Una regulació homogènia i pionera en gestió de residus a Itàlia

El Fòrum de Gestió de Residus Municipals ha iniciat aquest matí la seva activitat a les instal·lacions de Fira de Girona i a l’Auditori Palau de Congressos i s’allargarà fins aquest dijous.

El pagament per generació a Ljubljana, la importància de la comunicació i la transparència envers la societat i l’acció d’Eco Bihor a la regió de Transilvània, alguns dels conceptes més rellevants.

La 7ª edició del Waste in Progress, el Fòrum de Gestió de Residus Municipals de Girona, ha començat el dimarts 16 de setembre i s’allargarà fins el dijous, 18 de setembre. Amb una major superfície contractada i més expositors que l’any passat, el certamen es proposa com a objectiu principal posar en comú i reflexionar sobre els models de gestió i contractació pública de serveis de recollida de residus d’alta eficiència amb identificació. La primera jornada ha servit per posar el focus en les eines existents pel que fa a la gestió i els sistemes de contractació del servei de recollida de residus, així com en els tipus de licitacions i els instruments econòmics i incentius per al seu correcte compliment. Ha comptat amb el testimoni de nombrosos casos d’èxit en l’àmbit internacional a càrrec de representants de diferents països. S’ha presentat la regulació única i homogènia impulsada per ARERA a Itàlia que ha permès millorar el servei a favor d’una societat més informada i conscienciada; també el canvi de consciència de la societat a Romania, un país amb feina encara per fer però que ha avançat considerablement els últims anys. I el cas de Ljubljana, un referent europeu pel que fa al reciclatge, la reutilització i la sostenibilitat. Més propera ha estat la ponència d’Albert Pinadell, expert jurista que ha introduït el concepte d’eficiència des del punt de vista de la gestió i la contractació dels serveis públics i de l’assoliment dels objectius normatius del reciclatge. Els Talks & Debate han permès al migdia enumerar els reptes i oportunitats en la contractació de serveis de recollida de residus, mentre que a la tarda s’ha convertit en un espai en el qual responsables de diferents administracions han presentat casos reals, han intercanviat idees i han plantejat reptes concrets dels models d’alta eficiència. Representants dels ajuntaments de Mataró, Barcelona i Tarragona, així com de la Mancomunitat d’Escombraries de l’Urgellet, han posat al damunt de la taula els diferents processos de licitació del servei des de la seva experiència particular.
 

Transparència, la regulació homogènia d’ARERA i Eslovènia com a exemple

La introducció de la primera jornada del Waste in Progress ha anat a càrrec d’Albert Pinadell, expert jurista que ha presentat les diferents formes de gestió i els procediments de contractació dels serveis públics en l’àmbit local. Ha volgut subratllar el concepte de “transparència” a l’hora de traslladar les necessitats i accions en matèria de residus a la societat, explicant que al ciutadà no se l’ha d’entendre com un contribuent que paga per un servei, sinó com un “usuari” a qui cal “escoltar, explicar les coses i fer-lo partícip”. Per a Pinadell és imprescindible trobar la millor manera possible de prestar un servei i d’escollir la seva gestió posterior de la manera més eficient i sostenible possible a partir de models que avantposin l’eficiència. “Ha de canviar el paradigma. No només s’han de definir els mitjans que cal utilitzar i triar quins contenidors o quins camions farem servir. Sinó fixar uns paràmetres que millorin el servei perquè aquest sigui més eficient i funcioni pel bé de la societat. Estem en un moment únic perquè el marc legal és molt flexible. Fins ara no hem fet les coses com toca i no hi ha hagut transparència, pel que hem de canviar i mirar-ho des d’una altra perspectiva”, ha valorat.

Itàlia és un país pioner al món pel que fa a l’homogeneïtzació d’estàndards de qualitat tècnics i contractuals en matèria de residus. Se n’encarrega ARERA (Autorità di Regolazione per Energia Reti e Ambiente), una autoritat independent que s’ocupa de regular aquest sector i també d’altres serveis relacionats amb l’energia elèctrica, el gas i l’aigua. Amb un radi d’actuació enfocat a tot el país, trenca amb el model anterior existent, el que ha permès aconseguir una societat més informada i conscienciada amb el que fa. N’ha parlat Marina Demontis, consultora internacional de referència en fiscalitat i regulació. “El model d’abans era molt difús perquè provocava distorsions en el mercat. Cada administració decidia pel seu compte i això generava massa diferències. Ara, el servei ha millorat. La població està més contenta i disposa de molta més informació”, ha explicat. ARERA va començar a tenir un pes important a Itàlia el 1995, quan es va encarregar de regular el gas, l’electricitat i l’aigua, però no va ser fins l’any 2018 que va entrar també en el sector de la gestió dels residus. A partir d’aquell moment va crear un contracte model davant el qual cada ajuntament s’hi ha d’adaptar. “S’ofereix una regulació més clara per a tothom, unificada i només amb petites diferències depenent de cada municipi. També tenen caràcter sancionador per a qui no respecta ni compleix la reglamentació”. Els últims anys, el servei no només s’ha unificat, sinó que és més eficient i aquest és el camí que Itàlia té previst continuar a curt, mig i llarg termini.

