La implementació de les superilles a Barcelona és un cas que demana una anàlisi de mirada àmplia. Resulta evident que una part important del veïnat no ha rebut bé la primera de les superilles a la trama Cerdà: la del Poblenou. La superilla, conceptualment, sembla que ho tenia tot per triomfar... Què ha pogut fallar?
Les notícies que es publiquen sobre el canvi climàtic són terriblement impactants i en general deixen poc espai a l’esperança. Laura Faye Tenenbaum, divulgadora climàtica de la NASA, proposa afrontar-ho com un repte, com una oportunitat per preocupar-nos pel planeta i dur a terme accions per posar-hi remei.
La gamificació és un concepte molt del segle XXI i ha arribat també a un terreny com és la vivència de l’espai públic. No estem parlant aquí dels jocs al carrer de tota la vida, sinó d’una idea més sofisticada que consisteix a convertir els carrers i les places en indrets on el joc és omnipresent i pot activar-se pel sol fet de transitar per determinats punts.
Els barcelonins perden serveis, substituïts per una oferta lligada al turista passavolant. Cansats d’enrenou, mancats de comerç quotidià i incapaços de fer front a lloguers cada cop més alts, deserten progressivament. El sistema urbà s’empobreix, la ciutat esdevé un decorat per a una comèdia sense interès.
Si mai va ser el motor que movia el progrés i els drets, avui la llibertat està sobrevalorada. I tot apunta que cada cop ho estarà més si no es produeix una revolució digital, a banda de les ja necessàries revolucions democràtica i sostenibilista, que modifiqui la direcció que està prenent el bigdata.
Els meus ulls es van aturar en un que deia: “Doncs bé, la natura mateix, ha fet tots aquests passos que van del rèptil a Homer. Nosaltres, en canvi, amb tota la nostra intel·ligència aplicada i ara assistida per ordinador, no hem arribat encara a saber fabricar ni tal sols vida ...
A l'Estat espanyol es venen cada any uns 18 mil milions d'envasos de plàstic amb continguts diversos, la immensa majoria dels quals no van a parar al lloc on els correspon. Què es fa a altres països europeus per solucionar el problema dels envasos?
Els angloparlants utilitzen l’encertada expressió “lliçons apreses” als resultats de l’experiència. Ho fan amb la vocació d’incorporar-les a les accions de futur per no repetir errors i per generalitzar o repetir allò que ha estat eficaç.
Sabadell, 3 de novembre, 9.55 hores, matí de caire hivernal però assolellats... Harriet Thomson, referència europea en la recerca sobre la pobresa energètica, trenca el mite de la puntualitat britànica i amb alguns minuts de retard arranca el 1r Congrés de Pobresa Energètica a l’Estat espanyol...
El segon cap de setmana del passat mes de maig, 500.000 europeus van sortir de casa ben d’hora per assistir a un mateix esdeveniment. Mig milió d’europeus es van posar d’acord per anar a recollir brutícia al bosc, als rius, a les platges i als aiguamolls de més de 30 regions d’Europa. En total hi van participar uns 5.800 grups de voluntaris, 175 dels quals ho van fer a Catalunya amb unes 7.000 persones.