Font: Diputació de Barcelona [1]
En el marc de la Setmana Europea de la Mobilitat, la Diputació de Barcelona, juntament amb l’AMB, l’ATM, la Generalitat de Catalunya i l’AMBTU, ha organitzat una jornada que ha comptat amb la participació de responsables de mobilitat dels ens locals, de les diferents administracions i d’empreses del sector. Els eixos que han centrat la trobada han estat la mobilitat activa i els reptes de futur del transport públic.
El diputat de Mobilitat Sostenible de la Diputació de Barcelona, Jesús Naharro, acompanyat del vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB, Carlos Cordón, i de la presidenta de l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà, Mar Molina; ha destacat que “la mobilitat sostenible és un motor de canvi fonamental per fer front a l’emergència climàtica a partir de la reducció de les emissions, la millora de la qualitat de l’aire, la preservació de la salut i l’avenç cap a nous models productius”.
Per això, ha posat èmfasi en l’aposta de la Diputació per acompanyar els ajuntaments en aquesta transició, “ajudant-los a realitzar els estudis necessaris per implementar un conjunt d’accions que facilitin els canvis per avançar cap a sistemes de transport més sostenibles, saludables, accessibles i segurs i fer front a l’emergència climàtica”. El 75% d’aquest suport es destina a municipis de menys de 20.000 habitants i consisteix en l’elaboració d’estudis i plans com els de mobilitat urbana sostenible, estudis de desplaçament a peu o en bicicleta, de zones de baixes emissions, de pacificació del trànsit, d’entorns escolars o de mobilitat elèctrica, entre altres. També inclou el disseny d’estratègies municipals per a la gestió de la mobilitat a centres d’activitats econòmiques o turístiques.
Naharro ha explicat que la mobilitat sostenible és un repte per a tots els municipis - ja siguin grans, petits, urbans o rurals -, i que “requereix repensar l’urbanisme de pobles i ciutats per facilitar els desplaçaments a peu i en bicicleta, millorar l’accessibilitat en els itineraris, impulsar l’ús de vehicles de mobilitat personal, implementar nous usos modals de transports, facilitar el transport públic, organitzar de forma més eficient la logística, tenir present la perspectiva de gènere, introduir els canvis normatius necessaris i fer molta pedagogia”.
Els tres aspectes fonamentals que ha apuntat per avançar en la transició cap a la mobilitat sostenible han estat el social, l’econòmic i el mediambiental, i ha mencionat els sis eixos clau en aquest procés, com són la qualitat de l’aire, la descarbonització, l’electrificació i la transició energètica, la digitalització, la coordinació entre les administracions i una millor col·laboració publicoprivada.
Per la seva banda, l’urbanista franc-colombià Carlos Moreno, professor investigador a la Sorbonne Université, exassessor de l’alcaldia de París i ideòleg del concepte de ‘la ciutat dels 15 minuts’ ha centrat la seva intervenció en un paradigma urbanístic innovador que ha assolit un impacte rellevant en la planificació urbana en els anys recents. A la ciutat dels 15 minuts les persones accedeixen als serveis essencials en un radi de 15 minuts des de casa, a peu o en bicicleta: el lloc de treball, l'escola, els supermercats o els centres de salut. L’objectiu és reduir la dependència dels vehicles motoritzats, disminuir la contaminació i millorar la salut i la qualitat de vida de les persones. Moreno ha posat èmfasi en la necessitat de desenvolupar polítiques públiques de mobilitat sostenible i de “reduir la petjada de carboni, crear més interaccions socials a l’espai públic i desenvolupar un nou model econòmic per a la ciutat”.
Tots els participants de la jornada han coincidit a destacar que la col·laboració entre les administracions i les diferents entitats relacionades amb la mobilitat és clau per fer front als grans reptes de futur que es plantegen en un context de ciutats creixents i canvi climàtic.
Reptes de futur i casos d’èxit
La jornada ha comptat amb dues taules de debat en què s’ha parlat de la necessitat d’impulsar polítiques públiques conjuntament per desplegar la mobilitat sostenible als municipis. També s’han analitzat els reptes de futur del transport públic. En aquest sentit, s’han assenyalat l’ampliació de l’oferta de transport públic, la millora dels problemes d’accessibilitat encara existents, la integració tarifària a tot el territori, la integració tecnològica, i el finançament per a la cobertura tarifària com a alguns dels aspectes a afrontar.
Al llarg de la jornada s’han pogut conèixer algunes iniciatives en mobilitat activa i en transport públic i s’han presentat diversos casos d’èxit a càrrec de representants d’administracions, ens locals i entitats. Entre aquestes iniciatives hi ha el projecte Metrominut de l'Ajuntament de Mollet del Vallès, el projecte Vies Verdes de Girona, la Red de ciudades por la bicicleta, Red Bici, la Red de ciudades que caminan, les parades intermèdies al bus de nit a Terrassa o la T-jove18 a Manresa.
Podeu consultar els resultats i documentació de la jornada en aquest enllaç [3].