Zoltán Pasztai ha exposat el cas pràctic de Romania per enumerar i analitzar els aspectes que cal tenir presents a l’hora de contractar serveis flexibles i el foment de la corresponsabilitat en l’execució del servei per part del contractista. És el director general d’Eco Bihor, una companyia hongaresa que centra bona part de la seva activitat en matèria de residus, sostenibilitat i economia circular en territori romanès, sobretot a la regió de Transilvània. Ha parlat del canvi de xip que ha dut a terme la societat d’aquest país, a la qual encara li queda molt camí per recórrer. “Aproximadament, un 74% dels residus que es generen a Romania van a parar als abocadors. I la separació està en un 15% de mitjana. Hi ha molta feina per fer, però el que hem assolit fins ara ha permès canviar les coses i, el que és més important, la percepció de la gent”, ha dit. Amb més de 20 anys d’activitat, a partir de la creació de diferents contractes amb autoritats locals i associacions publico-privades, així com amb d’altres inversions, està canviant el paradigma. “De mica en mica, treballem perquè se separin millor els residus i hem proposat alternatives als abocadors tradicionals”, ha afegit. Actualment, hi ha alguns municipis que han assolit un 75% de separació de residus, però són l’excepció. “Ni de bon tros és la gran majoria. Tenim un gran repte per davant i en això estem treballant. El més important és que hem aconseguir canviar la manera de pensar de la gent. I ara ens toca crear un entorn que sigui econòmicament viable per arribar a on volem arribar. La mentalitat està canviant en el bon sentit”.

Eslovènia i sobretot la seva capital, Ljubljana, són referents no només a nivell continental sinó també arreu del món. Es tracta d’un dels països amb una de les taxes més elevades de de reciclatge, molt per sobre de la mitjana de la Unió Europea. I compta amb una de les plantes més grans i eficients del món, capaç de convertir el 98% dels residus que hi arriben en energia, compost o d’altres objectes. Per exposar aquest cas singular ha participat al Waste in Progress Joze Gregoric, de l’empresa pública Voka Snaga, propietat de l’Ajuntament de Ljubljana i d’altres consistoris. A part d’explicar els diferents tipus de recollida de deixalles existents a la ciutat i també a les zones rurals, ha posat el focus en les característiques del pagament per generació d’aquest país, xifrant l’actual factura en uns 15 euros per llar de mitjana. Un preu que contempla molts més conceptes que no pas el servei, sinó també la pròpia infraestructura o la neteja, entre d’altres conceptes. “El ciutadà sap què és el que paga en tot moment i a on es destinen els seus diners. Cada any fem un càlcul per decidir quin serà el preu a abonar l’any següent. I si aquest és superior al que pertoca, pel que sigui, l’any vinent s’equilibrarà per compensar-ho”, ha dit. El 2004 es fixa el punt de partida de la recollida selectiva, que ha anat creixent i ampliant el radi d’actuació fins que el 2017 es va introduir el porta a porta per envasos. Els resultats són favorables i s’han mantingut en els darrers anys. Per a Gregoric, la clau d’una gestió satisfactòria ha estat “disposar d’un bon servei i de les correctes infraestructures, la voluntat política per canviar les coses i una constant comunicació per explicar a la gent què cal fer i per què s’ha de fer”. Amb 55 vehicles de recol·lecció de residus, contenidors subterranis per no molestar ni ocupar espai, cubells repartits a cada llar per a l’orgànica, l’existència de centres on els ciutadans hi poden portar tot tipus de deixalles i la recollida a demanda de residus pesats o electrònics, Eslovènia ha anat a l’alça en matèria de sostenibilitat, convertint-se en un exemple a seguir. “El que ens ha quedat clar durant tot aquest procés és que el més important és comunicar i no pas educar. Es tracta d’explicar històries perquè els ciutadans cooperin i s’impliquin a l’hora de fer canvis. És imprescindible fer entendre bé els motius pels quals la recollida selectiva és clau i quins són els avantatges”, ha conclòs.

