Amb només 24 anys, la periodista barcelonina Elisenda Forés s’ha convertit en una de les veus més joves del periodisme climàtic a Catalunya. Treballa al Diari ARA des del 2023, ja durant els estudis de grau va ser reconeguda amb el premi Arcadi Oliveres pel seu treball de final sobre la cobertura mediàtica de la crisi climàtica. La setmana passada va presentar, a la jornada 'Debats Oberts: fent camí cap al VII Congrés de Periodistes de Catalunya', un estudi encarregat pel Consell de la Informació de Catalunya que analitza com han tractat els mitjans l’emergència ambiental en l’última dècada i que culmina amb un decàleg de recomanacions deontològiques. El document arriba un mes abans del congrés, on es planteja incorporar-lo com a annex a la revisió del codi deontològic de la professió, una actualització que no es produeix des del 2016.

Tens només 24 anys i ja presentes un decàleg que podria modificar el codi deontològic dels periodistes. Com ha estat arribar fins aquí?

Ha estat un procés molt intens i enriquidor. El meu treball de final de grau ja es va centrar en com TV3 tractava la crisi climàtica i va guanyar el premi Arcadi Oliveres. Això em va animar a continuar investigant. Més tard, el Consell de la Informació de Catalunya em va encarregar un estudi complet sobre el tractament de la crisi climàtica als mitjans, que he fet durant un any i mig. Crec que, si s'acaba aprovant com un annex al codi, seria la persona més jove de la història en modificar-lo.

Quin és l’objectiu d’aquest estudi?

Volíem entendre dues coses. Com han evolucionat les cobertures sobre crisi climàtica i quins reptes tenim encara com a periodistes. Per això vaig combinar anàlisi de continguts amb entrevistes a científics, periodistes i experts institucionals. La conclusió és que la quantitat de notícies ha crescut molt en els darrers anys, però això no sempre s’ha traduït en un millor tractament qualitatiu.

De fet, parles d’una pèrdua de confiança de l’audiència.

Sí. Les dades internacionals mostren que la gent cada vegada confia menys en els mitjans a l’hora de parlar de crisi climàtica i, en canvi, dona molta més credibilitat a científics i institucions com l’ONU o la Unió Europea. Aquesta bretxa és un problema, i ens mostra clarament que els mitjans no estem fent prou bé la feina de traduir coneixement científic en informació útil i mobilitzadora.

«El 2022, des del mateix Diari ARA van fer una enquesta i els resultats van ser molt clars. Un 92% de la seva audiència estava preocupada o alarmada per la crisi climàtica, i un 79% volia més cobertura en profunditat»

A Catalunya també hi ha hagut canvis en la cobertura mediàtica?

A partir del 2019, amb les manifestacions de Fridays for Future, sí que hi ha un salt. Els mitjans generalistes van començar a dedicar més espai al tema. Recordo que la Sònia Sánchez, del Diari ARA, explicava que l’entrevista a Greta Thunberg aquell any va ser de les més llegides del diari. I a TV3 també es va notar. Però encara hi ha molt camí a recórrer perquè la crisi climàtica es tracti amb la mateixa centralitat que la política o l’economia.

El 2022, des del mateix Diari ARA van fer una enquesta i els resultats van ser molt clars. Un 92% de la seva audiència estava preocupada o alarmada per la crisi climàtica, i un 79% volia més cobertura en profunditat. Això mostra que l’interès hi és, però la percepció és que encara costa convèncer dins les redaccions que això és un tema editorial prioritari.

Si s'aprova l'annexió de l'estudi, Elisenda Forés seria la periodista més jove de la història en modificar el codi deontològic.

FOTO: COL·LEGI DE PERIODISTES

Quins són els punts centrals del decàleg que proposes?

El decàleg té onze recomanacions, però n’hi ha algunes que considero clau. Una és trencar relacions amb les empreses més contaminants: no pots publicar anuncis d’una petroliera i alhora notícies que alertin dels combustibles fòssils. Una altra és que la crisi climàtica ha de ser transversal. Ha d’aparèixer a les seccions de cultura, economia, política… no pot quedar confinada en una secció petita. També subratllem que és una qüestió de justícia global i de drets humans, un fet que s'ha de tenir en compte quan es parla del peix que importem o de la procedència de les prendes de roba que consumim, que acostumen a tenir el seu origen al Sud global.

Explicar només catàstrofes genera el que anomenem fatiga climàtica: la gent desconnecta perquè es cansa de sentir males notícies sense solucions. Per això defensem un periodisme que generi acció i no compassió. No es tracta d’endolcir la realitat, sinó de mostrar que hi ha alternatives i polítiques que funcionen. És el que es coneix com a periodisme de solucions.

Parles també de la falsa simetria. Quins perills comporta?

No podem posar en un mateix pla el consens científic i els discursos negacionistes. Fer-ho no és imparcialitat: és desinformació. És una de les coses que més mal fan a la credibilitat periodística. Durant anys hem posat molt el focus en el desgel de l’Àrtic o en incendis llunyans, que són qüestions greus, però quan expliques a la gent com la crisi climàtica afecta la seva salut, la seva economia o la seva sobirania alimentària, l’impacte és molt més fort. Necessitem més periodisme local i de proximitat.

En un dels punts que proposes fas especial incidència en la importància dels recursos visuals narratius per explicar històries. Per què son tan importats?

De fet, son fonamental. Les imatges, els gràfics, els interactius… ajuden a entendre conceptes complexos i són una eina per captar atenció. Però cal fer-ho bé, no podem seguir utilitzant sempre la imatge tòpica de l’os polar. Hem de mostrar com la crisi climàtica ens toca directament.

«M’agradaria que hi hagués un compromís ferm perquè la crisi climàtica sigui una qüestió editorial i no només la iniciativa d'uns pocs periodistes conscienciats»

Creus que els periodistes estan prou formats per abordar aquests temes?

No sempre. Per això una de les propostes és que tota la redacció rebi formació bàsica en crisi climàtica, no només els especialistes. La mirada climàtica ha de ser compartida per tots: des de qui cobreix política fins a qui fa cultura. A més, resulta essencial també per a no caure en informacions no verificades o explicar de forma errònia alguns dels conceptes més importants.

En el teu estudi fas una radiografia dels mitjans que, en l'àmbit qualitatiu, és poc esperançadora, però també fas propostes clares i fermes perquè això canviï. Creus que ho aconseguirem?

M’agradaria que hi hagués un compromís ferm perquè la crisi climàtica sigui una qüestió editorial i no només la iniciativa d'uns pocs periodistes conscienciats. Si el decàleg s’incorpora al codi deontològic, tindrem una eina ètica i professional per exigir coherència als mitjans. I sobretot, per fer un periodisme que no només expliqui el que passa, sinó que ajudi la societat a actuar de debò.