El final del Mundial de les emissions
El passat 19 de juliol va cloure el darrer esdeveniment esportiu mundial, que també ha estat el que més emissions de diòxid de carboni ha generat
La xifra d'emissions se situa al voltant de 9 milions de tones i duplica el nombre d’emissions del Mundial anterior.
Foto: LEONARDO MORENO
Eufòria dels guanyadors i llàgrimes dels perdedors. Aquesta va ser una de les moltes escenes que es van veure al partit final del Mundial de futbol que es va disputar el passat 19 de juliol i que tants titulars ha generat als mitjans de comunicació els darrers dies.
Malauradament, un altre aspecte que no ha cridat tant l’atenció mediàtica, però que afecta tant els guanyadors com els perdedors, és la generació d’emissions que s’han generat durant l’esdeveniment celebrat de l'11 de juny al 10 de juliol. Segons l’informe FIFA’s Climate Blind Spot - the Men’s World Cup in a Warming World, de Científics per a la Responsabilitat Global (SGR, per les seves sigles en anglès), New Weather Institute, Environmental Defense Fund y Cool Down-the Sport for Climate Action Network la xifra se situa al voltant de 9 milions de tones i duplica el nombre d’emissions del Mundial de futbol celebrat a Qatar i es converteix d'aquesta manera en el Mundial més contaminant de la història.
L’augment es deu a la celebració de l’esdeveniment, per primera vegada, en 16 seus de tres països diferents (Mèxic, Estats Units i Canadà). A la dispersió geogràfica s'hi afegeix l’ampliació a 48 seleccions (de les 32 anteriors, un nombre que va augmentar ja el 1998) i l’augment del nombre de partits (fins a 104).
Tot això ha fet que els desplaçaments aeris - tant dels mateixos esportistes com del personal que els assisteix, mitjans de comunicació i els aficionats mateixos - hagin contribuït a aquest increment de la petjada ecològica.
Les conseqüències d’un model lucratiu
Malgrat que aquestes dades són esfereïdores, la Federació Internacional de Futbol Associació (FIFA) enlloc de posar fil a l’agulla, defuig la seva responsabilitat davant la crisi climàtica i planteja un nou panorama per a la propera edició que encara serà pitjor. Segons va avançar el president d’aquesta organització, Gianni Infantino, en declaracions al diari francès ‘L’Equipe’, es debatrà l’ampliació del Mundial a 64 equips.
Segons els autors de l’informe Football and Climate Change: A Preview of the 2026 FIFA World Cup, aquest panorama és la conseqüència del model de creixement impulsat per les pròpies organitzacions esportives. Així, els investigadors de les universitats de Loughborough, Manchester i Bristol (Regne Unit) apunten a l'impuls de la FIFA i altres institucions, durant les darreres dècades, de l’expansió comercial, la multiplicació de partits i la recerca de nous mercats globals per sobre dels criteris de sostenibilitat amb els que la FIFA pretén reduir les emissions de cara al 2030 i ser neutral en carboni el 2040.
Entre aquestes mesures es troben mesures de mitigació d’emissions, eficiència energètica, gestió de residus, promoció del transport públic i reducció dels impactes locals, com la utilització d’infraestructures existents. «La FIFA continuarà lluitant contra la crisi climàtica. És un tema clau», assegura Infantino. Tanmateix, aquestes paraules del cap de la organització esportiva internacional han quedat en paper mullat a causa del gran nombre de desplaçaments que ha fet en el seu jet privat per poder fer el seguiment del Mundial.
Els investigadors alerten sobre els vincles del futbol i els combustibles fòssils, assenyalant el patrocini d’Aramco, empresa de petroli i gas saudita
Malgrat tot, les pitjors conseqüències de la crisi climàtica han entrat al terreny de joc. A l’anàlisi de Científics per a la Responsabilitat Global ja es posava de manifest la vulnerabilitat dels estadis i la presentació de riscs de «calor extrema» en sis d’ells a causa de les altes temperatures.
Aquesta situació ha fet que el joc s’hagi hagut d’adaptar a aquestes condicions introduint una nova mesura: les anomenades pauses d’hidratació que han obligat a aturar el joc (aproximadament als 22 minuts de cada temps) durant tres minuts perquè els jugadors poguessin beure aigua i evitar així impactes perjudicials per la seva salut. Aquestes pauses han generat malestar entre els aficionats, que també han hagut de fer front a les conseqüències d’aquest augment de temperatures als estadis inadaptats a aquesta situació.
Un patrocinador que no juga net
A més de l'augment de les emissions, els investigadors alerten sobre els vincles del futbol i els combustibles fòssils, assenyalant el patrocini d’Aramco, empresa de petroli i gas saudita, país on se celebrarà l’edició del 2034, i un dels principals socis de la FIFA.
Per aquest motiu, insten a pressionar l’organització esportiva internacional per acabar amb els seus vincles amb empreses de combustibles fòssils, així com prohibir-ne la publicitat i patrocinis, restringir la propietat dels clubs per part d’actors vinculats al gas i el petroli, fer marxa endarrere a l’expansió de competicions, establir estàndards ambientals obligatoris, crear fons d’adaptació, així com la introducció de mesures per a reduir el risc i exposició als impactes dels esportistes i aficionats, entre d’altres accions.
Tenint en compte això i tot i que, per a l’edició del 2030, hi ha previstos partits extres a Uruguai, Argentina i Paraguai, els tres països organitzadors (Marroc, Portugal i Espanya) poden canviar el rumb ambiental d’aquest esdeveniment internacional. Encara que, de nou, es repeteix el model de seus múltiples, els tres països pateixen els impactes de la crisi climàtica amb onades de calor més intenses i prolongades, l’escassetat d’aigua, sequeres i incendis fora de control, entre d’altres.
Per aquest motiu, els països tenen l’oportunitat de dur a terme accions per reduir les emissions i adaptar aquest esdeveniment a la crisi climàtica. En aquest sentit, ja hi ha alguns exemples d’accions que estan portant a terme alguns equips de futbol d’aquests països, però això mereix una altra anàlisi.
