Les aules s’escalfen, els ànims també

 Les temperatures elevades, sovint superiors als 30 graus, no ajuden gens a una tasca ja per sí difícil i complexa.

FOTO: SILVIA MORALEJA

El tema no és nou però s’agreuja cada any i els seus efectes s’avancen: la temperatura a les aules d’escoles i instituts està molt per sobre de l’òptima per que els alumnes tinguin un bon rendiment i perquè els equips docents facin la seva feina amb comoditat. De fet, acaba afectant tothom que treballa en els centres.

Des de despatxos o instal·lacions climatitzades, on a l’estiu has de dur, com a mínim, una jaqueta per protegir-te del fred, és fàcil jutjar que potser no n’hi ha per tant o que alumnes i professors s’han de sacrificar una mica. Però tot i que el nombre sigui escàs, cada vegada hi ha més estudis que mostren els efectes negatius d’una temperatura massa alta a les classes -o als gimnasos o qualsevol altre dependència dels centres.

Així, l’any 2021 tres investigadors de les universitats de Califòrnia, de Boston i Stanford varen publicar un article a Nature Human Behaviour on analitzaven dades estandarditzades provinents de 58 països i 12.000 districtes escolars dels Estats Units. Una de les conclusions era que l’aprenentatge empitjora a mesura que augmenten el nombre de dies molt càlids -és a dir, el que estem experimentant. I que això provocava grans diferències tant entre països com dintre d’un mateix país. Com es pot suposar, els grups socioeconòmics menys afavorits en patien més les conseqüències I això comportava grans dèficits de formació del capital humà. Els autors afegien que això mostra una manca de comprensió i consideració dels efectes socials, molt diversos, de les emissions de gasos d’hivernacle.

Més recentment, al juliol del 2025, dos investigadors australians del Reial Institut de Tecnologia de Melbourne i de la Universitat de Nova Gal·les del Sud varen publicar a PLOS Climate una revisió sistemàtica d’estudis sobre els efectes acumulatius de l’estrès tèrmic en el rendiment a llarg termini dels estudiants. No es tractava, doncs, de pics  puntuals de calor molt elevada. 

Buscant en bases de dades estudis publicats en anglès entre 2009 i 2024, en varen trobar set que reunien els criteris d’inclusió a la seva revisió. Conjuntament, incloïen dades de vora 14,5 milions d’estudiants de 61 països. Les conclusions eren que l’exposició a calor excessiva a llarg termini perjudicava l'aprenentatge acumulatiu i que, lògicament, les tasques més complexes es veien més afectades que les més senzilles. L’adaptació amb mesures diverses de climatització proporcionava efectes protectors, però els grups de nivell socioeconòmic més baix patien impactes superiors. I aquestes diferències socials es poden agreujar a mesura que la temperatura mitjana del planeta augmenta.

No hem trobat estudis on s’avaluï com afecta la calor als docents, però segur que les temperatures  elevades, sovint superiors als 30 graus i en ocasions encara més altes no ajuden gens a una tasca ja per sí difícil i complexa, que es troba amb l’afegit de tenir més cura d’uns alumnes que, com ells, pateixen els efectes de la calor extrema. I cal afegir els poc estudiats efectes directes en la salut dels alumnes, com cops de calor o sagnat de nas, perquè l’aire calent asseca i afebleix les membranes nassals.

El pressupost per adaptar els 1.220 centres públics de Catalunya es troba entre 463,6 i 1.281 milions d’euros

Fruit d’aquesta tensió afegida va sorgir la web Aules que cremen, on es poden veure en temps real les condicions que hi ha en determinades aules i centres. Que el canvi climàtic i la manca de mesures s’afegeix a altres problemes i els agreuja ho expressen així a la web: «Les aules no només cremen per la calor; cremen pel desgast d'una gestió basada en les retallades, la improvisació pedagògica i l'incompliment flagrant de la legislació».

Ja hem dit que no és un tema gens nou, però que s’ha afrontat de manera parcial i insuficient, com si es desconegués o no es valorés el gran impacte negatiu que té. Tal com s’explica en l’informe Calor a l’escola, publicat recentment per la fundació equitat.org –fins fa poc anomenada Fundació Jaume Bofill–, els plans elaborats fa pocs anys per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona han  estat marcats per la manca de recursos i un abast limitat. Tenint en compte que el problema és cada cop més greu, això implica que la situació no ha millorat sinó que ha empitjorat molt.

L’estudi de la fundació calcula que el pressupost per adaptar els 1.220 centres públics de Catalunya es troba entre 463,6 i 1.281 milions d’euros, segons la renovació que es faci, amb un cost mitjà, doncs, de 872 milions. Això significa una despesa de 2.000 euros per alumne. Si es fa en cinc anys, serien 400 per any i alumne i la meitat si es fa en deu anys. Un cost petit si pensem en els efectes humans, socials, culturals i econòmics de no fer-ho.

Les mesures no sempre son cares i sovint s’allunyen de les poc imaginatives que l’administració sol aportar, com ara ventiladors o aires condicionats –que, a més, augmenten la despesa energètica i agreugen l’escalfament global. Adaptar edificis obsolets –alguns son de fa dècades però d’altres han estat mal dissenyats els darrers anys– amb aïllament, tendals o ventilació natural son mesures efectives. I és molt important i efectiu promoure la revegetació dels patis i dels entorns escolars. Per dir que es posarà aire condicionat no cal pensar gaire. Per dir que es promourà el verd, tampoc, però a alguns els deu semblar menys vistós.

Promoure el verd permet, a més, una treball conjunt amb els alumnes, que així aprenen formes de pal·liar l’escalfament global i participen en la millora del seu centre. També es poden aprofitar cobertes per instal·lar plaques solars i això porta a una altra possible activitat: calcular la producció d’electricitat i l’estalvi econòmic i en emissions. Esclar que amb la reducció progressiva d’hores de ciències això serà més difícil.

En tot cas, el que hauria de quedar clar és que calen mesures urgents per evitar aquest perjudici als alumnes, a les seves famílies, als docents i a tots els altres professionals del món de l’ensenyament. Si no es pren seriosament i s’actua de forma molt més decidida i contundent que fins ara, seguirem veient com les aules s’escalfen, literalment i metafòricament.