Dieta quilòmetre zero, dieta slowfood, dieta paleo, dieta vegin, dieta eco, dieta verda, dieta hiperprotèica, hipocalòrica, ... L'elecció està difícil. Quina variable té més pes (mai millor dit)? La ideològica, la nutricional, l'ètica o l'estètica? Ja ens mogui la salut, el culte al cos, la consciència o els valors, el cert és que les dietes es reinventen contínuament i s'adapten al moment polític, social i científic com una tecnologia al seu mercat més competitiu.
(F)
Justament, podria ser que la competitivitat i la política hi tinguin més a veure del que semblaria en l'aparició i adaptació contínua de noves dietes i propostes alimentàries. D'una banda hi ha el fet inqüestionable que l'alimentació s'ajusta als ritmes, economies i cultures dels llocs i els moments. En el cantó més preocupant, hi tenim la dramàtica situació de malnutrició de moltes famílies sobrevinguda arran de la crisi i per la que tant estan lluitant i treballant les organitzacions de recollida i distribució d'aliments i l'assistència social. O el consum excessiu de sucres i greixos saturats entre els més joves i que, per exemple, ha mobilitzat a la primera dama nord-americana en pro del consum de vegetals portant fins i tot a l'entranyable Cookie Monstre de Sesame Street a menjar pastanagues enlloc de galetes.
Però d'altra banda, en qüestió de dietes també hi ha la necessitat d'innovar en un entorn on no sempre les variables econòmica o cultural són les que tenen més pes, sinó que s'hi sobreposa un fet ideològic que pot ser tant fort com per condicionar tots els altres. Ja siguin dietes que posin per davant la defensa dels animals, ja se centrin en el consum d'aliments produïts localment o ecològicament o una combinació de totes les anteriors, un tret distintiu d'aquestes dietes és el fet que situen clarament a l'individu en relació amb la societat i que, en molts casos, tenen vocació militant, fan proselitisme, incorporant així el caràcter d'una ideologia.
En la tasca militant d'aquestes dietes avui dia i hi juguen un paper fonamental els blogs i les xarxes socials. Com en tantes altres coses, política inclosa, la ideologia de cadascuna d'aquestes propostes de comportament alimentari es difon a través de les pàgines i comptes dels seus creadors i seguidors, i prenen gran rellevància si algun famós també les adopta.
(F)
Un dels primers moviments ideològico-nutricionals va ser el vegeterianisme o veganisme en la seva versió més estricta. Entre els seus seguidors i defensors s'hi va trobar Gandhi que, més enllà dels dictats religiosos, va donar suport a la Vegetarian Society britànica, una de les primeres associacions que es va fundar durant el primer terç del segle passat. La base ideològica del veganisme té molt més a veure amb la relació individu-societat que individu-aliments, donat que s'oposa a la jerarquia d'espècies animals i assumeix aquestes des de la igualtat i, per tant, des de la defensa dels seus drets. Així, l'animal polític d'Aristòtil no es limitaria només a la definició de l'home en societat.
A partir de la segona meitat del segle XX i fins ara, han pres forma i força diferents moviments amb el seu centre posat en la dieta. Els anys vuitanta van veure néixer el moviment slow food encara que no va ser fins ben entrats els noranta, i fins i tot el segle XXI, que aquest moviment alimentari ha agafat volada. L'Europa llatina n'ha estat protagonista, amb Petrini com un dels fundadors i altres líders d'opinió de diferents àmbits alineats amb els seus principis, com ara l'economista del decreixement, Serge Latouche, o l'activista francès, José Bové. En el moviment slow food s'hi combinen elements presents també en les dietes quilòmetre zero, sostenibles i biològiques. Es defensen els valors dels aliments ecològics, locals o de producció ètica.
(F)
Aquests potser són alguns dels moviments alimentaris més estesos i amb una càrrega social, política i econòmica més contundent i integral. Però conviuen amb multitud de derivades, variacions i nous plantejaments que fan pensar en la mateixa tendència a la fragmentació política en què sembla que ens trobem. La dieta paleo (paleolítica) defensa el consum només d'aliments presents en aquella era ja que el cos humà no ha tingut temps d' adaptar-se fisiològicament a l'alimentació processada i industrial, i això és font de malalties. La dieta verda es basa en el consum de liquats de verdura de fulla verda ja que el cos humà està tan sobre-exposat a toxines que el fetge necessita superaliments i nutrients de molt fàcil i ràpida absorció. A banda de les dietes podríem dir-ne més "d'esquerres", alineades amb els principis de la igualtat i la intervenció en l'economia contra la industrialització alimentària, n'hi ha d'altres que podríem pensar que defensen més aviat la llibertat econòmica i individual i que són fruit del lliure mercat i la competitivitat (comercialització de suplements proteics, franquícies de dietes hipocalòriques basades en suplements d'herbes i infusions, etc.).
En fi, qui segueixi una dieta d'estiu ha de tenir clar que, en la seva tria, ha exercit clarament una decisió política. I és que avui dia, la política és a tot arreu excepte en el vot.
