida selectiva de fracció orgànica és la que ha experimentat el creixement més notable, del 6% respecte al 2023. Li segueixen la d’envasos i paper/cartró amb un increment del 3% respectivament. La recollida selectiva de vidre ha experimentat una lleugera disminució (del 4%) respecte l’any anterior.

Pel que fa a la fracció resta (residus barrejats) s’han recollit 2,04 milions de tones (variació de l’1,7% respecte l’any 2023). Percentualment, s’ha situat en el 52,9% (disminueix un 0,8% respecte al 2023). Es poden consultar les dades a la web de l'Agència de Residus de Catalunya [3].

Menys generació per habitant

Durant el 2024, a Catalunya es van generar 3,86 milions de tones de residus municipals, que representa una variació a l’alça del 2% respecte a l’any anterior. Això significa que es manté la continuïtat de l’estabilització dels darrers anys, tot i el creixement de la població.

La generació per càpita se situa en 482 kg per habitant i any, una dada lleugerament superior a la mitjana d’Espanya (465 kg/hab./any el 2023) però per sota de la mitjana europea, que se situa en 511 kg/hab./any.

Cal destacar que continua el desacoblament econòmic entre la generació de residus total i l’augment del PIB i del nombre de població, el què significa que disminueix la generació de residus per càpita.

Gairebé 40% de reciclatge

En l'àmbit del destí a tractament, els resultats de 2024 assoleixen que el 39,2% dels residus recollits selectivament s’han destinat al reciclatge, el 19% a valorització energètica i el 31,5% a abocador.

Les polítiques del Govern, amb la nova planificació que està treballant, volen capgirar aquesta situació per complir amb els objectius europeus, i assolir que l'any 2035 només el 10% tingui com a destinació l’abocador.

La fracció de residus amb més pes dins la recollida selectiva és la matèria orgànica, que representa un 11,8% del total de residus municipals generats, seguida pel paper i cartró (10,6%) i els voluminosos (7,7%). La fracció resta, que inclou residus mesclats, suposa un 52,9% del total.

Cal redoblar esforços

El director de l’Agència de Residus de Catalunya, Albert Planell, destaca que “tot i l’increment en la generació i la lleugera millora de la recollida selectiva, Catalunya ha de redoblar esforços per assolir els objectius europeus, especialment en la reducció del dipòsit controlat i en augmentar la qualitat i l’eficàcia dels sistemes de recollida selectiva. Per això és clau la revisió de l’actual planificació d’infraestructures que s’ha endegat”.

Amb més de 400 municipis (el 42,3% del total) ja implementant els sistemes eficients de recollida selectiva, com el porta a porta i el contenidor tancat, i un suport governamental per desplegar-lo, Catalunya avança cap a una gestió més sostenible dels residus. Aquest camí, però, requereix un compromís continuat de totes les administracions i la societat, i un full de ruta que ha de venir marcat per la nova llei de residus que s’està elaborant, així com amb una nova planificació de la gestió de residus i de les infraestructures.