Font: PIK [1]
L'acidificació dels oceans s'uneix a la zona de perill
Un nou informe del Laboratori de Ciències de Fronteres Planetàries de l'Institut de Recerca de l'Impacte Climàtic de Potsdam (PIK) revela que s'han infringit 7 dels 9 límits crítics del sistema terrestre, un més que l'any passat.
Foto: Coralls blanquejats per l’acidificació del mar. / Smithsonian
«Més de tres quartes parts dels sistemes de suport de la Terra no es troben a la zona segura. La humanitat està superant els límits d'un espai operatiu segur, cosa que augmenta el risc de desestabilitzar el planeta», afirma el director del PIK, Johan Rockström. Els set límits infringits són: canvi climàtic, integritat de la biosfera, canvi del sistema terrestre, ús d'aigua dolça, fluxos biogeoquímics, noves entitats i acidificació dels oceans (nova el 2025). Tots aquests set límits mostren tendències a l'empitjorament.
Els oceans en el punt de mira: una setena frontera trencada
El Planetary Health Check del 2025 [2] revela un nou desenvolupament evident: per primera vegada s'ha avaluat que s'ha infringit el límit de l'acidificació dels oceans. Aquest canvi, impulsat principalment per la crema de combustibles fòssils i agreujat per la desforestació i el canvi d'ús del sòl, està degradant la capacitat dels oceans d'actuar com a estabilitzadors de la Terra. Això marca el setè límit transgredit, empenyent la humanitat més enllà de la zona segura per a la civilització. Les conseqüències ja són perceptibles: l'acidificació dels oceans ha anat més enllà del que es considera segur per a la vida marina i els ecosistemes ja n'estan notant els efectes. Els corals d'aigua freda, els esculls de corall tropicals i la vida marina àrtica estan especialment en risc a mesura que l'acidificació continua estenent-se i intensificant-se.
Des de l'inici de l'era industrial, el pH de la superfície de l'oceà ha disminuït al voltant de 0,1 unitats, un augment de l'acidesa del 30-40%, cosa que ha portat els ecosistemes marins més enllà dels límits segurs. Els petits cargols marins coneguts com a pteròpodes ja mostren signes de danys a la closca. Com a font important d'aliment per a moltes espècies, el seu declivi afecta cadenes alimentàries senceres, amb conseqüències per a la pesca i, en última instància, per a les persones.
«El moviment que estem veient va absolutament en la direcció equivocada. L'oceà s'està tornant més àcid, els nivells d'oxigen estan baixant i les onades de calor marines estan augmentant. Això està augmentant la pressió sobre un sistema vital per estabilitzar les condicions del planeta Terra. Aquesta intensificació de l'acidificació prové principalment de les emissions de combustibles fòssils i, juntament amb l'escalfament i la desoxigenació, afecta tot, des de la pesca costanera fins a l'oceà obert. Les conseqüències es propaguen cap a l'exterior, impactant la seguretat alimentària, l'estabilitat climàtica global i el benestar humà», va comentar Levke Caesar, codirector del Planetary Boundaries Science Lab i un dels autors principals de l'informe.
La doctora Sylvia Earle, oceanògrafa i Guardiana Planetària, va dir: «L'oceà és el sistema de suport vital del nostre planeta. Sense mars saludables, no hi ha un planeta saludable. Durant milers de milions d'anys, l'oceà ha estat el gran estabilitzador de la Terra: generant oxigen, modelant el clima i donant suport a la diversitat de la vida. Avui dia, l'acidificació és un llum d'advertència vermell intermitent al quadre de comandament de l'estabilitat de la Terra. Si l'ignorem, ens arrisquem a col·lapsar els fonaments mateixos del nostre món viu. Protegim l'oceà i ens protegirem a nosaltres mateixos».
El Laboratori de Ciències de Fronteres Planetàries del PIK descobreix que s'han infringit set dels nou límits crítics del sistema terrestre, deixant només l'esgotament de la capa d'ozó i la càrrega d'aerosols dins dels límits segurs. (PIK, 2025)
Els límits planetaris mostren riscos creixents i urgència per protegir els sistemes de suport vital de la Terra
Els nou límits junts formen el sistema operatiu de la Terra, els processos interconnectats de suport vital que han de mantenir-se dins de límits segurs per mantenir la humanitat segura i el món natural resilient. Els científics controlen aquests límits mitjançant mesures clau, de manera semblant als signes vitals en una revisió mèdica, per fer un seguiment de l'estat del planeta. Les troballes apunten a un deteriorament accelerat i a un risc creixent de canvis irreversibles, inclòs un risc més elevat de punts d'inflexió.
Boris Sakschewski, codirector del Planetary Boundaries Science Lab i també autor principal, va afegir: "Les interconnexions entre els límits planetaris mostren com un planeta sota pressió tant local com global pot afectar tothom, a tot arreu. Assegurar el benestar humà, el desenvolupament econòmic i societats estables requereix un enfocament holístic on les col·laboracions per trobar solucions en tots els sectors han de ser prioritàries".
Les mesures polítiques i la cooperació internacional han marcat la diferència
Només queden dues fronteres dins dels límits segurs: la càrrega d'aerosols (contaminació de l'aire) i la capa d'ozó estratosfèrica. Dècades d'acció internacional, com el Protocol de Montreal i la regulació del transport marítim, mostren que les polítiques poden canviar la situació. Les emissions globals d'aerosols estan disminuint, tot i que el sud i l'est d'Àsia, i parts d'Àfrica i Amèrica Llatina, encara s'enfronten a una contaminació per partícules significativa i perillosa, mentre que la capa d'ozó s'ha recuperat en gran mesura.
El director del PIK, Johan Rockström, va dir: «Estem presenciant un deteriorament generalitzat de la salut del nostre planeta. Però aquest no és un resultat inevitable. La disminució de la contaminació per aerosols i la curació de la capa d'ozó mostren que és possible canviar la direcció del desenvolupament global. Fins i tot si el diagnòstic és greu, la finestra de cura encara està oberta. El fracàs no és inevitable; el fracàs és una elecció. Una elecció que s'ha i es pot evitar».