Milo Fiasconaro és director executiu d’Aqua Publica Europea, l’associació europea d’operadors públics de l’aigua, des del 2012. Des d’aquesta posició ha participat en nombrosos processos de formulació de polítiques sobre aigua i ha impulsat iniciatives per enfortir el sector públic de l’aigua al continent. Amb formació en Ciència Política a Florència i un màster en Geografia Humana a Durham, coneix a fons les polítiques europees d’innovació i medi ambient. En aquesta conversa amb SOSTENIBLE.CAT analitza els reptes i oportunitats de la gestió pública de l’aigua a Europa.

Quins són els objectius principals d’Aqua Publica Europea i qui en forma part?

Aqua Publica Europea és l’associació europea d’operadors públics de l’aigua. La nostra missió és enfortir la capacitat del sector públic per afrontar els reptes actuals i futurs. Ho fem fomentant la col·laboració entre els membres per desenvolupar solucions eficients i sostenibles al servei de l’interès general, i obrint un diàleg constant amb responsables polítics i altres actors perquè les necessitats de la ciutadania siguin al centre de les polítiques d’aigua. Els nostres membres inclouen operadors de ciutats com París, Sevilla, Brussel·les, Milà, Ginebra, Budapest, Varsòvia o Atenes, entre moltes altres.  

Hi ha grans diferències a Europa pel que fa a l’accés a l’aigua?

La major part de la població de la UE té accés a serveis d’aigua i sanejament, però encara hi ha milions de persones que viuen en situació de pobresa hídrica. Per exemple, 9,8 milions de ciutadans, un 2,2% de la població, no disposen d’aigua potable segura a casa, i 6,7 milions, un 1,5%, viuen sense instal·lacions sanitàries bàsiques, com dutxa o lavabo interior. 

A més, hi ha famílies que tenen dificultats per pagar les factures de l’aigua, sobretot al sud d’Europa i a l’est. La pobresa hídrica té conseqüències socials, econòmiques i ambientals greus: riscos per a la salut, exclusió social, migracions, deteriorament econòmic i fins i tot inestabilitat política.

Quina és la diferència bàsica entre una gestió pública i una de privada?

La diferència fonamental és que en la gestió pública no hi ha accionistes privats i, per tant, no hi ha objectiu de maximitzar beneficis. Això té dos efectes positius. El cost d’organitzar i oferir el servei és menor, la qual cosa pot repercutir en unes tarifes més baixes. I les decisions d’inversió, especialment les de llarg termini com la renovació de xarxes, no estan condicionades pel lucre immediat. Així, les empreses públiques poden prioritzar el que sigui més eficient i adequat per a les generacions presents i futures.

«La gestió pública de l’aigua busca garantir eficiència i sostenibilitat per a les generacions futures»

La gestió pública pot ser econòmicament sostenible?

La sostenibilitat econòmica no depèn només del model públic o privat. El que importa és si hi ha prou recursos per fer les inversions necessàries que garanteixin una gestió sostenible. Aquí entren en joc factors com la governança, el nivell de tarifes i l’accés a finançament. Per tant, més que el model de gestió, és la manera com s’organitza i regula el sector el que determina la sostenibilitat econòmica.

Quins reptes principals tenen els operadors públics?

Tot i ser empreses públiques, són entitats industrials com qualsevol altra, amb les mateixes necessitats d’organització, finances i coneixement tècnic. En alguns països, certes normatives poden limitar-ne l’autonomia o alentir la presa de decisions, però això depèn molt del context nacional i local. Fora d’aquests casos, els reptes no són específics del model públic, sinó comuns a tot el sector de l’aigua.

Quines experiències destacaria a Europa?

Moltes ciutats mitjanes i grans —com París, Bordeus, Lió, Berlín o Budapest— han optat per remunicipalitzar el servei després d’anys de gestió privada. Aquest retorn a la gestió pública demostra que és possible oferir un servei més eficient, transparent i ajustat a les necessitats ciutadanes.

Com afecten la disponibilitat i el cost de l’aigua a sectors com la indústria, l’agricultura o la ramaderia?

La disponibilitat i el cost de l’aigua condicionaran el desenvolupament econòmic europeu en conjunt. En molts contextos, senzillament no hi haurà prou aigua per cobrir totes les necessitats productives. Aquí només hi ha dues opcions: o bé es prenen decisions polítiques sobre prioritats d’ús, o bé es fan fortes inversions en infraestructures d'emmagatzematge i tractament de contaminació per incrementar la disponibilitat d’aigua.

Però aleshores sorgeix la pregunta: qui paga aquests costos i com es reparteixen? Hi ha sectors que no poden generar prou valor afegit per assumir-los i, en aquest cas, o bé queden exclosos de l’accés a l’aigua, o bé altres sectors —inclosa la ciutadania— han de subvencionar-los.

«La millor energia és la que no s’utilitza: reduir la contaminació a l’origen és clau per minimitzar el tractament»

Quines iniciatives duen a terme per fomentar un ús responsable de l’aigua?

Els nostres membres treballen activament en campanyes i projectes per promoure l’ús sostenible de l’aigua. Per exemple, hem publicat Resilience in action, on es recullen estratègies d’operadors públics per afrontar l’escassetat i la sequera.

Com està afectant el canvi climàtic la disponibilitat d’aigua?

El canvi climàtic accentua la pressió sobre uns recursos hídrics ja limitats. Augmenta la incertesa i fa que la distribució de l’aigua sigui més irregular. Algunes regions tindran més pluges, amb risc d’inundacions, mentre que d’altres esdevindran més seques, agreujant la manca d’aigua.

Quins són els principals reptes per combatre la contaminació de l’aigua?

El tractament de l’aigua contaminada és molt costós en termes energètics i químics. Per això defensem un enfocament preventiu, que actuï en l’origen de la contaminació. Així reduïm el consum energètic i químic del tractament i fomentem l’economia circular. A més, hi ha contaminants especialment difícils de tractar, com els àcids trifluoroacètics (TFA). Cal recordar que la contaminació eliminada continua sent un residu que cal gestionar, i això també representa un repte.

En el vostre manifest de 2024 vau destacar el vincle entre contaminació de l’aigua i energia. Quina és la situació actual?

El tractament d’aigües residuals és intensiu en energia, però hi ha avenços importants. La nova Directiva europea de Tractament d’Aigües Residuals Urbanes, en vigor des del gener de 2025, marca l’objectiu de neutralitat energètica del sector l’any 2045.

Moltes operadores públiques ja estan innovant amb recuperació d’energia, optimització de processos o ús d’energies renovables. Però la millor energia és la que no s’utilitza: reduir la contaminació a l’origen continua sent clau per minimitzar el tractament i el seu impacte.