La inauguració oficial, a primera hora del matí

Xavier Balagué, gerent d’Ecoembes, ha subratllat que “el Waste in Progress és un espai pensat per facilitar el diàleg que permeti afrontar els reptes que ens portin a apostar per l’economia circular. I fer-ho a Girona és la millor decisió possible perquè aquesta ciutat és un referent i un exemple pràctic que demostra que els canvis són possibles quan la visió es combina a l’acció. Igualment, cal un lideratge compartit entre administracions i empreses per accelerar aquesta transició i situar el nostre país a l’avantguarda del reciclatge, la reutilització i l’economia circular”.

Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, ha definit les escombraries com “un gran problema” que cal solucionar, explicant que “a Catalunya generem uns 3,85 milions de tones de residus municipals, el que significa que estem en uns 482 quilos de residus per càpita. Això és menys de la mitjana de la Unió Europea i molt menys que els Estats Units. Per seguir aquest camí hem de reciclar i reutilitzar al màxim i fixar-nos, per exemple, en la natura. Allà no hi ha residus, sinó que qualsevol cosa que cau al terra s’integra de nou. N’hauríem d’aprendre i com a societat hem de mirar de portar-nos el més bé possible amb el nostre planeta per mantenir-lo bonic i viu”.

L’alcalde de Girona i president del Patronat de Fira de Girona, Lluc Salellas, ha dit que “el Waste in Progress és un fòrum que creix any rere any. Té molt de sentit que es faci a la nostra ciutat i en aquest moment, sobretot perquè tracta d’un tema transcendental com ho és la gestió de residus. Girona està en boca de tothom perquè estem intentant implementar un sistema complex amb els contenidors i el porta a porta. És un procés que afecta a 115.000 persones, de qui hem canviat de cop i volta el seu dia a dia. En una ciutat com la nostra no és fàcil però no queda cap altre camí que seguir mirant endavant. Espais com aquest congrés ajuden a convèncer del que es vol fer, a millorar tot allò que té relació amb l’economia circular i a deixar clar que la gestió dels residus és imprescindible”.

Un cop finalitzats els parlaments de les autoritats ha intervingut Albert Planell, director de l’Agència Catalana de Residus. Durant el seu discurs ha expressat que “esperem plantar-nos al 2035 amb un reciclatge del 70%. Aquesta serà la primera etapa per intentar assolir gairebé la totalitat que ens marquem pel 2050. Actualment ens trobem al 47,1%, però soc optimista per arribar d’aquí a una dècada a aquestes dades previstes. Per aconseguir-ho ens cal molta feina en tots els àmbits. Hem de buscar la màxima eficiència amb el mínim cost. Fer les coses bé val diners i té uns costos i això cal que tothom ho tingui assumit”. Ha afegit que “per poder arribar als objectius marcats hem de tancar el màxim d’abocadors possibles i alhora apostar per la prevenció. I per això cal posar infraestructures sobre la taula, com és el cas dels centres de recursos que han d’estar adaptats a cada territori”.

Un projecte que es va iniciar el 2017

El Waste in Progress va néixer l’any 2017 amb la voluntat de reunir a Girona empreses i administracions d’arreu de l’Estat per compartir experiències al voltant de la gestió de residus i d’aquesta manera millorar les ciutats i el futur dels seus habitants a partir de la posada en comú de vivències i punts de vista sobre una temàtica concreta. Amb el pas del temps s’ha convertit en un fòrum de referència estatal amb ressò internacional en matèria de gestió de residus municipals. En els seus inicis es van posar al damunt de la taula els diferents models d’èxits de les grans ciutats, comptant amb la participació de 410 administracions i 21 empreses especialitzades. A dia d’avui s’ha consolidat fins a comptar en l’edició més recent amb més de 1.500 visitants, superant els 500 administracions i els 20 expositors. Durant aquest temps ha permès debatre i reflexionar sobre diferents temàtiques: la gestió de residus en regions i municipis turístics i grans esdeveniments (2018), el pagament per generació i tecnologia (2019), l’orgànica com a element clau en els nous models de recollida selectiva (2022), la implantació dels nous models de recollida amb identificació del generador (2023) i les iniciatives i polítiques municipals de prevenció de residus per avançar de manera efectiva cap a la descarbonització total (2024).