Des de dalt, tot sembla més fàcil
La Diputació de Barcelona organitza un viatge de premsa en helicòpter per conscienciar de tot allò que podem perdre a les portes d'un estiu històric
Barcelona és la concentració demogràfica més alta d'Europa combinada amb la massa forestal més densa.
FOTO: TONI M
Fa un parell de setmanes, a principis del mes de juny, la Diputació de Barcelona va convidar un grup de periodistes a volar en helicòpter sobre la serralada de l'Ordal, entre l'Anoia i el Baix Llobregat. La idea era que poguéssim veure amb els nostres ulls allò que els gestors forestals porten anys explicant amb dades i informes. Val més una imatge que mil paraules, diuen. En aquest cas, no hi havia frase feta més adient.
La vista des de l'aire no deixa marge per a l'optimisme. Una manta verda, densa i ininterrompuda s'estén sobre la serralada de l'Ordal, entre l'Anoia i el Baix Llobregat. Enmig, taques de teulades i carrers: 1.200 urbanitzacions submergides en bosc. El missatge és tan clar des de l'aire com inquietant: Barcelona és la concentració demogràfica més alta d'Europa combinada amb la massa forestal més densa. Sis milions de persones envoltades de més de 200.000 hectàrees de bosc abandonat durant dècades, en un clima mediterrani que s'escalfa i en un context de sequeres cada vegada més extremes.
La causa principal del risc no és climàtica, sinó estructural. Fa setanta anys que la gestió forestal va ser abandonada a l'entorn metropolità. Sense tala ni pastura, els boscos han anat acumulant biomassa fins a convertir-se en reserves de combustible. La densitat arbòria, que hauria de ser un indicador de salut forestal, és en realitat el principal factor de risc.
«Tallar arbres no és un crim. És la millor garantia per fer sobreviure els boscos de Catalunya», va afirmar el diputat de Prevenció d'Incendis i Gestió Forestal de la Diputació de Barcelona, Jordi Fàbrega, durant la presentació del pla de vigilància forestal d'enguany. La biodiversitat ho confirma: ha caigut un 37% en els últims vint anys a la demarcació de Barcelona, en gran part perquè els boscos sobrepoblats eliminen els espais oberts que necessiten moltes espècies.
El Pont de Vilomara i Rocafort va ser fa tres anys l'escenari del primer intent d'incendi de sisena generació registrat a la demarcació. Disset habitatges calcinats, quaranta-set afectats. Els incendis d'aquesta categoria assoleixen temperatures tan extremes que l'aigua deixa de ser eficaç. Generen la seva pròpia meteorologia: les columnes de calor poden arribar als quatre mil metres d'altura i desplomar-se sobre àrees de centenars de metres d'extensió, arrasant tot el que troben.
«Tallar arbres no és un crim. És la millor garantia per fer sobreviure els boscos de Catalunya», Jordi Fàbrega, diputat de Prevenció d'Incendis i Gestió Forestal
«Los Angeles i Santiago de Xile —on van morir 89 persones fa dos anys— han viscut recentment episodis d'aquesta magnitud. Els experts adverteixen que les condicions a l'entorn metropolità de Barcelona fan possible un escenari similar», va puntualitzar Fàbrega durant la roda de premsa.
La principal mesura de protecció de les urbanitzacions és la franja perimetral: una banda de vint-i-cinc metres sense vegetació densa que actua com a tallafoc. La Diputació de Barcelona ha finançat la redacció de projectes per a més del 90% de les 1.200 urbanitzacions de l'entorn metropolità. Però executats n'hi ha entre el 50 i el 60%. L'objectiu és completar-los tots en deu anys, amb una inversió de quatre milions d'euros anuals.
El manteniment d'aquestes franges un cop construïdes és l'altra assignatura pendent. Per reduir costos, la Diputació experimenta amb ramats extensius —cabres, burros catalans, vaques amb collar GPS que delimiten el seu perímetre de pastura sense necessitat de tanques— com a eina de gestió del sotabosc.
La pressió humana sobre els espais naturals s'ha multiplicat per tres des de la pandèmia. Una de les conseqüències més visibles és l'increment dels abocaments il·legals: els vigilants forestals de la Diputació van detectar 2.500 abocadors incontrolats l'any 2025, el doble que abans del 2020. La institució ha obert una línia d'ajuts als ajuntaments per retirar-los i ha desplegat 87 agents cívics que aquest any circularan per la demarcació amb vehicles adaptats per recollir els abocaments de petita dimensió.
Vivim en un paisatge que no entenem i que, per tant, no protegim
L'any passat, els vigilants van informar prop de 60.000 persones i van denunciar gairebé 1.000 conductes incíviques —entre elles, fer barbacoes en plena campanya de prevenció d'incendis— als Agents Rurals i als Mossos d'Esquadra.
Volar en helicòpter és un privilegi, queda clar. I hi ha una certa ironia en el fet que un grup de periodistes s'enfili en una aeronau que consumeix combustible fòssil per sobrevolar un bosc amenaçat, en part, per les conseqüències de cremar petroli.
Però sí que, un cop allà, te n'adonés de la resposanbilitat urgent dels mitjans per conscienciar sobre el gravíssim perill que tenim a casa nostra. El problema no és tecnològic ni polític ni econòmic, en el fons. És cultural. Hem construït una relació amb el territori basada en la contemplació i el consum, no en la cura i la responsabilitat. Vivim envoltats de bosc sense saber res del bosc.
Vivim en un paisatge que no entenem i que, per tant, no protegim. De de dalt, tot sembla més fàcil, com si fos una simulació, un fons de pantallà d'ordinador, una pantalla de videojoc. La realitat, però, és que ho tenim més difícil que mai. Esperem poder gaudir d'aquestes mateixes vistes al final d'aquest estiu i de tots els que venen.