Font: Betevé
La contaminació atmosfèrica augmentarà un 10 % a la conurbació de la ciutat, entre el 2021 i el 2035. Així ho preveu l’estudi "Mobilitat i qualitat de l’aire: estratègies i mesures per avançar cap a una mobilitat lliure d’emissions". Es tracta d’un treball impulsat per la Diputació de Barcelona i en què ha participat el Servei Meteorològic de Catalunya. Es relaciona directament el canvi climàtic amb els episodis de contaminació severa a la ciutat i la seva rodalia.
Quins seran els contaminants que més afectaran Barcelona en el futur?
L’estudi analitza la possible evolució dels diòxids de nitrogen (NO2), les partícules en suspensió a l’atmosfera (PM10) i l’ozó (O3) fins al 2100. S’ha calculat quina freqüència i intensitat poden tenir els episodis de contaminació en funció de les projeccions dels models climàtics i la conclusió que se n’extreu és que aquestes situacions de risc greu per a la salut augmentaran entre el 2021 i el 2035. També hi haurà un segon període de creixement de la contaminació entre el 2066 i el 2080.
Els resultats obtinguts indiquen un augment més evident, del 10 %, de les PM10 i O3 per a l’escenari més sever.
La contaminació al punt de mira de la ciutat
El darrer informe de Salut de Barcelona ja va xifrar en 354 les persones mortes a la ciutat durant el 2017 per causes relacionades amb la mala qualitat de l’aire [1].
Per combatre aquestes emissions fa més d’un any que es va crear la zona de baixes emissions [2], però aquest 2018 ha estat extraordinàriament plujós i les condicions atmosfèriques han facilitat la dispersió de contaminats atmosfèrics. Per aquest motiu el veto als cotxes més contaminants no s’ha arribat a activar mai encara.
Xavier Querol, investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), es mostra partidari de crear una zona de restriccions permanents de trànsit a la ciutat [3], similar a la iniciativa de Madrid Central.