Un mar de rècord dona combustible a les DANA

Vehicles arrossegats i amuntegats pel pas de la DANA a la Comunitat Valenciana, l’octubre de 2024..

FOTO: GETTY IMAGES

Les DANA (depressions aïllades en nivells alts) tenen lloc durant tot l'any, però és a la tardor quan acaparen la nostra atenció. Aquests sistemes poden generar pluges torrencials, tan característiques del clima mediterrani, quan coincideixen dos ingredients. D'una banda, un mar que aporti aigua i energia a les capes més baixes de l'atmosfera. De l'altra, inestabilitat en alçada, normalment en forma de bosses d'aire fred. A l'estiu el mar és calent, però aquestes bosses d'aire fred rarament arriben a les nostres latituds. A l'hivern hi arriben amb més facilitat, però el mar ja no aporta tanta energia. És a final d'estiu i a la tardor quan els dos ingredients coincideixen.

El problema és que la Mediterrània, i especialment el mar Balear, és en màxims històrics de temperatura. El 5 d'agost d'enguany, la boia de sa Dragonera, a prop de Mallorca, va registrar 33,02 °C, el valor més alt mai mesurat a la xarxa de boies de Puertos del Estado. No va ser l'única: gairebé totes les boies del litoral mediterrani i de les illes van batre els seus propis rècords, inclosa la de Tarragona, que va superar els 30 °C. I no és un episodi aïllat; fa diversos anys seguits que tenim un mar més càlid del que és habitual.

Un mar més càlid vol dir més combustible per a les tempestes. S'evapora més aigua i, a més, una atmosfera més calenta és capaç de contenir més vapor d'aigua. Una manera de mesurar-ho és l'aigua precipitable, la quantitat total de vapor d'aigua a l'atmosfera en una regió: aproximadament un 7 % més per cada grau que augmenta la temperatura. No es tradueix directament en pluja, però sí que ens indica el potencial perquè es produeixin extrems. Les dades del Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Mitjà Termini (ECMWF, en anglès) ens permeten constatar un augment continuat de l'aigua precipitable a la Mediterrània occidental, amb màxims els darrers anys.

La DANA de València d'octubre de 2024 és l'exemple més clar del que està en joc. Una anàlisi de resposta ràpida del World Weather Attribution va estimar que un episodi de pluja diària com aquell és ara aproximadament el doble de probable que en el clima preindustrial. Un estudi publicat enguany estima que la pluja en sis hores va ser un 21 % més intensa que en condicions preindustrials, i que la superfície que va superar els 180 mm, el llindar d'avís vermell de l'AEMET, va ser un 55 % més gran. El motor principal va ser la humitat aportada per un mar més càlid.

Un mar en màxims històrics: s'està «tropicalitzant» la Mediterrània?

Sovint es parla de la «tropicalització» del clima mediterrani, però és un terme massa ambigu. El nostre clima és torrencial per naturalesa, i els aiguats de 1962 o de 1982 ens ho recorden. En canvi, la pregunta rellevant és si les pluges extremes són més freqüents o intenses que abans i quin és el paper de l'ésser humà. Respondre aquesta pregunta no és senzill. Els extrems són poc freqüents, localitzats i molt sensibles a la variabilitat natural (de manera natural, hi ha períodes amb més episodis que d'altres). Per això, per detectar canvis deguts a l'acció humana necessitem sèries de dades molt llargues i en molts llocs. Les que tenim són relativament curtes i les llargues són poques i en llocs concrets. La teoria i els indicis apunten en aquesta direcció, però encara no tenim proves concloents.

Amb les DANA passa el mateix. Les nostres anàlisis preliminars apunten a un lleuger augment de la seva freqüència en les darreres dècades, però encara no podem confirmar-ho. I ningú no pot dir si aquesta tardor tindrem una seqüència de DANA o precipitacions especialment intenses.

A més, la freqüència no ho és tot. També importa on se situen, perquè les DANA no tenen més impacte just a sota del seu centre. A Catalunya, i en general a la Mediterrània occidental, les situacions més perilloses es donen quan se situen al sud de la Península. Llavors generen vents en superfície que empenyen aire càlid i humit del mar cap a la costa, on el relleu l'obliga a ascendir i descarregar. Les serralades litoral i prelitoral, molt a prop del mar, afavoreixen que la pluja es concentri sobre conques petites, que són més propenses a patir inundacions sobtades.

No sabem encara si la localització o la durada de les DANA estan canviant. Una altra clau és l'eficiència amb què les tempestes converteixen el vapor en pluja, una de les qüestions que estudiem al nostre grup. El que sí que sabem és que els ingredients hi són, cada vegada en més quantitat, i precisament en els mesos que més importen, de final d'agost a final de novembre.

Una tardor més plujosa no implica necessàriament més episodis extrems, ni a la inversa

Les prediccions estacionals de l'AEMET, que ens donen informació molt genèrica del que s'espera per als pròxims mesos, apunten a una tardor més plujosa del normal. Però comporten grans incerteses. Una tardor més plujosa no implica necessàriament més episodis extrems, ni a la inversa. Per exemple, el 2024 la predicció estacional de l'AEMET no donava cap senyal clar per a la Comunitat Valenciana. Saber amb antelació si hi haurà un episodi extraordinari a més de deu dies vista és, a la pràctica, impossible. Però sí que sabem que, any rere any, s'estan donant les condicions idònies per a un episodi sense precedents, i que si continuem així la probabilitat serà cada vegada més gran.

Reduir aquesta probabilitat requereix mesures globals amb efecte a llarg termini, com l'abandonament dels combustibles fòssils, i com més aviat comencem, millor. Tot i ser un problema global, els efectes són molt locals i la Mediterrània és una regió especialment vulnerable. A més, també hi ha mesures immediates. La urbanització i l'ordenació del territori són crucials davant les inundacions, i a la costa mediterrània hi vivim cada vegada més persones, en zones construïdes sovint amb una planificació deficient. Adaptar-les al canvi climàtic ha de ser una prioritat.

Després del cas de València, hem après la importància de les alertes. Ara les autoritats hi responen amb més rapidesa i la població és més conscient del risc. Més enllà de l'efecte del canvi climàtic, les DANA i les pluges torrencials són fenòmens inevitables en el nostre clima. Mantenir aquesta atenció, tant per part de les institucions com de la ciutadania, és fonamental per limitar la pèrdua de vides en futurs episodis.

```